Autor:
Enric Ticó i Buxadós
President de FETEIA-OLTRA
Data: 25.07.2022
Lectura: 9 min.
Introducció
La Mediterrània s’ha convertit en un dels principals centres marítims de transport internacional, a través de la qual es transporten grans quantitats de mercaderies cada any.
La seva posició com a zona de trànsit estratègic per a una gran quantitat de mercaderies, especialment transportades per mar, el converteix en un node logístic d’importància capital. D’acord amb l’informe de l’Observatori Estadístic espanyol del Transport Marítim de Curta Distància (TMCD) corresponent a l’any 2021,el trànsit global del TMCD a la costa mediterrània va augmentar un 26,9 % i va superar les xifres prepandèmiques.
La zona geogràfica mediterrània es caracteritza, entre altres coses, per la gran heterogeneïtat dels països i actors presents en les esferes institucional, política, econòmica i fins i tot social, ja que és el punt de trobada de tres continents. Això vol dir que tot i que el moviment de mercaderies és un sector molt actiu encara hi ha molt marge de millora en el desenvolupament del comerç entre els actors d’aquesta zona (l’àrea té més força com a node logístic que com a centre de comerç en si mateix).
El reforç de les relacions comercials entre tots els països de la zona mediterrània hauria de tenir un efecte positiu a escala mundial i hauria de facilitar el desenvolupament conjunt de tots aquests països. No obstant això, l’heterogeneïtat existent esmentada anteriorment en l’àmbit polític i econòmic a vegades actua com a fre o bloqueig en el desenvolupament i la col·laboració comercial entre les parts.
La primera o més senzilla anàlisi del règim aplicable o de la naturalesa de les transaccions seria la derivació d’una divisió nord-sud. Això té sentit, ja que la majoria dels països de la riba nord són membres de la Unió Europea (UE) i, per tant, també ho són del territori de duanes de la Unió (TDU), mentre que la resta són països sobirans i independents amb uns perfils molt diferents, incloent-hi qüestions polítiques o culturals. Això dificulta que les dues parts puguin establir una relació estable i duradora.
Per tant, estem lluny de poder considerar que existeix un règim comercial específic per a la Mediterrània, o per a les empreses d’aquesta zona, apte per facilitar les transaccions internacionals.
La situació actual representa una oportunitat històrica per a aquest desenvolupament comercial: la pandèmia ha portat a un canvi en els patrons de producció i els ha acostat a les zones de consum i, per tant, a la Mediterrània. Algunes cadenes de subministrament passaran de ser globals a regionals, per la qual cosa la millora de la cadena de subministrament de la zona és clau.
1. Comparació nord-sud. El factor clau de l’adhesió a la UE i l’aplicació de les normes duaneres
El fet que molts dels països de la riba nord de la Mediterrània formin part de la UE i del TDU té un impacte important en les transaccions comercials, especialment a causa dels seus règims duaners i fiscals, així com de la mateixa potència comercial de la UE. Aquests països pertanyen a un mercat comú i a la Unió Duanera, després d’haver cedit la seva sobirania sobre el comerç exterior i la protecció de les seves fronteres en l’àmbit comercial.
Tots els països de la UE estan subjectes al règim de lliure mercat i les transaccions internes dutes a terme entre operadors privats en aquests països no es consideren exportacions o importacions, sinó transaccions intracomunitàries. Per exemple, més enllà de les qüestions operatives internes, pel que fa al règim jurídic, no hi ha gairebé cap diferència entre una empresa alemanya que gestiona la importació d’un producte a través del port d’Hamburg o a través d’un port mediterrani com el de València.
A més, la Unió Europea representa un mercat d’aproximadament 447 milions de persones físiques / consumidors potencials, segons l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya, que actua com una palanca per al desenvolupament del comerç també amb tercers. En essència, s’ha creat un mercat interior amb una forta capacitat de demanda interior i amb la capacitat de negociar exteriorment amb més força. A més, aquest mercat crea estabilitat institucional, comercial i reguladora, que és clau per al desenvolupament econòmic dels seus països membres.
D’acord amb el Codi duaner de la Unió (art. 3), les autoritats duaneres de la UE prendran mesures encaminades a:
- protegir els interessos financers de la UE i dels seus estats membres;
- protegir la UE del comerç injust i il·legal, al mateix temps que dona suport a l’activitat empresarial legítima;
- garantir la seguretat i la protecció de la UE i dels seus residents, i la protecció del medi ambient, en estreta cooperació amb altres autoritats, donat el cas; i
- mantenir un equilibri adequat entre els controls duaners i la facilitació del comerç legítim.
