Els efectes de la Covid-19 sobre la integració comercial de la Mediterrània occidental

Imatge obtinguda de www.pixabay.com

Autor :

Jordi Selfa Clemente

Analista sènior al Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO)

Data : 25.11.2021

Lectura : 12 min.

L’any 2020 va estar marcat sens dubte marcat pels efectes de la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19. Les diferents mesures mundials d’emergència preses durant aquest any i una incompleta i lenta recuperació d’una “nova normalitat” en els darrers mesos han anat en paral·lel a una alteració important de l’organització de les cadenes globals de subministrament, així com dels patrons de producció i consum. Tot això es reflecteix en el comerç internacional, que afecta tant el volum com la composició, com també l’origen i la destinació dels fluxos d’intercanvis. El total del comerç mundial, mesurat en termes monetaris, baixava el 2020 un 6,4% respecte a l’any anterior, segons les dades d’UNCOMTRADE (UN Comtrade. 2020 International Trade Statistics Yearbook, Vol. I ), tendència negativa que ja es registrava el 2019 en un context de disputes comercials i mesures proteccionistes. Pel que fa a la Unió Europea (UE27), en registrava un descens del 5,9% del valor de les exportacions, i un 6,8% a les importacions. El conjunt de països de l’Àsia Occidental i del Nord d’Àfrica, espai on s’enquadra el Magrib, experimentava igualment uns descensos del 10,7% i del 9,6% per a les exportacions i importacions respectivament. En ambdós casos, l’evolució del 2020 novament representa una continuïtat d’una tendència negativa ja iniciada l’any anterior, encara que aquesta fos de menor intensitat. En definitiva, el 2020 ens trobem als blocs econòmics que se situen al voltant de la Mediterrània amb una evolució negativa del seu comerç exterior condicionada per la irrupció de l’emergència sanitària.

Aquest article pretén mostrar en termes quantitatius la significança de l’any 2020 i, en conseqüència, l’impacte de la crisi sanitària en els fluxos comercials entre les dues ribes del GTMO 5+5: Portugal, Espanya, França, Itàlia i Malta a la banda europea; i Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia al Magrib. Es parteix de les dades facilitades per Eurostat i es pren com a unitat de referència el volum mesurat en tones, com a indicador més directament lligat a les necessitats de transport. En primer lloc, es mostrarà l’evolució total dels fluxos en un marc temporal ampli (2015-2020). En segon lloc, s’analitzarà l’evolució de les relacions entre països els anys 2019 i 2020. Finalment, s’avaluarà si l’evolució del darrer any ha significat una integració comercial més gran entre les dues ribes de la Mediterrània Occidental. Cal assenyalar també que l’anàlisi es fa distingint entre dos tipus de mercaderia. D’una banda, els productes energètics i minerals bruts, assimilables en gran part al conjunt de matèries primeres, a causa de la seva especificitat i importància en els fluxos comercials del GTMO 5+5. De l’altra, es considera la resta de productes, és a dir, els fluxos sense incloure productes energètics i minerals bruts.

Evolució dels fluxos de comerç exterior entre les dues ribes del GTMO 5+5. 2015-2020

En termes generals, el 2020 significa, per als fluxos comercials entre les dues ribes de la Mediterrània Occidental, una disminució de 22,2 milions de tones, fins als 81,5 milions. Això equival a un descens del 21,4% respecte al 2019. Aquesta disminució és molt superior a la registrada l’any anterior (2,9%) i situa els volums molt per sota de les xifres registrades des del 2015, que se situaven entre els 99 i 107 milions de tones. La consideració del sentit del flux i del tipus de producte permet constatar certes especificitats d’aquest descens. Als fluxos d’exportació des dels països europeus del GTMO 5+5 (Gràfic 1), es constata que han disminuït en 3,3 milions de tones, un volum un 10,1% inferior al de l’any anterior, en línia amb una tendència negativa existent des del 2015. De fet, el descens del 2020 no és el més important del període considerat. En el cas dels productes energètics i minerals bruts baixen 1,4 milions, fins als 11,1 milions de tones i, novament, segueixen una tendència de descens existent i gairebé continua des dels 15,3 milions de tones del 2015. La resta de productes, sense productes energètics i minerals bruts, experimenta una disminució superior, –d’1,9 milions de tones per situar-se en els 17,7 milions de tones–, lluny del màxim assolit, el 2016, de 22,7 milions de tones.

