La crisi de la COVID-19:

Un catalitzador per accelerar la transformació digital dels ports

Autor:

Mustapha Lhamouz

Director de supervisió d’activitats i operadors, branca d’estratègia i regulació, National Ports Agency of Morocco

Data: 21.02.2021

Lectura: 6 min.

Els ports marroquins han tingut un paper important en la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19. De fet, el sector portuari ha demostrat una forta resistència i una gran agilitat adaptant els seus diversos processos operatius al nou context, que requereix que es tinguin en compte les mesures sanitàries per fer front a l’amenaça de la pandèmia. Així, els ports marroquins han continuat complint el seu paper de plataformes de servei al comerç exterior del país, garantint així la continuïtat de la cadena de subministrament respecte als productes estratègics i mantenint oberts els canals per a les exportacions nacionals als mercats estrangers (els ports gestionats per l’Agència Nacional de Ports van moure 92,5 milions tones de mercaderies el 2020, un 5,1% més que el 2019).

És important tenir en compte que els ports marroquins van representar l’únic punt fronterer que va romandre en funcionament després de tancar els aeroports i les fronteres terrestres durant el confinament.

Com a part dels esforços del sector portuari nacional per gestionar aquesta crisi, digitalitzar els processos portuaris i deixar-los sense papers ha representat un moviment crucial que ha permès al sector afrontar el repte de la continuïtat del servei.

Amb la crisi de la salut, l’ús del comerç sense paper per reduir les interaccions físiques s’ha demostrat essencial i s’ha convertit en un element clau del pla de continuïtat del negoci implementat per l’Agència Nacional de Ports.

El context de la pandèmia COVID-19 ha revelat, doncs, la importància de l’elecció estratègica de l’Agència Nacional dels Ports el 2008 per digitalitzar els processos portuaris mitjançant la implementació, juntament amb totes les parts interessades de l’ecosistema portuari, d’un sistema comunitari portuari conegut com PORTNET, que ha esdevingut el sistema de finestra única per als procediments de comerç exterior.

Des que es va implementar aquest sistema d’informació comunitària, al voltant de 50.000 clients han utilitzat els serveis de PORTNET i s’han digitalitzat més de 40 processos portuaris, duaners i de comerç exterior a través d’aquesta plataforma; inclouen notificacions d’arribada de vaixells, sol·licituds d’assignació de llocs, la llista de mercaderies perilloses, documents d’importació, declaracions de manifest, passis d’entrada, inspeccions i entrada i sortida de mercaderies.

Els efectes directes i indirectes de la crisi sanitària de la COVID-19 han fet que la comunitat portuària sigui més conscient del valor afegit per als usuaris del port d’accelerar la digitalització de nous processos per garantir una major fluïdesa del trànsit portuari i millorar la competitivitat dels ports.

Per a l’Agència Nacional de Ports, que ja participa en un ampli programa per millorar la transformació digital dels ports marroquins des de fa uns quants anys, la crisi sanitària ha servit per accelerar la implementació del seu programa SMART PORT, l’objectiu del qual és aconseguir “ports de zero paper”.

L’objectiu del programa SMART PORT és enfortir la competitivitat dels ports nacionals aprofitant les oportunitats que ofereixen la tecnologia digital i les noves tecnologies en general.

Durant la crisi de la COVID-19, aquest programa es va adaptar al context i es van crear diversos serveis nous mitjançant el sistema de finestra única PORTNET, incloent:

El procediment per inspeccionar els documents de parada dels vaixells, que s’ha estès als serveis de la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN) i del Ministeri de Sanitat;
Emissió de formularis d’alliberament duaner, que es va implementar a la plataforma comunitària el 4 de maig de 2020;
Comandes d’activitats relacionades (venda de vaixells, vigilància, etc.);
Notificació automàtica de l’arribada de mercaderies al port, a més de traçabilitat i seguiment;
Digitalització del procediment per sol·licitar passis d’accés al port, etc.
Pagament electrònic de tot tipus de serveis d’inspecció de mercaderies i ports.

La transformació digital dels ports: una força motriu per a la competitivitat

La crisi sanitària de la COVID-19 ha servit de catalitzador per a una tendència que ja estava en marxa i que ajudarà a accelerar la transformació digital per provocar una autèntica revolució digital orientada a la digitalització dels processos portuaris.

Actualment, la digitalització representa un repte crucial per als ports de tot el món i obrirà el camí a un autèntic avanç en la indústria portuària i marítima, que ha vist poques innovacions des que es va introduir el contenidor als anys cinquanta.

De fet, segons l’últim informe publicat pel Banc Mundial i l’Associació Internacional de Ports (IAPH), la digitalització és essencial per tal que els ports es recuperin amb èxit de la crisi de la COVID-19 i es preparin eficaçment per a futures crisis. Segons aquest informe (Accelerating Digitalization: Critical Actions to Strengthen the Resilience of the Maritime Supply Chain, World Bank Group, IAPH and WPSP, December 2020), ara entrem definitivament en una nova era en què la digitalització serà el factor clau de l’èxit del port.

Així, l’any 2020 constitueix un punt d’inflexió històric, ja que va permetre agilitzar el procés de digitalització marítima i portuària.

A més de la digitalització dels fluxos d’informació entre els diferents grups d’interès de l’ecosistema portuari, s’estan implementant una riuada de noves innovacions a diversos ports que busquen aprofitar les últimes tecnologies, com ara Internet de les coses (IoT), blockchain i el 5G, per dissenyar formes noves i “disruptives” de dur a terme els procediments.

S’han posat en marxa diverses iniciatives d’aquest tipus, inclosa la creació d’una plataforma blockchain (Maersk), la implementació d’un bolard intel·ligent (Port de Rotterdam) i la prova de vaixells autònoms.

A nivell nacional i amb el mateix esperit, el desembre de 2020, l’Agència Nacional de Ports va anunciar el primer Smart Port Challenge al Marroc i Àfrica en forma d’un hackathon completament en línia dissenyat per animar empreses, start-ups i universitats del Marroc i de l’estranger a oferir solucions innovadores per abordar diversos problemes portuaris en àrees com el pagament electrònic, l’eficiència energètica, la gestió d’infraestructures portuàries, la seguretat portuària i la protecció del medi ambient.

Aquest esdeveniment, que va acabar a finals de gener de 2021, va comptar amb la participació de més de 500 investigadors, experts, start-ups i professionals de més de 10 països i va donar lloc a la presentació de més de 70 projectes.

Mitjançant aquest nou enfocament comunitari basat en la innovació, l’Agència Nacional de Ports té la intenció d’augmentar el rendiment i la competitivitat dels ports nacionals coordinant les accions dels diferents grups d’interès amb l’objectiu de proporcionar solucions innovadores als principals reptes portuaris.

La transformació digital dels ports: facilitant el comerç regional

Els avenços com la transformació digital dels ports i fer que els processos portuaris siguin sense paper estan obrint el camí a una major col·laboració regional orientada a facilitar el comerç.

De fet, l’optimització de la cadena logística global requereix que els ecosistemes portuaris estiguin connectats a nivell regional mitjançant la implementació d’un sistema d’intercanvi de dades entre els diferents sistemes comunitaris portuaris per augmentar l’eficiència del trànsit portuari proporcionant informació en temps real a totes les parts interessades en el comerç exterior.

Les noves tecnologies emergents (blockchain, IoT, etc.) simplement serviran per enfortir aquest concepte de compartir informació comercial clau a nivell regional, en particular facilitant l’adquisició i l’intercanvi de dades a tota la cadena de subministrament mundial.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.