El desenvolupament del transport aeri, l’eina per a aconseguir bons resultats

Autor:

Ignacio Biosca

Responsable de Relacions Internacionals, Màrqueting Aeroportuari i Assistència a Aerolínies, AENA

Data: 29.12.2020

Lectura: 8 min.

Com l’aviació pot jugar un paper clau en la prosperitat d’un Mediterrani post-COVID-19?

És difícil escriure un article sobre viatges i turisme en aquests dies. Estem a només unes setmanes d’acabar 2020, any en què van cessar els viatges. Enmig de la COVID-19, les aerolínies i els aeroports lluiten per sobreviure en la crisi més dura que la indústria del transport aeri ha vist en tota la seva història. No obstant això, existeix consens en què, una vegada que es controli la pandèmia, es reprendran els viatges i el turisme i podrem tornar a gaudir d’un aspecte tan important de les nostres vides i, per descomptat, de les nostres economies.

Si ens remuntem a 2019, podem fer-nos una idea de la dimensió del transport aeri entre països de l’àrea mediterrània. Els seients posats a la venda per aerolínies que van volar internacionalment entre dos punts de la regió van rondar els 130 milions en 2019. Certament, no és una xifra petita.

Com es va aconseguir aquesta xifra? Podem tenir la certesa que el procés de liberalització que permet mercats oberts, en els quals les aerolínies prenen decisions sobre on volar en funció de la rendibilitat de les rutes que operen, ha jugat un paper clau. En aquest sentit, la política impulsada per la Unió Europea de signar acords de cels oberts amb els seus països veïns, ha resultat summament fructífera.

L’Espai Comú d’Aviació, dissenyat per a permetre una obertura gradual del mercat entre la UE i els seus veïns, ha ofert oportunitats per a les aerolínies i una major varietat d’opcions per als passatgers. Al mateix temps, ha permès una convergència reguladora en matèria de seguretat, protecció, medi ambient i altres àrees de la indústria.

Un bon exemple de l’eficàcia d’aquesta política és l’acord signat entre la UE i el Marroc en 2006. El nombre de passatgers que van volar entre Espanya i el Marroc, com a referència, va créixer més del 50% en només un any i, en 2019, era 4 vegades superior al de 2006. Des de llavors s’han signat altres acords amb Jordània i Israel i s’estan duent a terme negociacions amb el Líban i Tunísia. Si l’Àrea Comuna d’Aviació aconseguís les seves metes, podria abastar fins a 50-55 estats i una població total de mil milions d’habitants. L’oportunitat que això brinda per a l’àrea mediterrània ha de ser valorada adequadament per les parts interessades en el transport aeri i el turisme i pels responsables polítics.

Aquesta oportunitat pot semblar només una il·lusió en 2020, quan el món sencer gairebé s’ha detingut i els viatges i el turisme estan lluny de ser una prioritat. Les autoritats sanitàries estan enfocades en el control de la pandèmia i les restriccions a la mobilitat són part fonamental de l’estratègia per a combatre-la. De fet, en l’àrea mediterrània, els 130 milions de seients esmentats anteriorment, es van reduir en més d’un 60% en 2020 i, donats els factors de càrrega extremadament baixos experimentats enguany, podem estimar que els passatgers són només al voltant del 20% dels de 2019. No obstant això, no és una il·lusió.

El transport aeri és un element clau per al desenvolupament de les regions a les quals serveix. Per cada milió de passatgers, l’estudi que realitza Intervistas per a l’ACI Europa estima que es creen al voltant de 950 llocs de treball directes i, si comptem els indirectes i induïts, aquesta xifra pot ser fàcilment 3 vegades major (en aeroports entre 1 i 10 milions d’unitats de trànsit aeri; per a obtenir informació més completa en els aeroports amb diferents nivells de trànsit, consulti Intervistas: “Impacte econòmic dels aeroports europeus”). L’anàlisi també va trobar que cada augment del 10% en la connectivitat es va associar amb un augment en el PIB per càpita del 0,5%. El transport aeri és un clar catalitzador del creixement econòmic. Però, encara que és extremadament important, no sols compta l’economia. El transport aeri també entrellaça vincles culturals i aporta entesa entre regions i societats, que és la base d’un desenvolupament pacífic i sostenible, amb l’efecte directe que això té en la vida dels seus ciutadans. Només amb una política adequada i equilibrada que obri gradualment el mercat, sembrarem les plantes que eventualment ens permetin collir el fruit d’una zona mediterrània desenvolupada i pacífica.

Quins són els motors del creixement i la prosperitat a la nostra regió en una època posterior al COVID-19?

Sent del Mediterrani, estic segur que tots coneixem els ingredients bàsics de la nostra antiga tradició agrícola. Blat, vinya, olives. Permetin-me usar aquesta metàfora per a descriure com podem usar el sector del transport aeri per a desenvolupar la nostra terra.