Gràfic 1. Evolució dels fluxos d’exportacions dels països europeus del GTMO 5+5 cap al Magrib, per tipus de productes (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Els intercanvis en sentit contrari, és a dir, als fluxos d’importació dels països europeus del GTMO 5+5, experimenten una reducció de 19 milions de tones, que suposa un 26,3% menys, i intensifiquen el descens iniciat l’any anterior del 4,4% (Gràfic 2). Aquesta dinàmica desgasta una evolució positiva dels fluxos que es registrava entre el 2015 i el 2018. D’altra banda, s’observa que el descens està majoritàriament protagonitzat pels productes energètics i minerals bruts, que suposa, en termes absoluts, 19,3 milions de tones. D’aquestes xifres es pot deduir que l’any 2020 les importacions dels països europeus del Magrib (excloent els productes energètics i minerals bruts) han augmentat en 364.000 tones fins als 9,4 milions de tones, especialment un augment del 4% respecte a l’any anterior. Això no ha suposat una alteració significativa dels volums registrats al llarg dels darrers cinc anys, que oscil·laven entre els 9 i 10,1 milions de tones.

Gràfic 2. Evolució dels fluxos d’importacions des del Magreb cap als països europeus del GTMO 5+5 per tipus de producte (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Evolució mensual dels intercanvis de comerç exterior. 2019 – 2020

L’afectació de la crisi sanitària com a procés diferent de la tendència ja registrada l’any anterior, de contracció del comerç exterior a escala mundial, queda clarament reflectida, no sols en la comparació dels volums absoluts, sinó que també en l’evolució mensual del comerç el 2019 i 2020. En termes generals, els primers mesos del 2020 presenten uns volums semblants als de l’any anterior. A partir dels mesos de març i abril se’n produeix una dràstica reducció, la qual indubtablement està condicionada per les restriccions adoptades amb motiu de la crisi sanitària. A partir del tercer trimestre i a mesura que s’inicia una lenta tornada a la normalitat, els fluxos es van acostant a nivells similars als de l’any anterior. En termes generals, si aquesta ha estat l’evolució de les relacions comercials entre les dues ribes de la Mediterrània Occidental, una visió sobre els diferents grups de productes i la direcció dels fluxos ha de permetre entendre l’especificitat d’aquestes relacions.

Si es consideren les exportacions de productes energètics i de minerals bruts des dels països europeus del GTMO 5+5 (Gràfic 3) s’observa un inici d’any amb taxes positives de creixement respecte a l’any anterior, que es trunquen abruptament el mes d’abril, mes en què es registren taxes d’evolució negatives superiors al 30% respecte del mateix mes de l’any anterior. Aquestes taxes negatives es mantenen durant la resta de l’any sense que hi hagi una clara tendència a la recuperació, i l’octubre és l’únic mes en què se superen els volums de l’any anterior. Pel que fa a les importacions des dels països europeus del GTMO 5+5 d’aquest tipus de productes, al febrer ja en mostren una forta afectació que s’aguditzarà al mes següent, fins a assolir una reducció del 53,5% respecte al mes de març de l’any anterior. Aquestes taxes de reducció es mantenen en unes xifres similars fins al mes de setembre, mes en què s’inicia una recuperació dels fluxos, fins al punt de presentar un creixement positiu al mes de novembre.

Gràfic 3. Evolució mensual dels fluxos d’importació i exportació dels països europeus del GTMO 5+5 amb el Magreb per a “productes energètics i de minerals bruts” (2019-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

En considerar la resta de productes, exclosos els productes energètics i minerals bruts (Gràfic 4), s’observa que, en el cas de les exportacions des dels països europeus del GTMO 5+5 i després dels dos primers mesos amb increments significatius superiors al 30%, es produeix un canvi en el sentit del creixement, el qual s’aprofundeix a mesura que avança l’any, fins a arribar a unes reduccions superiors al 35% els mesos d’octubre i desembre respecte a aquests mateixos mesos de l’any anterior. En contraposició, les importacions des dels països del Magrib presenten, fins al juny, uns volums similars, si no superiors, als de l’any anterior, i a partir d’aquesta data experimenten àmplies fluctuacions de les taxes interanuals que van des del 63% de creixement al setembre al -22,6% al juliol, amb un resultat net anual positiu.

Gràfic 4. Evolució mensual dels fluxos d’importació i exportació dels països europeus del GTMO 5+5 amb el Magreb per a altres mercaderies diferents a “productes energètics i de minerals bruts” (2019-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Evolució de les relacions comercials entre països del GTMO 5+5 entre 2019 i 2020

Les relacions entre els països de les dues ribes de la Mediterrània Occidental agafades individualment, és a dir, les relacions país-país, també han estat afectades de forma diferencial entre sí, segons el sentit del flux i els tipus de productes.

