Efectes de la pandèmia de Covid-19 sobre transport marítim de mercaderies a la Mediterrània occidental

Autor :

Jordi Selfa Clemente

Analista sènior al Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO)

Data : 25.11.2021

Lectura : 10 min.

La irrupció de la pandèmia de la COVID-19 el primer trimestre de l’any 2020, la consegüent crisi sanitària, el confinament de la població i un procés lent de recuperació de la normalitat, la qual no s’havia recuperat del tot a finals d’any, han afectat de manera evident els fluxos de transport durant aquest any.

La reducció de l’activitat productiva, i les mesures de seguretat sanitària adoptades als transports han repercutit negativament als fluxos de transport del 2020, malgrat els esforços del sector per garantir en tot moment el funcionament de les cadenes globals de subministraments. De manera més específica, el transport marítim ha estat marcat l’any 2020 per l’anul·lació i l’adaptació de serveis en els primers moments de la crisi sanitària i un procés de recuperació i transformació dels fluxos a escala global que ha implicat una alça dels preus dels nòlits de contenidor en els darrers mesos de l’any. En l’àmbit de la Mediterrània occidental i més concretament en els fluxos marítims entre les dues ribes del Mare Nostrum, aquests processos també han tingut el seu impacte.

Com es farà evident al llarg del present article, hi ha hagut una reducció dels fluxos de transport marítim entre el Magrib i els països europeus de la Mediterrània occidental. Cal plantejar-se, especialment en els fluxos de mercaderia general, si aquesta reducció ha suposat un canvi en els patrons d’intercanvi entre els països, en els diferents tipus de càrrega o en la posició dels diferents ports. S’intenta donar resposta a aquestes qüestions a partir de l’anàlisi dels fluxos marítims entre els països europeus de la Mediterrània occidental i els països del Magrib a partir de les estadístiques anuals proporcionades per Eurostat. L’ús d’aquesta font permet entendre els fluxos entre les dues ribes de la Mediterrània occidental, però només a partir de les dades dels ports europeus, ja que encara no s’han publicat les dades individuals dels ports del Magrib per part dels centres d’estadística competents de cada país.

Evolució dels fluxos marítims en la Mediterrània occidental per tipus de càrrega. 2016-2020

Respecte als fluxos del 2019, l’any 2020 es produeix una disminució dels fluxos marítims entre les dues ribes del Mediterrani occidental, Portugal, Espanya, França, Itàlia i Malta pel costat europeu i Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia pel costat magribí. Aquesta disminució es xifra en 25,7 milions de tones des dels 100 milions de tones de l’any anterior, fet que equival a una reducció del 25,7%. Tots els tipus de mercaderia experimenten aquest descens, però entre aquests destaquen els líquids a granel, els quals acumulen una disminució de 21,6 milions de tones (Figura 1). En termes percentuals, aquesta evolució dels líquids a granel implica una reducció del 38,9% respecte el flux de l’any anterior. El 2020, la resta de mercaderies se situen en una evolució anual al voltant del -10% (Figura 2). Aquesta reducció representa un canvi respecte a l’evolució dels fluxos marítims entre les dues ribes de la Mediterrània occidental els darrers anys. Des del 2016 s’estava produint un lent creixement dels fluxos, encara que aquest no es produïa de manera homogènia a totes les mercaderies. El 2018 es detecten unes taxes de creixement positives a totes les mercaderies que s’alenteixen l’any següent. L’evolució dels fluxos del 2020 suposa, per tant, un canvi de tendència respecte a una evolució de creixement del total de fluxos que es produïa des del 2016.

Figura 1 Evolució dels fluxos de transport marítim per tipus de càrrega entre les dues ribes de la Mediterrània occidental en milions de tones (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Figura 2 Evolució de les taxes de creixement interanual dels fluxos de transport marítim per tipus de càrrega entre les dues ribes de la Mediterrània occidental (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Figura 3 Evolució dels fluxos de transport de mercaderia general per tipus de càrrega i percentatge de contenerització entre les dues ribes de la Mediterrània occidental (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Quan es tracta específicament de la mercaderia general, el 2020 es detecta una evolució negativa amb relació a l’any anterior. Aquesta evolució implica tal com passava als fluxos totals, un canvi respecte a l’evolució dels darrers anys (Figura 3). Dels 26,9 milions del 2019 es passa als 24,3 milions del 2020, cosa que significa una reducció del 9,9%. Aquesta reducció significa un canvi de tendència respecte als dos anys anteriors i la tornada a la tendència dels anys 2016 i 2017. En relació amb la distribució de la mercaderia general entre tipus de càrrega, contenidor per una banda, i RoRo i altra mercaderia general, per l’altra, , el 2020 destaca per una estabilitat respecte de l’any anterior. Si el 2019 les mercaderies conteneritzades suposaven un 63,3% respecte al total de la mercaderia general, el 2020 aquest percentatge se situa en el 62,9%. Per tant, l’evolució de la mercaderia general trenca amb un creixement que existia des del 2018, però no ha implicat una redistribució significativa de la mercaderia entre tipus de càrrega, sinó més aviat una estabilització de l’evolució experimentada els anys anteriors.

Estructura de distribució dels fluxos de contenidor entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib. 2019-2020

Taula 1. Distribució dels fluxos de contenidors entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib en milers de tones. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Taula 2. Distribució dels fluxos de contenidors entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib en percentatge. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

L’estructura d’intercanvis de mercaderia general entre els països de la Mediterrània occidental és un altre element que cal considerar en l’evolució dels fluxos del 2020. El 2019, els fluxos de mercaderies en contenidor entre els països de les dues ribes de la Mediterrània occidental estan dominats pels fluxos que s’estableixen des d’Espanya amb el Marroc i amb Algèria. Aquests fluxos es xifren en 4,3 i 4,6 milions respectivament constituint així la major part del total dels fluxos espanyols, alhora que contribueixen decisivament al fet que Espanya sigui el principal origen i destinació dels fluxos conteneritzats entre les dues ribes (Taula 1). Un altre conjunt de fluxos importants se situa entre 1 milió i 1,5 milions de tones que corresponen a les relacions Itàlia-Marroc, Espanya-Mauritània i Itàlia-Algèria. Un tercer grup rellevant, amb fluxos compresos entre 400.000 i un milió de tones, el constitueixen les relacions França-Algèria, Espanya-Tunísia, Itàlia-Líbia i, finalment, Itàlia-Tunísia.

Durant el 2020 s’ha produït una reducció de volums en contenidor pràcticament a la totalitat de les relacions. Entre elles destaca, pel volum i el valor relatiu, la relació Itàlia-Algèria, amb una reducció del 72,3%, que equival a 730.000 tones menys. En contrast, cal destacar la contenció dels descensos en les relacions que uneixen Espanya amb Algèria i el Marroc que se situen en un 2,4% i un 3,7% respectivament. En sentit contrari, la relació Itàlia-Tunísia experimenta un creixement superior al 40%, de prop de 200.000 tones. La relació Espanya-Tunísia segueix una evolució positiva, tot i que en aquest cas queda limitada al 4%. La resta de relacions rellevants experimenta un descens en els volums de manera general.

El resultat sobre l’estructura dels fluxos a la Mediterrània occidental de l’afectació dels fluxos produïts el 2020 és, en primer lloc, el reforç d’Espanya com a principal país d’origen i destí dels fluxos de contenidor, passant de suposar el 64,1% el 2019 dels fluxos dels països europeus amb el Magrib al 68,5% el 2020 (Taula 2). Aquest fet es produeix especialment pel reforçament en termes relatius de les relacions d’Espanya amb el Marroc i amb Algèria. En contraposició la resta de països, excepte Malta, perden participació en aquests fluxos en contenidor, dintre els quals destaca Itàlia amb una pèrdua de més de 3 punts percentuals. Al Magrib, el Marroc és el país que adquireix un pes més gran en les relacions amb el sud d’Europa, molt especialment a causa de l’enfortiment de la relació amb Espanya.

Estructura de distribució dels fluxos de RoRo i altra mercaderia general entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib. 2019-2020

En considerar els fluxos de RoRo i altra mercaderia general entre els països de les dues ribes de la Mediterrània occidental, s’observa que el 2019 aquests fluxos estan dominats pels fluxos Espanya-Marroc. Aquest any, aquests fluxos es xifren en els 5,5 milions de tones i signifiquen el 55,2% del total dels fluxos entre els països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib. Altres relacions importants, que se situen al voltant del milió de tones, són Espanya-Algèria; Itàlia-Tunísia, i França-Tunis (Taula 3).

L’any 2020 s’ha produït una disminució pràcticament en totes les relacions, encara que es poden determinar diferències segons la magnitud d’aquestes disminucions. Mentre que la relació Espanya-Marroc experimenta una reducció del 3,2%, aquelles altres que s’havien considerat de rellevància el 2019 (Espanya-Algèria, Itàlia-Tunísia i França-Tunísia) redueixenels volums un 9,9%, 11,8% i 12,7% respectivament. D’aquesta manera, la relació Espanya-Marroc augmenta el 2020 el seu pes relatiu sobre el total dels fluxos de RoRo i altra mercaderia general entre les dues ribes de la Mediterrània occidental des del 55,2% al 58,6%. Espanya augmenta la seva participació entre els països europeus, del 68,3% el 2019, al 71% el 2020. De manera similar al que passava amb la càrrega en contenidor, encara que en menor mesura, el Marroc augmenta el seu pes entre els països del Magrib als fluxos de RoRo i altra mercaderia general, passant del 64,1% del total dels fluxos des de la riba sud de la Mediterrània al 65,9% (Taula 4).

Taula 3. Distribució dels fluxos de RoRo i una altra mercaderia general entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib en milers de tones. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Taula 4. Distribució dels fluxos de RoRo i una altra mercaderia general entre països europeus de la Mediterrània occidental i el Magrib en percentatge. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Fluxos de contenidor amb el Magrib als ports dels països europeus de la Mediterrània occidental amb el Magrib. 2019-2020

Figura 4. Fluxos de contenidor amb el Magrib als ports dels països europeus de la Mediterrània occidental en milers de tones. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Com ja s’ha indicat, pel que fa el tràfic de contenidors entre les dues ribes del Mediterrani occidental, l’any 2020 suposa bàsicament una disminució general dels fluxos alhora que es reforça la relació d’Espanya amb el Marroc i amb Algèria, així com una reducció de la relació Itàlia-Algèria. Hi ha la qüestió de com aquests canvis s’han vist reflectits a la xarxa portuària.

En analitzar l’evolució dels principals ports s’observa que les reduccions principals sobre l’any anterior, tant en volum com en percentatge, es produeixen a Gènova (-64,35), La Spezia (-66,1%) i Castelló (-48, 2%), situant-se els tres ports per sota de les 500.000 tones el 2020. Altres ports importants en els fluxos amb el Magrib com Barcelona, Marsella i Algesires també experimenten pèrdues de volums, si bé aquestes disminucions són inferiors, sobretot en percentatge sobre l’any anterior. Així, Barcelona disminueix un 11,2%, Marsella un 15,5% i Algesires escassament un 2,4%.

A l’extrem oposat s’ubiquen els ports italians. En aquest cas, Livorno i Gioia Tauro encapçalen els increments respecte l’any 2019, tant en volums com en increments percentuals, que se situen en un 73,9% i un 29,6% ( Figura 4). Tot i això, aquests ports no compensen les pèrdues de Gènova i La Spezia. S’ha de destacar que el port de València, el més gran en volum amb els països del Magrib, tant el 2019 com el 2020, ha experimentat un increment dels seus fluxos de contenidors amb el Magrib, encara que de poca importància en comparació als ports italians abans esmentats. D’aquesta manera, sembla que hi ha una redistribució dels fluxos entre els ports italians, la qual no ha evitat la pèrdua absoluta als fluxos de contenidor d’aquest país, mentre que els grans ports com València, Algesires, Barcelona o Marsella han experimentat pèrdues molt limitades o fins i tot lleugers augments. Així es podria dir que el 2020 s’ha produït un reforç relatiu dels grans ports de contenidors, especialment dels espanyols, mentre que les pèrdues es concentren al conjunt del sistema portuari italià.

Evolució dels fluxos portuaris de RoRo i altra mercaderia general als ports dels països europeus de la Mediterrània occidental amb el Magrib. 2019-2020

Figura 5. Fluxos de RoRo i altra mercaderia general amb el Magrib als ports dels països europeus de la Mediterrània occidental en milers de tones. 2019-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

El 2019, pel que fa als fluxos de Ro-Ro i altra mercaderia general, el port de la Bahía de Algeciras destaca molt per sobre dels altres ports de la Mediterrània occidental. Aquest port, amb 4,1 milions de tones el 2019, canalitza el 41,5% dels fluxos de Ro-Ro i altra mercaderia general entre els ports del sud d’Europa i el Magrib (Figura 5). El 2020 ha augmentat els volums fins als 4,2 milions de tones i el percentatge sobre el total, que passa al 46,9%.