S’ha creat un mercat interior amb una forta capacitat de demanda interior i amb la capacitat de negociar exteriorment amb més força. A més, aquest mercat crea estabilitat institucional, comercial i reguladora, que és clau per al desenvolupament econòmic dels seus països membres.
La protecció dels interessos financers s’aplica principalment a través de la recaptació dels drets d’importació i, en menor mesura, d’exportació.
Les mesures restants s’apliquen mitjançant controls duaners sobre la importació i exportació de mercaderies cap a i des del TDU. Com a part d’aquests controls, les autoritats duaneres han de dur a terme els controls de seguretat pertinents, que actualment es realitzen a través de la declaració sumària d’entrada (ENS, per les seves sigles en anglès) i els controls sobre qüestions com l’origen dels béns i la naturalesa dels béns, per veure si es permet la importació d’aquests béns i si compleixen tots els requisits per ser distribuïts entre els consumidors.
Pel que fa a la declaració de seguretat, s’estan produint alguns canvis en el sistema a fi d’oferir més garanties per evitar l’entrada de mercaderies prohibides i l’execució de possibles atacs terroristes. El nou sistema és l’ICS2, segons el qual els transportistes o els transitaris han de fer dos tipus de declaracions a les autoritats duaneres: el PLACI, abans de carregar les mercaderies als mitjans de transport que arriben, i l’ENS complet, abans de l’arribada de les mercaderies a la primera oficina duanera d’arribada al TDU.
Quant als controls sobre les mercaderies, i sense ser excessivament específics en aquest sentit, actualment les autoritats competents realitzen els següents controls en tots els països de la UE:
- Inspecció sanitària: sobre productes d’origen animal o vegetal destinats al consum humà, medicaments, productes cosmètics, dispositius mèdics i insecticides.
- Inspecció veterinària: en animals vius, productes d’origen animal o vegetal no destinats a ús o consum humà i medicaments veterinaris.
- Inspecció fitosanitària: en organismes nocius per a les plantes, en certes plantes que poden contenir-los i en fertilitzants d’origen vegetal.
- Inspecció de la qualitat comercial: en determinats productes agrícoles, inclosos la carn d’aus, els productes pesquers, els ous, les flors tallades, les fruites i les verdures i els peixos enllaunats, i en determinats productes electrònics.
- Inspecció CITES: sobre la importació i exportació de determinades espècies amenaçades de flora i fauna, amb la finalitat d’obtenir un certificat CITES.
- Seguretat dels productes: noves mesures de control sobre la importació de determinades mercaderies en relació amb els estàndards aplicables als productes en matèria de seguretat. Els productes subjectes a controls de conformitat inclouen tèxtils, calçat, equips elèctrics i joguines.
- Controls farmacèutics: controls sobre la importació de medicaments per a ús humà, dispositius mèdics, productes d’higiene personal, cosmètics i biocides per a ús personal.
- Controls sobre les importacions de fusta i productes derivats de la fusta procedents de països amb un acord d’associació voluntària en vigor (actualment Indonèsia): L’autoritat competent en matèria FLEGT verificarà la validesa de la llicència FLEGT d’acord amb els requisits legals aplicables.
La realització d’aquests controls comporta tasques i costos administratius. Aquest és també un factor diferenciador molt important, ja que els països del front nord estan subjectes al mateix règim.
D’altra banda, s’estan adoptant iniciatives dins de la UE que faran que les duanes de la UE siguin més competitives, com la creació d’una finestra única duanera, que permetrà l’intercanvi d’informació en temps real entre les diferents oficines de duanes i que servirà per fer els processos més eficients. Cal tenir en compte que la realització dels controls duaners implica un cost, no sols derivat del pagament de les taxes corresponents, sinó també del pagament de les taxes al proveïdor de serveis: l’estada dels béns en les instal·lacions duaneres que, en cas de bloqueig dels béns a causa de les discrepàncies en la valoració de la documentació, eleva el cost a milers d’euros, el pagament de taxes a la terminal portuària, els impostos portuaris… per no esmentar la possible destrucció dels béns en el cas dels béns peribles.
A més, la pertinença a la UE genera una estabilitat reguladora que permet inversions en temes com la formació, tant per part de l’Administració com dels operadors econòmics.
En conseqüència, la principal conclusió que pot extreure’s fàcilment és que les transaccions comercials entre els actors de la costa nord del Mediterrani (més concretament, entre els actors del TDU) són lliures i àgils. En contraposició, les operacions en les quals un dels participants (o cap d’aquests) no forma part de la UE estan subjectes a controls i tràmits burocràtics, encara que moltes facilitats estan aprovades en tractats de lliure comerç.
És evident que cada territori té l’obligació de defensar la seva sobirania i protegir els seus ciutadans, per la qual cosa una unió duanera mediterrània sembla gairebé impossible de preveure, però existeixen alternatives que millorarien la situació actual. Una d’aquestes possibilitats seria la creació d’un fòrum destinat a harmonitzar els reglaments i procediments existents, ja que la convergència reguladora generaria seguretat jurídica en tota la zona i permetria reforçar els processos logístics interns.
Una altra de les barreres existents al moviment fluid de mercaderies és el requisit que els operadors econòmics, o els seus representants duaners, treballin amb documentació de transport i duanes impresa, que provoca costos, riscos de pèrdua i els consegüents bloquejos de mercaderies en llocs de control fronterer i problemes en l’anàlisi de la documentació per part del funcionari al lloc fronterer, a causa de la multitud de formats i reglaments per a l’emplenament dels documents existents.
També queda clar que és necessari treballar en la promoció de la digitalització en dos àmbits: en primer lloc, per posar fi a la necessitat de lliurar documentació impresa als homòlegs i les autoritats i, en segon terme, per aplicar eines informàtiques que permetin la possibilitat de treballar amb documentació autèntica en qualsevol moment i controlar permanentment les estadístiques de les mercaderies. Un exemple d’èxit seria l’ús de la tecnologia blockchain per part de les autoritats egípcies. En un mercat amb contraparts diferents, són necessàries eines que proporcionin seguretat i immediatesa.
Els reglaments duaners ja ofereixen una solució a problemes com el bloqueig de mercaderies –encara que cal desenvolupar-la des d’un punt de vista pràctic–, amb la figura de l’operador econòmic autoritzat (OEA), que és un operador de confiança per part de l’Administració duanera. Tal com s’ha concebut, aquesta figura permet un tracte favorable per part de les autoritats duaneres als operadors de l’OEA, com menys controls i prioritat en les cues. De moment, només la UE ha reconegut aquesta figura en la zona mediterrània, però podria representar una fita per a la racionalització dels procediments duaners entre els operadors dels països de la zona.
Finalment, però no per això menys important, hi ha una figura que permetria l’establiment d’aliances a escala duanera i un augment dels intercanvis comercials, com la promoció del règim de trànsit entre tots els països de la zona mediterrània, de manera que les mercaderies poguessin circular lliurement dins d’aquests.
És evident que cada territori té l’obligació de defensar la seva sobirania i protegir els seus ciutadans, per la qual cosa una unió duanera mediterrània sembla gairebé impossible de preveure, però existeixen alternatives que millorarien la situació actual.
2. Promoció del comerç intramediterrani: els acords de lliure comerç
La UE (i els seus estats membres) han firmat diversos acords de lliure comerç amb molts dels països de les costes meridionals de la Mediterrània, en els quals s’estableixen gradualment zones de lliure comerç. També s’està avançant en aquest sentit entre països no pertanyents a la UE.
El gran benefici derivat de la signatura i l’entrada en vigor d’aquests acords de lliure comerç sol ser l’eliminació dels drets sobre el comerç (o l’establiment d’aranzels zero) entre els operadors dels països corresponents.
Com és ben sabut, els drets són un dels elements més importants de la política fiscal i tributària d’un país, així com un element important de protecció del sector productiu nacional.
Una altra fita crucial és l’entrada en vigor del Conveni regional paneuromediterrani sobre normes d’origen preferents (Conveni paneuromediterrani), que estableix normes d’origen i acumulació uniformes i que actualment s’està revisant. L’establiment de normes d’origen comunes és clau, ja que és la base per aplicar tota mena de mesures comercials.
La conclusió de tot el que s’ha dit anteriorment podria ser que la facilitació del comerç, mitjançant la creació d’una zona de lliure comerç, és el camí correcte, tot i que encara hi ha molt marge d’acció. Hi ha moltes oportunitats per desenvolupar la col·laboració entre els països i els operadors econòmics de la regió, la qual cosa tindria l’efecte de reforçar la mateixa zona com a centre econòmic mundial i generar un creixement exponencial.
3. Qüestions particulars del transport marítim. Transport marítim de curta distància
Per aconseguir la consolidació de la Mediterrània com a zona líder del comerç mundial (a més de la seva posició estratègica com a zona de trànsit i connexió de les rutes mundials), és fonamental promoure el transport marítim de curta distància entre els països de la costa mediterrània.
L’Associació Espanyola de Transport Marítim de Curta Distància ho defineix com «el moviment de mercaderies i passatgers per via marítima entre ports situats en el territori de la Unió Europea o entre aquests i els ports situats en països no europeus amb costa en les mars que envolten Europa». Sembla clar que es tracta d’un mitjà de transport ideal per al comerç entre els països mediterranis.
Dit això, encara que el factor preu és sempre molt important, l’element clau a l’hora de triar un vaixell com a mitjà de transport és el temps. A més de la disponibilitat necessària de rutes amb suficients sortides i arribades, és fonamental garantir que les mercaderies no romanguin bloquejades en els llocs fronterers més temps del que és estrictament necessari. Per a això és necessari promoure ports «24/7 », plenament operatius i dotats de personal suficient, tant d’empreses privades com de funcionaris de les diferents administracions encarregades de les duanes i els controls especials.
A més, s’hauria d’implementar una millora en les instal·lacions duaneres quant a la construcció de llocs únics de control fronterer, que permetin realitzar tots els controls al mateix temps, per complir amb la finestreta única duanera regulada en el Codi duaner comunitari de la Unió Europea (UCC, per les seves sigles en anglès).
Una altra mesura a posar en marxa seria la construcció de terminals i instal·lacions multimodals adequades perquè les mercaderies segueixin la seva ruta, ja sigui amb tren o en camió, fins a les seves destinacions.
Per aconseguir la consolidació de la Mediterrània com a zona líder del comerç mundial, és fonamental promoure el transport marítim de curta distància entre els països de la costa mediterrània.
Conclusions
De les reflexions i idees previstes en els apartats anteriors podem extreure les conclusions següents:
- Tot i que s’han aconseguit avenços en la integració comercial de la zona, encara cal fomentar més acords multilaterals. Això garantiria (i) l’estabilitat i continuïtat de les operacions comercials entre les empreses de l’àrea geogràfica de referència, independentment de les qüestions geopolítiques, i (ii) la consolidació de polítiques multimodals comunes.
- És necessari treballar en l’harmonització de la normativa duanera i dels procediments duaners per proporcionar seguretat jurídica i operativa als operadors econòmics, així com invertir en la formació dels funcionaris i del personal dels operadors, amb la finalitat d’augmentar les operacions en la zona.
- El transport marítim de curta distància és essencial per al desenvolupament de la zona. Per impulsar-lo és necessari executar la posada en marxa de noves rutes i corredors, agilitar les actuacions a realitzar en els llocs de control fronterer i reforçar les actuacions multimodals.
- La digitalització és clau per a la integració comercial de la zona. Per a això, s’ha de promoure la creació de plataformes i programes compatibles i oberts.
Recomanacions
L’èxit, quant al desenvolupament del comerç intramediterrani, podria aconseguir-se amb l’aplicació de les recomanacions següents:
- Una aposta decidida per la digitalització de la zona, amb tecnologies que aportin seguretat jurídica en els procediments duaners i comercials amb tercers.
- La possible ampliació dels països que formen part del Conveni relatiu a un règim comú de trànsit, per permetre l’entrada de països ubicats a les costes de la Mediterrània.
- L’harmonització de la legislació duanera i el foment dels convenis multilaterals.
- L’enfortiment de la figura de l’OEA.
Referències
Shortsea Promotion Center – Asociación Española de Promoción del Transporte Marítimo de Corta Distancia. Observatorio Estadístico del TMCD en España, 2021. Shortsea Observatorio-Estadistico-2021def.pdf (shortsea.es)
National Statistical Institute – Instituto Nacional de Estadística https://www.ine.es/prodyser/demografia_UE/bloc-1a.html?lang=es#:~:text=El%201%20de%20enero%20de,la%20Uni%C3%B3n%20Europea%20(UE).
Regulation (EU) No 952/2013 of the European Parliament and of the Council of 9 October 2013 laying down the Union Customs Code https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:02013R0952-20200101&from=EN
Shortsea Promotion Center – Asociación Española de Promoción del Transporte Marítimo de Corta Distancia. Definition of SSS http://www.shortsea.es/index.php/iquienes-somos/definicion-sss
Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.
És una iniciativa de:
Subscriure’s a la nostra newsletter
Rebi una actualització periòdica de notícies i esdeveniments