Pel que fa a les exportacions de productes energètics i minerals bruts des dels països europeus del GTMO 5+5 (Taula 1), destaca l’augment del volum dels fluxos que estableixen Espanya i Portugal amb el Marroc en un context general de descensos dels volums de la resta de fluxos entre països. Si el total de les relacions entre els països de les dues ribes del GTMO 5+5 descendeix un 11%, la relació Espanya-el Marroc augmenta un 18,6%, fins als 5,9 milions de tones, i la Portugal-el Marroc un 32,3%, fins a les 795.000 tones. Això té com a conseqüència principal l’increment dels volums totals d’aquests dos països europeus cap a la riba sud del GTMO 5+5. Al pol oposat hi ha França, amb 485.000 tones menys d’exportacions cap al Magrib respecte a l’any anterior, però especialment Itàlia amb una disminució d’1,3 milions de tones i amb reduccions de volum destacables en termes absoluts, tant amb Algèria com amb Tunísia. Al Magrib aquests dos darrers països són els que registren una contracció més important dels seus volums tant en volums absoluts com en termes relatius.

Taula 1 Fluxos d’exportació dels països europeus del GTMO 5+5 des dels països del Magrib per a “productes energètics i de minerals bruts” (2019-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Pel que fa a les importacions cap als països europeus des del Magrib, tal com s’ha indicat, la seva evolució ha estat la que més ha contribuït a la reducció total de volums en els intercanvis entre les dues ribes de la Mediterrània Occidental (Taula 2). En relació amb les importacions de productes energètics i minerals bruts els descensos han estat generalitzats, a excepció del cas de Malta, i destaquen els ocorreguts en la relació entre Líbia i Espanya, que han passat de 8,6 a 2 milions de tones, cosa que ha contribuït de manera inequívoca que siguin aquests dos països els que experimentin una contracció més gran dels seus volums: Espanya passa de més de 20 milions de tones a 11,9 i Líbia de 24,5 a 10,2 milions. Itàlia i França pateixen també importants descensos en termes absoluts, tots dos lligats a la disminució dels fluxos amb Líbia i que, en el cas de França, caldria sumar la reducció dels fluxos amb Algèria.

Taula 2. Fluxos d’importació dels països europeus del GTMO 5+5 cap als països del Magreb per a “productes energètics i de minerals bruts” (2019-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

A les exportacions, des dels països europeus del GTMO 5+5 cap al Magrib (Taula 3), –productes energètics i minerals bruts exclosos-, es produeix una reducció gairebé generalitzada en tots els fluxos. Les majors reduccions en termes absoluts es registren a les exportacions d’Itàlia i França, amb 567.000 i 953.000 tones menys, la qual cosa equival a un -20,7% i un -10,2% respectivament. També amb signe negatiu, l’evolució a Portugal i Espanya no reflecteix unes pèrdues tan importants, xifrant-se l’evolució entre 2019 i 2020 al -3,1%, en el cas de Portugal, i el -4,6, en el cas d’Espanya. Al Magrib, les relacions d’Algèria amb Espanya, Itàlia i França són les més destacables des del punt de vista del seu descens en termes absoluts. Aquestes tres relacions suposen una reducció de més d’1,2 milions de tones de les exportacions cap a Algèria, molt superiors a les pèrdues dels altres països de la riba sud i que contrasten amb les escasses 19.000 tones menys que registra Mauritània respecte al 2019.

Taula 3. Fluxos d’exportació dels països europeus del GTMO 5+5 cap als països del Magreb per a altres mercaderies diferents a “productes energètics i de minerals bruts” (2019-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

En contraposició amb el comportament de la resta de fluxos descrits anteriorment, les importacions europees provinents del Magrib presenten en conjunt una evolució positiva entre el 2019 i el 2020 (Taula 4). Si bé aquest comportament es deu al creixement registrat per les exportacions de dos països: el Marroc amb un increment de 414.000 tones i un 12%, en menor mesura, Algèria que augmenta unes 100.000 tones, fet que suposa un increment del 2,5%, respecte a l’any anterior. L’increment d’aquests dos països és capaç de compensar les reduccions d’exportacions dels altres tres països del Magrib cap als països europeus del GTMO 5+5. Tots els països europeus del GTMO 5+5, excepte Portugal, experimenten increments de volums a les importacions des del Marroc, i destaquen, en termes absoluts, la relació amb França que augmenta més de 206.000 tones, així com les relacions que el Marroc estableix amb Espanya i Itàlia que se situen en uns augments superiors a les 100.000 tones. També, cal assenyalar com a relació que experimenta una evolució positiva la que estableix Algèria amb França i que, de fet, amb 257.000 tones més, és la relació que registra un augment en valors absoluts més important entre el 2019 i el 2020, així com les d’Algèria i Tunísia amb Espanya.