Aquest augment del seu pes relatiu es produeix perquè, en contraposició a la seva evolució positiva, gran part dels altres ports amb volums significatius presenten una evolució negativa, la qual cosa explica la reducció del total dels fluxos de Ro-Ro i altra mercaderia general entre el Magrib i els països europeus de la Mediterrània occidental: Motril perd 248.000 tones, un 75,2%; Gènova 180.000 tones, un 25,4%; Marsella 160.000 tones, un 14,4%, i València 142.000 tones, un 31,7%. Per tant, pels fluxos de RoRo i altra mercaderia general a la Mediterrània occidental l’any 2020 ha significat un augment de la concentració de fluxos al port de la Bahía de Algeciras, augmentant així la seva ja elevada participació en aquests fluxos.

Evolució de la concentració portuària en els fluxos de mercaderia general a la Mediterrània occidental

L’evolució dels fluxos portuaris de mercaderia general entre les dues ribes de la Mediterrània occidental, sigui com a contenidors o com a Ro-Ro i altra mercaderia general, sembla tenir com a conseqüència un reforç en termes relatius dels ports situats al capdavant de la jerarquia portuària: València, Algesires, Barcelona i Marsella en el cas dels fluxos de contenidor i Algesires en el cas dels fluxos de Ro-Ro i altra mercaderia general. Aquest fet hauria conduït a una concentració portuària més gran amb relació al 2019.

Cal considerar, però, en quin grau s’ha produït aquesta concentració i com s’inscriu en un període temporal més ampli per comprendre la importància dels canvis en l’últim any. Per això s’ha calculat l’índex de concentració portuària per als fluxos de contenidor i de Ro-Ro i altra mercaderia general entre el 2015 i el 2020 (Figura 6). El resultat mostra que, efectivament, i tal com s’apuntava, s’ha produït un augment de la concentració en ambdós casos, si bé ja es parteix d’uns valors de concentració de per si alts. Tot i això, en considerar un termini temporal des del 2015 s’observa per una banda, que l’increment de concentració en els fluxos de Ro-Ro i altra mercaderia general segueix una tendència que s’inicia el 2018, mentre que en el cas dels contenidors només trenca una evolució a la desconcentració que es detectava des del 2018 després d’un important increment el 2016 i el 2017. Així, i encara que els índexs de concentració portuària tant dels fluxos de contenidor com de Ro-Ro i altra mercaderia general indiquin un augment el 2020 respecte al 2019, cap dels dos índexs del 2020 sembla marcar una ruptura brusca amb les tendències anteriors.

Figura 6. Evolució de l’índex de concentració portuària dels ports europeus als fluxos amb el Magrib de Mercaderia general. 2015-2020. Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Conclusions

L’any 2020 ha estat marcat en els intercanvis marítims entre les dues ribes de la Mediterrània occidental per la reducció dels volums que ha afectat tots els tipus de càrrega, i especialment els líquids a granel. Aquesta disminució contrasta amb l’evolució que es produïa des del 2017. En conseqüència, la mercaderia general s’ha vist afectada per aquesta disminució, encara que la distribució entre càrrega conteneritzada i la càrrega de Ro-Ro i altra mercaderia general no hagi mostrat una alteració significativa respecte dels anys anteriors.

Pel que fa als fluxos de mercaderia general entre els països de les dues ribes de la Mediterrània occidental, l’any 2020 ha significat respecte de l’any anterior un reforç en termes relatius de relacions ja consolidades, com ara els fluxos d’Espanya amb el Marroc i Algèria en el cas del contenidor i d’Espanya i el Marroc en el cas del RoRo i altra mercaderia general. Pel que fa els ports, s’ha produït a més un reforç relatiu dels principals ports: en el cas dels contenidors, especialment dels espanyols, mentre que les disminucions més grans es concentren en el conjunt del sistema portuari italià. El Port de la Bahía de Algeciras apareix com el més beneficiat en termes absoluts i relatius de la redistribució dels fluxos de RoRo i altra mercaderia general. Finalment, l’índex de concentració portuària per als dos tipus de càrrega de mercaderia general mostra que, si bé la concentració ha augmentat, la seva evolució s’enquadra amb la registrada els darrers anys.

Es pot concloure que pels intercanvis marítims entre les dues ribes de la Mediterrània occidental l’any 2020 ha significat una disminució dels fluxos. D’altra banda, es detecta una tendència a enfortir les relacions i els ports ja consolidats que en principi no suposa un canvi important respecte als anys anteriors. L’evolució en els propers anys determinarà si aquestes tendències detectades el 2020 representen una adaptació temporal a un escenari d’emergència sanitària o són indicadors d’un canvi més profund en la forma d’organitzar els fluxos marítims a la Mediterrània occidental i que, per tant, tendiran a consolidar-se i reforçar-se en un futur.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO.