Digitalització de cadenes de subministrament: la porta d’entrada a l’era post COVID-19

Figura 1: Els escenaris de coronavirus destaquen l’impacte advers en el creixement.

Impacte simulat de l’afebliment de la demanda interna, de la baixada dels preus de les matèries primeres, de les accions i de l’augment de la incertesa. Escenari de base amb el brot del virus centrat en la Xina; escenari de contagi més ampli amb el brot estenent-se significativament en altres parts de la regió Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica del Nord.

Segons les estimacions del Fòrum Econòmic Mundial (2020), una disminució del creixement econòmic mundial s’atribueix a la modificació del creixement econòmic dels Estats Units, en 2020, del 2,3% a l’1,9% com a resultat del brot del virus, a causa de la disminució del consum públic i privat i la incertesa sobre els preus dels actius. En la zona de la UE s’espera una taxa de creixement del 0,8% en lloc de l’1,2%, a causa de la disminució de les exportacions i l’alentiment del consum. També s’han ajustat les taxes de creixement de l’economia japonesa, que ha passat d’un 0,7% negatiu a un -0,2% en 2020. Les taxes de creixement també s’han ajustat en l’economia xinesa, que va passar del 6,1% al 4,9%, i encara hi ha altres riscos negatius per a l’economia global en vista de la incertesa que preval en el món en aquest període (Banc Mundial, 2020a).

Comerç internacional de béns i serveis

El comerç internacional es va paralitzar durant el curt període del brot de la COVID-19, que al seu torn va afectar a totes les exportacions i importacions, d’acord amb l’esperat per l’Organització Mundial del Comerç: una desacceleració en el moviment del comerç de mercaderies a tot el món en el curt termini, com a resultat de les interrupcions causades per les repercussions del virus de les condicions d’incertesa i el tancament de fronteres entre els països, inclosos els països de la UE. El Banc Mundial (2020) indica que el comerç mundial de serveis està experimentant una important desacceleració des de 2019, ja que la taxa va disminuir el seu creixement del 4,7% en el primer trimestre de 2019, al voltant del 2,8% en el tercer trimestre. S’espera que el descens continuï, especialment perquè el brot de la COVID-19 ha tingut un impacte negatiu a curt termini en una sèrie de serveis importants que representen la base de la balança de pagaments dels països, com el transport aeri, i els serveis turístics, que són els principals sectors més afectats pel brot del virus (OMC, 2020a). Per exemple, a escala comercial es va registrar descens de serveis de transport aeri de passatgers i de transport de mercaderies de 93,5 i 94,3 punts, respectivament (FMI, 2020).

Això va comportar grans pèrdues per al sector turístic dels països de la UE, amb cancel·lació de la majoria de les reserves hoteleres després de l’anunci del brot del virus. No s’espera que el sector turístic es recuperi en el que queda de 2020, ja que l’impacte pot estendre’s fins a finals de 2021, pot començar a recuperar-se, però no al nivell que tenia abans de la crisi, fins i tot si el virus remet, a causa de la impressió negativa sobre la malaltia que dominava als turistes internacionals (Banc Central Europeu, 2020). En aquest sentit, s’espera que la classificació dels països del món canviï en l’índex de competitivitat dels viatges i el turisme (OMT, 2020). La Xina, que ocupa el lloc número 13, s’estima que baixi 26,7 punts en l’índex en 2020, com és el cas dels països que sofreixen les altes taxes d’infecció pel VIH, especialment els països de la UE i els EUA, com a resultat dels controls i restriccions, que van imposar i els països que prohibeixen l’entrada i sortida, així com el tancament de les zones turístiques i d’oci fins a una altra ordre (Fòrum Econòmic Mundial, 2020). Segons la valoració del comerç de serveis emesa per l’OMC (2020b), s’espera que la taxa de creixement del comerç mundial de serveis a causa del virus continuï sent feble, ja que és probable que disminueixi encara més en els pròxims mesos.

L’impacte de la COVID-19 en el desplegament de les cadenes de subministrament digitals

Fins i tot enmig d’una pandèmia, la bona notícia és que l’impuls per a accelerar la transformació digital es veurà recompensat per una nova agilitat (KPMG, 2020). La COVID-19 va permetre la rara oportunitat de reajustar les cadenes de subministrament globals. Ara és el moment de posar un enfocament implacable en la tecnologia digital centrada en el client i habilitada per les dades que moltes empreses tenien bones intencions d’implementar abans de la pandèmia, però que van ajornar a causa dels esforços fragmentats, els sistemes heretats o altres factors (Flynn, 2020). A més, els fabricants han experimentat desafiaments competitius en els mercats locals a causa dels costos laborals relativament més alts. Això s’ha vist mitigat en part per la inversió en automatització, habilitadors digitals i tecnologies avançades. A més, la COVID-19 ha tornat a posar l’accent en l’impuls de la fabricació local per a les indústries crítiques, agreujat per la creixent desocupació i el desig dels consumidors de fer costat a les empreses locals (Carnevale i Hatak, 2020). La interrupció de la pandèmia en el comerç va agafar a molts amb la guàrdia baixa, provocant la interrupció de la cadena de subministrament. Els tancaments globals van paralitzar les fràgils cadenes de subministrament nacionals, regionals i mundials. El brot inicial va posar de manifest que gran part de l’economia mundial depèn de la Xina. Juntament amb l’augment del comerç internacional i la interconnexió de les cadenes de subministrament, van arribar els models de subministrament híper eficients i just a temps. Quan la COVID-19 va colpejar, poques empreses tenien redundància en les seves cadenes de subministrament per a fer front a una interrupció de més d’unes poques setmanes (KPMG, 2020). Qualsevol estratègia empresarial té les seves contrapartides, com, per exemple, els costos que comporta portar un inventari addicional, invertir en cadenes de subministrament de reserva o fabricar més prop de la base de clients.

Moltes estratègies de la cadena de subministrament han passat de l’eficiència i el proveïment des de països de baix cost a centrar-se més en la resiliència i la visibilitat de la cadena de subministrament, que poden reduir la complexitat i la incertesa en tota la xarxa de la cadena de subministrament. La resiliència de la cadena de subministrament enfront d’esdeveniments imprevisibles i dramàtics requereix models de negoci sòlids habilitats per una sòlida columna vertebral digital i processos que puguin pivotar ràpidament (Flynn, 2020). Per tant, és obligatori ara destacar els passos generals que poden ajudar les empreses a millorar les seves cadenes de subministrament, independentment de la seva maduresa digital i el seu viatge de transformació.

Els consumidors esperen una experiència personalitzada, com les recomanacions de productes i les comunicacions fan desitjar. Les empreses mundials estan deixant de costat als representants de vendes tradicionals que van de porta en porta i utilitzen l’automatització de la força de vendes digital (Flynn, 2020). Una enquesta de Carnevale & Hatak (2020) va descobrir que gairebé el 40% dels enquestats a la UE van augmentar les compres en línia a principis d’abril, més que durant els pitjors dies de la crisi, i tres quartes parts d’ells van dir que planejaven mantenir l’hàbit en el futur. Això fa que totes les àrees funcionals de la cadena de subministrament estiguin integrades. Aquesta integració permet una visibilitat en temps real per a prendre millors decisions i pot reduir els costos operatius. L’àmplia aparició de recomanacions per a romandre a casa va impulsar encara més la tendència digital, ja que milions de persones es van trobar de sobte treballant a distància, utilitzant sistemes digitals per a col·laborar i donar suport al seu treball, mentre que altres milions van ser educats a casa utilitzant tecnologies d’aprenentatge en línia. La figura 2 presenta com pot dur-se a terme la transformació digital en la cadena de subministrament.

Figura 2: Implementació de la transformació digital en la cadena de subministrament

Conclusions

Cada empresa es troba en una fase diferent de la seva evolució digital. Algunes estan executant amb èxit projectes pilot o llançant nous models de negoci i un número igual o major està perplex sobre per on començar. L’objectiu del viatge de transformació digital és: augmentar el rendiment, crear valor i millorar l’experiència del client. Per tant, algunes cadenes de subministrament de moltes empreses de la UE que havien establert plans de transformació cap a la nova normalitat dirigeixen la seva atenció a les prioritats a mitjà i llarg termini per a impulsar el creixement sostingut i preparar-se per als desafiaments futurs. La figura 3 presenta el model recomanat per a la cadena de subministrament digital en l’era post-COVID-19. Així, les empreses han de centrar-se en el valor. Han d’utilitzar una varietat d’eines i metodologies per a orientar i obtenir beneficis i oportunitats de rendibilitat de la inversió que puguin compensar els costos incorreguts en la transformació de les cadenes de subministrament. Les empreses poden crear un full de ruta per a la transformació, traçant un mapa de les activitats crítiques i determinant les àrees potencials de fallada/interrupció, i dur a terme una anàlisi d’escenaris per a desenvolupar futurs plans de contingència que construeixin resiliència. Moltes empreses han desenvolupat una sofisticada plataforma d’anàlisi digital creada a aquest efecte que poden aprofitar per a identificar les oportunitats i els factors de cost amb major rapidesa i eficàcia que abans.

Figura 3: Model de cadena de subministrament digital en l’era posterior a la COVID-19

La COVID-19 ens ha obligat a accelerar i replantejar els nostres plans de transformació digital. Aprofitant les noves tecnologies i el poder del núvol per a garantir que els nostres sistemes siguin àgils, segurs, robustos i escalables. Per tant, es recomanen les sis etapes que han d’aplicar-se perquè les cadenes de subministrament digitals siguin eficaços, tal com afirma KPMG (2020):

1. Comprendre el cost de la complexitat enfront del valor de la varietat. Si bé és valuós satisfer la creixent demanda dels clients de poder triar, oferir una gamma massa àmplia de productes i serveis equivocats no sol ser rendible.
2. Aprofitar les dades per a millorar les competències bàsiques. La intel·ligència empresarial fa servir dotzenes de fluxos de dades diferents. Però, és vostè capaç d’aprofitar les dades de manera significativa per a millorar les capacitats existents?
3. Liderar amb el rendiment, no amb la tecnologia. Oblidi’s del bombo i platet de les últimes tendències tecnològiques i centri’s en les seves capacitats actuals i en les necessitats dels clients als quals serveix.
4. Millorar la formació dels treballadors. Sigui com sigui la maduresa tecnològica de l’empresa, l’èxit de la futura estratègia de la cadena de subministrament depèn de les persones.
5. Acceptar les noves associacions. En el futur, és probable que cap organització disposi per si sola de tot el conjunt de capacitats digitals sota un mateix sostre.
6. Sense l’enfocament específic d’aquests passos, el full de ruta digital de la cadena de subministrament corre el risc de convertir-se en una mera recopilació de bones idees, una tempesta d’idees ascendent que es converteix en un pla de projecte sense pensar en el rendiment general de la inversió.

Bibliografia i referències

1. Carnevale, J. and Hatak, I. (2020). Employee adjustment and well-being in the era of COVID-19: Implications for human resource management. Journal of Business Research. 116, 183-187.
2. European Central Bank (2020). Our response to the coronavirus emergency. Retrieved from https://www.ecb.europa.eu/home/html/index.en.html
3. Flynn, D. (2020). CDC provides first guidance to a specific meat plant for combating COVID-19 among employees. Retrieved from https://www.foodsafetynews.com/2020/04/cdc-provides-first-guidance-to-a-specific-meat-plant-for-combating-covid-19-among-employees/
4. ICMA (2020). COVID-19 Market Updates. International Capital Market Association. March 2020.
5. IMF (2020). World Economic Outlook: Tentative Stabilization, Sluggish Recovery?. IMF
6. KPMG (2020). Building supply chain resilience through digital transformation. KPMG International.
7. OECD (2020). Coronavirus: The world economy at risk. OECD Interim Economic Assessment. Paris: OECD.
8. UN (2020). World Economic Situation and Prospects 2020. Washington DC: UN.
9. UNWTO (2020), “UNWTO Statement on The Novel Coronavirus Outbreak”, World Tourism Organization, Jan 2020.
10. World Bank (2020a). World Bank Group Increases COVID-19 Response to $14 Billion To Help Sustain Economies. Protect Jobs. Retrieved from https://www.worldbank.org/en/news/press-release/2020/03/17/world-bank-group-increases-covid-19-response-to-14-billion-to-help-sustain-economies-protect-jobs
11. World Bank (2020b). Global Economic Prospects: Slow Growth and Policy Challenges. Washington DC: WB.
12. World Economic Forum (2020). The Travel & Tourism Competitiveness Report. Geneva: WEF.
13. WTO (2020a). WTO DG welcomes G7 leaders’ statement on COVID-19. March 2020. Retrieved from https://www.wto.org/english/news_e/news20_e/dgra_17mar20_e.htm .
14. WTO (2020b). New WTO indicator finds services trade weakening into second half of 2019. Services Trade Barometer. Geneva: WTO.