Primer, necessitem una terra fèrtil. En el nostre sector, una terra fèrtil significa un destí atractiu. Ningú dubte que el Mediterrani, des de Grècia o Turquia fins a Espanya, des de Croàcia o Albània fins al Marroc o Egipte, i incloent a la resta de països de la regió, és privilegiat. Clima temperat, increïbles llocs culturals que mostren el naixement de la civilització humana i una rica gastronomia són els elements essencials d’un destí de gran atractiu. No sols tenim una terra extremadament fèrtil, sinó també les llavors adequades llestes per a ser plantades.

No obstant això, tenim treball per fer. No podem simplement asseure’ns i esperar que aquesta terra fèrtil ens doni el fruit que pot desenvolupar. Hem de llaurar la terra. La inversió en infraestructura, hotels bons i de preu competitiu, i alts estàndards de seguretat i protecció són essencials per a construir un destí al qual els passatgers i turistes estiguin disposats a viatjar. I també aeroports eficients, des del punt de vista operatiu i econòmic per a les aerolínies. Tota aquesta infraestructura i condicions combinades permeten el següent pas: preparar el sòl amb minerals i nutrients.

Una vegada que tenim el terreny en les condicions adequades, és necessari aportar els nutrients adequats i regar el sòl. En el sector del transport aeri, la combinació de nutrients i aigua es presenta en forma de mercat obert. Els acords de cels oberts permeten a les aerolínies desenvolupar adequadament la seva activitat de manera saludable i sostenible. Com es va esmentar anteriorment, la política que impulsa la Unió Europea en la seva Àrea Comuna d’Aviació, permet l’obertura del mercat i la convergència reguladora, la qual cosa dóna confiança a les aerolínies per a explorar i desenvolupar noves rutes. Noves rutes que permeten als passatgers volar i descobrir destinacions, amb el corresponent benefici per a les regions que visiten.

Amb la nostra terra fèrtil, les llavors degudament plantades i els nutrients i l’aigua d’un mercat obert, estarem llestos per a recol·lectar els resultats de la collita i portar-los al mercat.

Com en qualsevol mercat, en el sector del transport aeri, has de vendre el teu producte. Els aeroports i les destinacions juguen un paper clau en la “venda del destí” a les aerolínies i els operadors turístics. La millor manera de fer-ho és unint esforços i coordinant missatges. Els operadors d’aeroports i les autoritats de turisme, tots dos, tenen la informació adequada per a convèncer a una aerolínia, o un operador turístic, que, si volen a la seva regió, el resultat des del punt de vista econòmic serà positiu. I no sols positiu, sinó també més rendible que les opcions alternatives. Una manera de treballar junts és creant els anomenats “Comitès de Desenvolupament de Rutes” (RDC). En aquests Comitès, autoritats de turisme, ajuntaments, cambres de comerç i aeroports, cadascun en l’àmbit de la seva competència, ofereixen informació de mercat, promoció i incentius en un paquet conjunt que facilita el procés de presa de decisions per part de les aerolínies. L’RDC creat a Barcelona és un bon exemple i un referent d’aquesta mena de plantejaments.

Els esdeveniments d’aviació, com a Rutes, o de Turisme, com World Travel Market o Fitur, són els indicats perquè aquests RDC es reuneixin amb les aerolínies i ofereixin els productes de la seva collita. No es diferencien massa dels antics mercats en els quals es venia pa, vi o oli d’oliva en les diferents ciutats del litoral mediterrani. La intel·ligència de mercat amb casos de negoci personalitzats i detallats, incentius i propostes de promoció s’expliquen detalladament i s’intercanvien amb els desenvolupadors de xarxa de les aerolínies, per a finalment poder celebrar l’obertura d’una nova ruta. La paciència i la coherència també són elements essencials d’aquest mercat, ja que el procés de presa de decisions en el sector del transport aeri pot portar llargs períodes. No gaire diferent de la sàvia estratègia dels agricultors dels nostres països.

El camí cap al futur

No obstant això, el pla, com es va explicar anteriorment, és fàcil de redactar, però difícil d’aconseguir. Tenim desafiaments summament rellevants que superar. L’economia en l’àrea mediterrània, com en la resta del món, es veurà seriosament danyada per la COVID-19. Queda per veure en quina mesura millorarà l’evolució de la pandèmia amb les vacunes disponibles a partir de principis de 2021 i el ritme de recuperació de l’economia. Els experts en salut coincideixen que en 2021 la combinació del procés de vacunació, el desenvolupament de proves noves i més precises, el descobriment d’un tractament primerenc i l’evolució natural del virus donarà com a resultat una disminució significativa de la pandèmia. D’altra banda, hem vist que quan s’eliminen les restriccions de mobilitat, la demanda de viatges es recupera extraordinàriament de pressa. És la naturalesa humana. Tots volem estar prop dels nostres éssers estimats i gaudir d’uns dies sota el sol i prop de la mar. I tots volem saber més de la nostra cultura mil·lenària, les piràmides, els amfiteatres, la música, l’arquitectura, la gastronomia… Tenim molt d’això al Mediterrani. Per tant, els viatges i el turisme es recuperaran. No hi ha dubte d’això.

En qualsevol cas, és cert que la COVID-19 canviarà el món, fins i tot una vegada que la pandèmia estigui controlada. Hem de ser conscients dels desafiaments i aprendre les lliçons que ens ha portat. La sostenibilitat ja és, però serà encara més en el futur, la columna vertebral de qualsevol estratègia en la indústria del transport aeri. Això és especialment cert al Mediterrani, una mar que està sofrint les conseqüències del canvi climàtic i les emissions de CO₂, amb la desaparició de les seves corals i posidònia, o les espècies tropicals invasores que colonitzen les nostres costes. Per tant, l’ús de combustibles d’aviació sostenibles i hidrogen i un disseny de navegació aèria més eficient són elements clau per a aconseguir el compromís amb les zero emissions netes de CO₂ en l’aviació europea en 2050. L’aviació, en el futur, serà o no serà sostenible?

Un altre desafiament rellevant en el full de ruta per al desenvolupament de la regió és el procés de digitalització. Certament, el món ja és digital. Els nostres telèfons intel·ligents cada dia poden fer més i més coses i la decisió de comprar un bitllet d’avió o fer una reserva d’hotel, després d’haver buscat què fer o la qualitat de les platges en un destí en particular, no és una excepció. Hotels, parcs naturals, llocs històrics, centres de busseig, museus, tots formen part de l’experiència potencial d’un turista. Perquè aquesta experiència potencial sigui real, paradoxalment, han de ser digitals.

D’altra banda, en el mercat que és la indústria de l’aviació, resulta fonamental preparar els casos de negocis amb la informació més precisa i personalitzada possible, per a permetre que les aerolínies prenguin les decisions correctes. Les eines de cerca de viatges per Internet, la utilització de targetes de crèdit, la itinerància de telèfons mòbils són només alguns exemples de la mena d’informació que les aerolínies necessiten per a finalment estar en condicions de decidir l’obertura d’una nova ruta. Un altre exemple de l’important que és comptar amb eines digitals d’última generació.

Finalment, la seguretat i la protecció són aspectes sense els quals els viatges i el turisme simplement no existeixen. Desafortunadament, ho estem experimentant aquests dies. La indústria de viatges ja compta amb estàndards de seguretat i protecció molt exigents, i els està adaptant contínuament als nous desafiaments. La seguretat, amb totes les seves diferents perspectives i ara, especialment, la relacionada amb la salut, és un requisit previ per a qualsevol viatge. El mateix ocorre amb la seguretat. Som conscients del fràgil que pot ser la demanda cap a un destí si no es garanteix la seguretat. Per tant, assignar els recursos adequats a la seguretat és una inversió que no es pot subestimar per a aconseguir el retorn esperat per mitjà de la demanda de viatges. I després de les mesures relacionades amb la protecció de la salut de la COVID-19 durant els vols i en els aeroports, o posteriorment en hotels, complexos turístics, teatres o museus, s’han convertit en una prioritat per a garantir una experiència de viatge segura. No és difícil preveure que continuaran sent-ho en el futur.

Conclusions

Permetin-me acabar aquestes línies dient que el trànsit de llarga distància serà més desafiadora en els pròxims anys. Els passatgers buscaran viatges més curts a llocs en els quals sigui més fàcil tornar a casa si fos necessari. En aquest entorn l’àrea mediterrània té l’oportunitat d’oferir, dins de la regió i en el conjunt d’Europa, tot el seu potencial.

L’Espai Comú d’Aviació que impulsa la UE, amb els seus acords de cels comuns i la seva harmonització reguladora que aporta certesa a passatgers i aerolínies, pot ser el camí cap a un desenvolupament sostenible del Mediterrani i una de les eines per a enfortir els vincles entre els països que comparteixen una regió tan privilegiada. Seguint aquest camí, estic convençut que més primerenc que tard, tornarem a veure aquests 130 milions de seients oferts perquè els viatgers visitin als seus éssers estimats, o s’enriqueixin descobrint una cultura diferent. A més, estic convençut que aquesta xifra pot créixer significativament amb els resultats positius que suposa per a l’ocupació i l’economia, i, per tant, per a les persones de tota la zona mediterrània.

No hi ha res més comú i pròxim a nosaltres a la Mediterrània que el pa, el vi i l’oli d’oliva. Treballem junts com si fóssim agricultors.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.