El transport i la logística a l’economia circular: reptes i oportunitats

Autor:

Jaime Ferrer Marrades

Empresari

Data: 25.11.2021

Lectura: 9 min.

L’economia circular

L’economia circular persegueix maximitzar el valor econòmic aportat a la societat, amb ocupació mínima de recursos primaris i amb el mínim impacte a les economies externes (ex. congestió, contaminació, emissions de GEH mínimes, preservació de biodiversitat), a través d’un conjunt de millors pràctiques circulars.

El marc de transició a l’economia circular

L’economia circular és un dels pilars del Pacte Verd de la UE (“Green Deal”) i del programa “Next Generation” aprovat per la UE el 2020 en el context de la crisi.

Sota aquest marc el govern central va aprovar el 2020 l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2030 EEEC 2030 (i el 2021, el Pla d’Economia Circular, PACE), que fixa metes molt ambicioses en diversos àmbits, entre els quals:

La reducció en 30% de consum net de materials en relació amb el PIB (respecte del 2010);
La reducció en 15% en generació de residus (respecte del 2010);
La reducció de generació de residus alimentaris per habitant a nivell llar en 50% i en 20% en cadenes alimentàries;
A partir del 2020; l’increment en la reutilització i la preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% de residus municipals;
A millora en 10% de l’eficiència en l’ús de l’aigua.
La reducció de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) per sota dels 10 milions de tones de CO₂

L’abril de 2021 el govern va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) el qual situa l’economia circular com un dels dos eixos de l’estratègia de reindustrialització (Component No. 12: Política Industrial Espanya 2030) conjuntament amb la digitalització de l’empresa, adoptant un projecte de llei de residus que la faran possible.

Els models de negoci en els quals es recolza l’economia circular:

L’ús de recursos de font biològica o renovable i l’estalvi (ex. energies renovables, bioderivats, bioplàstics, reducció de km en buit…)
La recuperació i valorització de recursos (ex. peces i components, plàstics, paper, metalls, orgànica)
L’extensió de vida útil de béns de consum i actius industrials (ex. mobiliari, electrodomèstics, ordinadors, béns d’equip, mitjans de transport)
El producte com a servei o “servitització” (ex. béns d’equip, mitjans de transport, edificis).
Les plataformes d’ús compartit (ex. d’habitatges, mobiliari, espai d’oficines, mobilitat…)

La logística i l’economia circular

La logística i el transport representen al voltant del 8% del PIB d’Espanya i generen al voltant d’1 milió de llocs de treball directes (font: Saló Internacional de la Logística, Barcelona 2018). Alhora, el comerç electrònic fomenta les activitats logístiques a ritmes superiors als del creixement de l’economia.

Cadascun dels models de negoci circulars esmentats té més o menys rellevància segons el sector.

La logística impacta en l’agenda verda de tres maneres:

Cadenes de subministrament més curtes (agenda europea de reindustrialització amb producció a prop de punts de demanda, facilitada per tecnologies de la 4a revolució industrial).
Cadenes de subministrament verdes (logística inversa, operacions sostenibles).
Multicanalitat i digitalització (preparació de comandes i entrega a punts de recollida sostenibles).

Les cadenes de subministrament verdes inclouen les operacions logístiques sostenibles (ex. reducció de km. en buit, intermodalitat del transport, ús d’energies de fonts renovables als centres logístics, vehicles elèctrics o d’hidrogen, reciclatge d’embalatges) i la logística inversa o circular (ex. activitats de desmuntatge, reparació, manufactura, extensió de vida útil, recollida i valorització de residus i entrega a punts de demanda).

La logística inversa adquireix diferents característiques segons la importància relativa de cadascun dels sectors:

Cadenes circulars d’alta rotació i baix valor (ex. alimentació, higiene de la llar i personal, tèxtils) amb èmfasi en xarxes logístiques de recuperació eficient de recursos a escala (ex. plàstics, biomassa, paper, teixits) i en ús de materials d’origen biològic.
Cadenes circulars de producció repetitiva amb valor i rotació mitjans (ex. automoció, béns industrials de consum), amb èmfasi en extensió de vida útil mitjançant manteniment, substitució i recuperació de components i en valorització de materials en fi de vida (ex. metalls, plàstics, vidre).
Cadenes circulars de béns d’equip amb alt valor i baixa rotació (èmfasi en disponibilitat d’actius industrials mitjançant manteniment predictiu i substitució i reciclatge de components clau).

L’estudi “Economia Circular Espanya” (aplicat a 11 sectors) recentment realitzat per: Jaime Ferrer, coordinador; Accenture: Nino Ferreria, Alvaro Remón; fundació FUNSEAM: Joan Batalla, Manuel Villa; el TecnoCampus adscrit a la Universitat Pompeu Fabra: Mar Illa, i la Càtedra Unesco de Sosteniblidad de la Universitat Politècnica de Catalunya: Jordi Morató, Brent Villanueva, respecte a les empreses logístiques consultades, posa de manifest el següent:

El 75% fan activitats relacionades amb l’economia circular.
El 50% tenen objectius i models de governança relacionats amb l’economia circular.
El 50% persegueixen millores de negoci mitjançant vendes de serveis relacionats amb l’economia circular.
El 13% tenen un comitè responsable directe en temes d’economia circular.

Situació actual i oportunitats per al sector logístic segons empreses consultades (millors pràctiques)

La logística inversa comença a estar implantada a Espanya i en els pròxims tres anys, el sector considera que tots els models circulars de negoci seran motors de l’activitat logística; la recuperació de recursos, les plataformes d’ús compartit, l’extensió de vida útil, la “servitització” i la gestió de recursos renovables. Fins i tot la fabricació en proximitat ha estat puntuada amb un 56% d’importància per les empreses entrevistades.

Barreres al canvi

Tanmateix, les empreses consultades adverteixen sobre desafiaments importants davant la transició circular en matèria de barreres externes i internes.

Entre les barreres externes més rellevants (puntuacions):

Un mercat de logística circular no prou desenvolupat: 82%
Suports públics i finançament insuficients per afrontar la transició circular (sobretot en tecnologies): 74%.
Normatives i regulació inadequades: 74%.
Inexistència d’una xarxa de transport intermodal adequada: 62%.
La legislació de compres de béns circulars és inadequada: 58%.

Entre les barreres internes més rellevants (puntuacions):

Falta de formació adequada: 78%
Cost elevat de la transició a l’economia circular: 74%
Potencial desconegut de les tecnologies (o tecnologies percebudes com a immadures): 72%
Models de negoci i operacions actuals orientats al cost mínim amb una visió a curt termini del negoci: 70%
Repte de canvis en models operatius: 64%
Expectatives de l’accionista: 58%
Cultura insuficient de col·laboració horitzontal: 56%

Les tecnologies importants per a la logística circular

Les tecnologies més importants per a les metes EEEC2030, s’agrupen en tres categories (digitals, físiques i bioelectroquímiques). L’aplicabilitat de cada tecnologia en la logística circular de cada sector serà diferent, encara que totes ho siguin (tant en la gestió logística per empreses carregadores com pels operadors logístics).

Els executius logístics perceben com molt rellevants les tecnologies digitals i físiques de la 4a revolució industrial (ex. l’ús de la intel·ligència artificial i de l’“internet de les coses” IoT, en optimització de processos logístics; de tecnologies de cadena de blocs “Blockchain” i RFID, en la traçabilitat de materials i càrregues; de 3D i robòtica per a producció, desmuntatge i substitució de components).

A més, es destaca la importància d’augmentar l’escala i eficiència de les xarxes de recollida i valorització de residus (84%), del vehicle elèctric de càrrega (84%), incloent-hi xarxes de recàrrega i de les tecnologies de transport intermodal (74%). També es remarca la importància de les tecnologies de control de cadena de fred com el RFID i la IA (82%) i les xarxes energètiques renovables intel·ligents (“prosumidores”): 80%.

Les tecnologies associades a la valorització bioelectroquímica (60%) també reben un reconeixement significatiu, encara que l’ús d’aquestes, correspondrà menys als operadors logístics i més a empreses especialistes en recuperació de residus de cada fracció (ex. plàstics, compost, metalls). No obstant això, els operadors logístics tenen un rol en activitats de reparació, remanufactura i reprocessament de béns i components i en fabricació 3D en punts pròxims a la demanda.

Suports de les administracions a les iniciatives públicoprivades

La transició a la logística circular passa per iniciatives que col·laboren entre les administracions i les empreses (usuàries i prestatàries) del tipus següent:

Transferència de tecnologies (incloent-hi centres d’innovació i projectes pilot): 78%
Infraestructures i projectes conjunts de logística circular: 72%
Projectes de traçabilitat de materials i càrregues (visibilitat de cadenes de subministrament): 68%
Potenciació de fonts ecosostenibles de proveïment de materials i béns: 68%
Intervenció estatal i UE a fronteres comercials amb tercers països per internalitzar costos externs en importacions de materials i béns (països que no compleixen normes RAP): 68%
Projectes de simbiosi industrial i energètica (residus d’un sector actuant com a inputs d’un altre sector): 58%
Programes de formació: 56%

Regulació

En matèria de regulació es detecta disconformitat en relació amb; la intermodalitat del transport, les normatives d’extensió de vida útil de béns i actius, les normes d’ús de materials circulars (reciclats, recuperats o biorenovables), les normes de contractació pública ecològica i les normes de responsabilitat ampliada del productor (RAP).

Recomanacions a les administracions (estatal i autonòmica) i al sector privat

La transició a la logística i el transport sostenibles en suport de les metes de l’EEEC2030 exigirà una important reorientació dels suports públics directes (estat, autonomies i municipis), del sistema fiscal i de la regulació, operant en règim de col·laboració estreta amb el sector privat. Entre les prioritats hi ha les següents:

Regulació pro economia circular: Necessitat de regular els increments del % de materials recuperats en processos productius i en construcció imposats a cada sector (ex. tèxtil, automoció, alimentari, electrònica, construcció, béns d’equip). Importància de les “ecoetiquetes”; de la regulació de materials industrials en segona vida (qualificació del residu industrial) i de les normatives de “reparabilitat” i de suport als bancs de materials de segones i terceres vides.
Fiscalitat verda: Hi ha un consens, entre experts fiscals verds i dintre el sector, sobre la importància de reduccions de l’IVA a materials recuperats i circulars i a activitats d’extensió de vida útil d’actius i béns; així com en matèria de pujades de l’IVA a béns primaris amb substituts circulars, compensades amb baixades de quotes a la seguretat social.
Metodologies compartides d’internalització de costos de responsabilitat ampliada de productor (RAP); les administracions i els representants de cada sector hauran d’establir una metodologia de càlcul compartida relacionada amb el cost de recollida, la recuperació de béns usats o la transformació de residus, a fi d’establir estímuls “bonus malus” als actors implicats.
Ajuts directes: seran necessaris salts qualitatius en el finançament mitjançant préstecs tous (ex. ICO, ICF) a la transició circular (ex. tecnologies, inversions en equips). També les inversions de fons mixts de capital risc i préstecs participatius mixtos (ex. CDTI, Enisa, Acció) en iniciatives publicoprivades, per tal de facilitar plans d’expansió circular (empreses “start up” o existents).
Compra pública “verda”; les metes EEEC2030 exigeixen que les administracions fixin quotes creixents de continguts circulars a les licitacions (ex. construcció, vehicles, equips, alimentació, tèxtil).
Suport a les xarxes de recollida selectiva i valorització; atès que les metes EEEC2030 exigeixen increments molt significatius en la capacitat de les xarxes de tractament, seran necessàries inversions públiques i privades significatives amb el corresponent marc de finançament i d’incentius adequat. Si bé la regulació i la fiscalitat “verdes” serviran per potenciar la demanda de béns circulars, caldrà articular un programa d’inversió publicoprivada en xarxes i sistemes de recollida selectiva a major escala i amb qualitats molt superiors de tractament i valorització a les actuals (ex. compost, plàstics, tèxtils, vidres).
Suport a la intermodalitat connectada: el desenvolupament del transport sostenible exigirà potenciar no només les infraestructures bàsiques (FFCC-carretera) sinó també les d’accés (xarxes logístiques annexes) així com les tecnologies digitals que permeten optimitzar la gestió del transport.

Suport a l’R+D+I: les AAPP i el sector privat han de col·laborar estretament en la priorització d’inversions en R+D mixt i en transferència de tecnologies a les PIME (ex. tecnologies 4.0, tractament de residus “difícils” com els plàstics, fibres tèxtils i d’altres).
El suport a la “micromobilitat” urbana connectada: l’auge del comerç electrònic, així com les restriccions creixents al trànsit a les ciutats, exigeix potenciar fórmules sostenibles de distribució d’última milla (ex. vehicles elèctrics de 2 i 3 rodes, punts de recollida, traçabilitat intel·ligent).
Suport a les iniciatives de simbiosi industrial i energètica: les AAPP hauran de crear figures jurídiques (ex. PERTE i altres) per estructurar programes de simbiosi en cadenes de valor implicant més d’un sector (ex. automoció amb petroquímic, tèxtil i alimentació) residus), consum alimentari amb agricultura, plàstics i energia). La logística i el transport exerciran rols fonamentals en tots els casos.

Recomanacions adreçades a empreses logístiques i del transport

Les empreses logístiques i de transport presenten estats de maduresa desiguals en logística inversa (bàsic, mitjà, avançat).

En qualsevol cas, atès el creixement de les activitats circulars, les empreses del sector tenen interès a apostar el segment del mercat que més creix (al costat de la logística del comerç electrònic), definint les estratègies, capacitats i operacions adequades:

Estratègia (identificació de nínxols de mercat on ja siguin presents, definició d’una xarxa logística inversa amb sinergies amb la xarxa logística de producte nou).
Capacitats (processos i tecnologies associades a la gestió logística inversa).
Operacions (centres de desmuntatge i de recuperació de components; de tractament de residus o de reparació d’equips).

Recomanacions dirigides a la Generalitat de Catalunya (i les comunitats autònomes en general)

Participació en programes estatals o actuacions en coordinació amb l’estat (i patronals privades):

Normatives de continguts circulars (ecoetiquetes, normativa per a residus industrials recuperats, normativa de % de materials circulars a cada sector).
Disseny de xarxes de plantes de valorització (el disseny d’una xarxa de plantes de tractament per complir amb les ambicioses metes EEEC2030, només té sentit a escala estatal, encara que sigui de forma compatible amb les competències autonòmiques. Una planta de tractament de residus situada a Catalunya, Aragó o C. Valenciana podrà estar tractant residus generats per empreses i municipis situats a una altra comunitat autònoma, en funció de la localitat, el sector i la fracció domèstica).
Programes d’R+D, innovació i transferència de coneixements a empreses logístiques i del transport (ex. tecnologies IA i IOT aplicades a logística i transport, tecnologies de traçabilitat, impressió 3D, programes de reducció de pèrdues en cadena alimentària).
Acords RAP sectorials i metodologies de càlcul d’internalització de costos associats a RAP per a sectors clau (només tenen sentit sota un marc estatal compartit de mínims).

Iniciatives exclusives

Finançament de la transformació operativa i de formació adreçada a empreses de transport i logística (préstecs ICF, aportacions d’Acció).
Projectes de simbiosi industrial i energètica en cadenes de valor concretes (ex. tèxtil, automoció, construcció, alimentari, agrari).
Compra verda: Catalunya ha d’incorporar metes circulars a la normativa de compres verdes.
Suport a la micromobilitat urbana (ex. vehicles elèctrics 2 i 3 rodes, normatives).
Fiscalitat autonòmica favorable a plantes de tractament i recuperació de components i residus.
Potenciació de centres logístics intermodals (pròxims a zones ferroviàries d’amplada europea) i ajuts a connectivitat intermodal.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO.