Context històric
La Declaració de Barcelona, fruit de la Conferència Euromediterrània mantinguda en el 1995 va recalcar la necessitat de enllaçar les xarxes de transport de la zona mediterrània a les xarxes transeuropees de transport i fomentar el desenvolupament de vincles entre els països del sud de la Mediterrània per tal de fer créixer els intercanvis comercials i reforçar el partenariat euromediterrani.
treball annexat a la Declaració de Barcelona disposa que la cooperació havia d'arribar a:- la entrada en funcionament d'un sistema eficaç de transport multimodal aire/mar transmediterrani,
- la creació de rutes terrestres est-oest en les costes sud i est de la Mediterrània,
- la connexió entre les xarxes de transport mediterrànies i la xarxa transeuropea per assegurar la seva interoperabilitat.
Les conferèncie
Les conferències de ministres d'assumptes exteriors següents (Lisboa 1997, Hèlsinki 1997 i València 2003) van reconèixer la importància de uns enllaços de transport eficaços entre la UE i els 12 països socis mediterranis, i també entre aquests mateixos països mediterranis per el desenvolupament del comerç i dels fluxos econòmics.
La conferència de Lisboa de 1997 va ser a l'origen de la creació del Fòrum Euromed Transports en 1998 (amb 15 estats membres de la UE i 12 països MEDA), que va donar als Fòrums de Malta en 1999, i de Brussel·les en 2000. L'objectiu del Fòrum Euromediterrani dels Transports és plantejar una reflexió sobre el desenvolupament de la cooperació regional en l'àmbit dels transports pel conjunt de la Mediterrània. Des de a seva creació fins avui el Fòrum es va tenir 6 cops; cada reunió va permetre fer el seguiment dels treballs duts a terme per cada grup de temàtic: "Xarxa i Infraestructures", "Transport marítim, ports i navegació a curta distància", "Transport aeri", i "Navegació per satèl·lit",