Tabla 4. Flujos de importación de los países europeos del GTMO 5+5 desde los países del Magreb para otras mercancías diferentes a “productos energéticos y minerales brutos” (2019-2020). Elaboración propia a partir de Eurostat.

Especialització

Més enllà de la descripció quantitativa dels diferents fluxos considerats, cal veure si l’evolució exposada ha significat, o no, un canvi de posició dels països del Magrib respecte del comerç exterior dels països europeus del GTMO 5+5. És a dir, si l’afectació dels canvis derivats de l’emergència sanitària durant el 2020 ha significat un reforçament del pes relatiu del Magrib al comerç exterior dels països europeus de la Mediterrània Occidental i, per tant, una integració econòmica més gran d’aquesta àrea. Tot seguit, s’avalua aquesta integració i es considera el percentatge que representa el comerç exterior amb els països del Magrib sobre el total del comerç exterior dels països europeus del GTMO 5+5. Aquesta aproximació es fa a partir dels dos sentits dels fluxos i dels dos grups de productes considerats fins ara, a més d’emmarcar-se en un període temporal ampli, el comprès entre el 2015 i el 2020.

Gràfic 6. Evolució del percentatge dels fluxos d’importacions des del Magreb sobre el total d’importacions dels països europeus del GTMO 5+5, per a productes energètics i minerals bruts (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

L’evolució del pes de les exportacions de productes energètics i minerals bruts, des dels països europeus del GTMO 5+5 cap al Magrib, el 2020 (Gràfic 5), sobre el total de les exportacions d’aquests productes s’enquadra en una línia descendent que havia estat interrompuda només el 2019: si entre el 2015 i el 2018 s’havia reduït des del 17% al 15,5%, el 2019 recuperava la xifra del 18,6% per tornar a representar, el 2020, el 15,6%. Tot i això, en considerar l’evolució entre països, s’observa l’existència de trajectòries divergents entre aquests. Així, l’evolució del 2020 a Espanya consolida una tendència alcista que es mantenia des del 2018, obtenint el 2020 el percentatge més alt del període considerat, un 17,1%, cosa que indica una importància cada vegada més gran del Magrib per a les exportacions d’Espanya d’aquests productes. Itàlia i França presenten uns descensos remarcables del pes del Magrib en les seves exportacions de productes energètics i minerals bruts cap al Magrib el 2020, situant-los en la seva posició més baixa des del 2015. També, Portugal presenta una relativa estabilitat malgrat certes oscil·lacions, si es comparen amb les fortes reduccions experimentades entre el 2015 i el 2017.

Figure 6. Evolution of import flows from the Maghreb as a percentage of total imports to the European GTMO 5+5 countries, for energy products and crude minerals (2015-2020). Prepared by the author based on Eurostat data.

L’evolució de les importacions de productes energètics i minerals bruts per al conjunt dels països europeus del GTMO 5+5 significa el canvi d’una tendència cap a una integració més gran amb el Magrib que es produeix des del 2015. Si des d’aquella data havia augmentat des del 12,8% al 15,6%, el darrer any torna a baixar al 12,8%. En aquest cas, l’evolució conjunta dels diferents països europeus havia estat la responsable de l’augment d’integració comercial en aquest tipus de productes, i també l’evolució individual de cadascun d’ells, a excepció de Malta, la responsable de l’evolució del conjunt el darrer any.

Gràfic 7. Evolució del percentatge dels fluxos d’exportacions cap al Magreb sobre el total d’exportacions dels països europeus del GTMO 5+5, per a fluxos sense comptabilitzar productes energètics i minerals bruts (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

Les exportacions de la resta de productes (Gràfic 7), sense considerar els productes energètics i minerals bruts, dels països europeus del GTMO 5+5 cap al Magrib sofreixen una important reducció en la seva participació sobre el total de les exportacions d’aquests productes, posicionant-se en el 13,3%, el valor més baix des de 2017 que se situava en el 16,2%, després d’aconseguir el 2016 un màxim del 19,4%. Aquesta reducció, s’ha produït en tots els països respecte a 2019 i ve a confirmar una tendència de reculada del pes específic de les exportacions cap al Magrib que es registra des de de 2017.

Gràfic 8. Evolució del percentatge dels fluxos d’importacions des del Magrib sobre el total d’importacions dels països europeus del GTMO 5+5, per a fluxos sense comptabilitzar productes energètics i minerals bruts (2015-2020). Elaboració pròpia a partir d’Eurostat.

En relació amb les importacions d’altres productes diferents als productes energètics i minerals bruts (Gràfic 8), l’evolució de 2020 és contrària a la pèrdua de pes relatiu que es registrava en els anys anteriors, és a dir es produeix un canvi de tendència. Aquest canvi es deu sobretot a l’augment de la importància de les importacions a Espanya, França i Malta, mentre que a Itàlia i Portugal es produeix una reducció del pes relatiu d’aquestes.

En definitiva, l’evolució el 2020 del pes relatiu dels fluxos comercials dels països europeus del GTMO 5+5 amb el Magrib, tant per als fluxos d’importació i exportació com per als conjunts de productes considerats, suposa una tendència cap a una menor integració comercial amb els països del Nord d’Àfrica a excepció de les importacions de mercaderies que no incloguin els productes energètics i minerals bruts. Cal assenyalar també que aquesta evolució de la importància relativa dels fluxos amb el Magrib no deixa d’estar d’acord amb la seva evolució en termes absoluts.

Conclusions

La consideració dels volums de comerç exterior entre les dues ribes del Mediterrani Occidental mostra com la crisi sanitària ocorreguda aquest any ha significat una reducció dels fluxos d’intercanvi. Aquesta reducció es manifesta tant en els dos sentits dels fluxos com en els dos grups de mercaderies considerats, amb l’excepció de les importacions cap als països europeus des del Magrib d’altres mercaderies diferents a productes energètics i minerals bruts. Aquests descensos en els fluxos entren dins de les tendències del comerç exterior a escala global amb uns descensos de valors i volums generalitzats. L’increment de les exportacions del Magrib en l’espai del GTMO 5+5 marca sens dubte la particularitat més important de l’evolució del comerç exterior en 2020 en aquest àmbit geogràfic.

De fet, aquest mateix patró es repeteix en considerar el pes relatiu del comerç amb el Magrib dels països europeus del GTMO 5+5. Només els fluxos que tenen com a destí els països europeus del GTMO 5+5 d’altres mercaderies que no siguin productes energètics i minerals bruts augmenten el seu pes relatiu i, per tant, és únicament en aquests fluxos on es produeix una major integració comercial. També cal assenyalar la particularitat del comportament de les importacions europees d’altres productes des del Magrib en considerar l’evolució mensual de 2020 comparada amb la de 2019. Aquesta evolució mostra que aquestes importacions mantenen uns volums similars als de l’any anterior durant la primera part de l’any 2020, experimenten forts increments en l’última part de l’any, mentre que la resta de fluxos registren un acusat descens des del primer trimestre de l’any en relació amb l’any anterior.

Finalment, cal assenyalar les particularitats lligades a les relacions entre parells de països individuals. En considerar els productes energètics i minerals bruts es pot considerar que la disminució de fluxos es produeix de manera general, tant en importacions com exportacions a pesar que en alguns casos ha estat més acusada com els fluxos des de Líbia cap a Espanya. El mateix es pot dir de les exportacions europees cap al Magrib, que han registrat pèrdues de volum i en les quals, en tot cas, caldria destacar que les dirigides cap al Marroc fins i tot negatives, han estat de menor rellevància que la resta. En el cas de les exportacions del Magrib cap als països de la riba nord del Mediterrani Occidental són especialment les relacions d’Espanya i França amb el Marroc i Algèria les que marquen el creixement d’aquests fluxos el 2020..

En definitiva, s’observa una afectació negativa dels fluxos d’intercanvis comercials entre les dues ribes del Mediterrani Occidental si bé els fluxos d’exportació des del Magrib cap a la riba nord, exclosos els productes energètics i minerals bruts, han augmentat el seu volum de tones, així com el seu pes relatiu en el total d’aquest tipus de fluxos als països europeus del GTMO 5+5. Aquesta evolució sembla alinear-se amb algunes prediccions sobre una reformulació de les cadenes de subministrament cap a localitzacions més pròximes que eviti d’aquesta manera disrupcions com ara les causades per la irrupció de la pandèmia. No obstant això, es considera que aquesta conclusió pot ser prematura i serà necessari la consideració de l’evolució en els pròxims anys per a confirmar-la.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO.