Autors:
Alberto Palacios Cobeta, director tècnic
Jordi Selfa Clemente, analista sènior
CETMO
Data: 11.01.2023
Lectura: 9 min.
El recull d’articles publicats el 2022 mostra l’estat i les tendències del transport i la logística a la Mediterrània en un moment de múltiples canvis, i ofereix propostes interessants per aprofitar les oportunitats existents. A conseqüència de diverses disrupcions i transformacions sorgides arran de la pandèmia de la covid-19, s’han iniciat i intensificat importants processos de canvi en els sistemes globals de transport, de producció i de consum. Més encara, han aparegut nous reptes derivats de grans tensions geopolítiques, sense oblidar la necessitat imperiosa d’actuar davant el canvi climàtic. Es pot afirmar que el moment actual es presenta com un punt de no retorn per a una transformació estructural en la qual les decisions i les estratègies adoptades marcaran i definiran tant l’organització del transport i la logística a la Mediterrània a mitjà i llarg termini com la capacitat de la regió mediterrània per sortir reforçada i integrada davant d’aquest moment disruptiu que està vivint.
Una lectura exhaustiva dels articles corrobora la idea que estem davant d’un important punt d’inflexió i assenyala les possibles estratègies, mesures o línies d’acció perquè els països mediterranis afrontin amb èxit els reptes actuals. De la consideració conjunta d’aquestes mesures se’n desprèn una idea principal: la cooperació i la col·laboració entre els diferents actors que es troben a la Mediterrània són necessàries per desenvolupar i capitalitzar les oportunitats que es presentin. En definitiva, i com a conclusió, cal ressaltar la visió integrada a escala mediterrània dels diferents reptes i oportunitats i de l’esforç compartit per fer-hi front.
Un moment de disrupció i canvi
Actualment, les connexions marítimes intramediterrànies es troben immerses en un procés de transformació cap a un model ecològic i econòmic més eficient que permeti més competència amb la carretera i, per tant, més sostenibilitat de tot el sistema de transport. Aquesta transformació, referida tant a la reducció d’emissions contaminants com a la transició cap a noves fonts d’energia i a una integració intermodal més alta, és la premissa sobre la qual s’ha de basar el nou model de relacions marítimes a la Mediterrània, perquè permetrà uns sistemes comercials i productius més integrats en ambdues ribes.
Aquest canvi en la connectivitat marítima a la Mediterrània no es pot separar d’altres processos disruptius que es produeixen en l’àmbit del transport marítim a escala mundial. Si bé el sistema de transport global va poder oferir un servei exemplar en el moment àlgid de la pandèmia de la covid-19, en la recuperació posterior una sèrie de factors van alterar les cadenes logístiques que fins aleshores havien sostingut el procés de globalització. Les conseqüències més destacables d’aquestes alteracions, a les quals s’han hagut d’adaptar les parts involucrades, són l’augment sense precedents del cost del noli i un descens de la fiabilitat dels serveis marítims. Aquesta adaptació inclou canvis en els patrons de producció i de subministrament, com ara l’aproximació i la diversificació de l’origen dels components de les cadenes de producció, la internalització del control dels serveis logístics o el canvi en la gestió dels estocs. Aquestes transformacions tenen per objecte fonamental incrementar la resiliència de les cadenes de subministrament davant de disrupcions previsibles de la cadena logística. És precisament aquesta reestructuració de les cadenes de subministrament el que s’ha de considerar una oportunitat històrica per a la Mediterrània.
La transformació de les cadenes de subministrament global i dels patrons de connectivitat marítima troba nous elements de canvi quan es tenen en compte les variables ambientals. El sector de la logística està immers en un conjunt d’actuacions destinades a limitar els seus efectes nocius per al medi ambient. La implantació d’aquestes actuacions i l’adopció de futures mesures ja previstes tindran un impacte destacat en el model de funcionament actual.
Les connexions marítimes intramediterrànies es troben immerses en un procés de transformació cap a un model ecològic i econòmic més eficient que permeti més competència amb la carretera, més sostenibilitat de tot el sistema de transport i una integració comercial i productiva entre les dues ribes.
Una altra decisió històrica va ser la implementació de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç, una oportunitat per al nord d’Àfrica i tota la regió mediterrània. La implementació i el desenvolupament efectiu d’aquesta àrea de lliure comerç ha d’ajudar els països del nord d’Àfrica a expandir les cadenes de subministrament, a enfortir la fins ara feble integració regional, a ocupar un lloc en les cadenes globals de valor de béns i serveis i, en última instància, a promoure la modernització del sector privat.
Finalment, un altre factor potencialment disruptiu és la situació del mercat laboral del transport i la logística a la Mediterrània. Aquest sector està afectat per una crisi estructural que els efectes derivats de la covid-19 i el posterior procés de recuperació no han fet més que accentuar. Aquesta crisi fa referència tant als problemes de les condicions de treball dels marins, com a l’escassetat de professionals formats i a la manca de renovació generacional de la mà d’obra i, per tant, al seu envelliment.
Sens dubte, els reptes que es plantegen requereixen solucions sectorials, però no es pot obviar l’alt grau d’interrelació entre ells, sobretot entre les accions d’adaptació proposades.
Propostes compartides per afrontar els canvis
Si la situació actual comporta canvis profunds en l’àmbit del transport i la logística, els reptes que sorgeixen d’aquests canvis també aporten oportunitats. Superar-los requereix que una àmplia gamma d’actors duguin a terme accions decisives i ambicioses, però sobretot que es coordinin i col·laborin.
Les oportunitats descrites per diversificar i regionalitzar les cadenes de subministrament amb l’objectiu de fer-les més resilients requereixen una producció més integrada entre la Unió Europea i els països del nord d’Àfrica, que al seu torn demana augmentar l’eficiència dels intercanvis intramediterranis per mitjà de la millora de l’eficiència econòmica i ambiental del transport marítim i terrestre. Aquesta millora ha de resultar de l’aplicació de mesures com la promoció d’autopistes del mar o la repercussió dels costos externs de la carretera, mesures que requereixen una acció pública, però també la col·laboració d’actors privats i, especialment, la implicació d’actors marítims i ferroviaris en la creació de noves cadenes més eficients en l’àmbit econòmic i mediambiental.
En aquesta línia de promocionar la integració comercial, especialment la dels països del nord d’Àfrica, la creació de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç apareix com una oportunitat destacable. Tanmateix, per poder aprofitar aquesta oportunitat cal la modernització de les estructures econòmiques dels països del nord d’Àfrica, la qual requerirà no només la implicació dels sectors productius d’aquests països, sinó també la coordinació entre diferents actors internacionals involucrats en el desenvolupament regional.
També és evident que la col·laboració, en aquest cas entre duanes, torna a constituir-se en la base per facilitar els intercanvis intramediterranis. Aquesta col·laboració ha de servir per harmonitzar i reduir procediments lligats a la importació i l’exportació de mercaderies i permetre l’aprofitament complet de les oportunitats que ofereix la transformació digital.
D’igual manera, la definició d’estratègies conjuntes en l’àmbit marítim es constitueix com un element essencial per a l’avenç cap a la sostenibilitat del transport marítim en l’àmbit mediterrani i, per tant, la coordinació entre països per millorar els aspectes ambientals de la navegació.
Finalment, la creació d’una estructura de formació en transport i logística comuna a la Mediterrània així com la facilitació de les condicions de mobilitat dels treballadors entre la Unió Europea i els països de la riba sud de la Mediterrània també requereixen una col·laboració i un acord entre països. Aquestes accions es proposen per superar les diferents crisis que afecten el mercat de treball del transport i la logística, tant als països de la riba sud com als de la riba nord.
El transport i la logística requeriran, principalment, col·laboració i coordinació per superar els reptes de la transformació de les connexions marítimes intramediterrànies, la reestructuració de les cadenes de subministrament, la implementació de l’Àrea Continental Africana de Lliure Comerç i la situació del mercat laboral.
Propostes integrades, no aïllades
Aquestes propostes no s’han de veure com un seguit de mesures individuals, sinó més aviat com un conjunt, i s’ha de prestar atenció a les seves múltiples interseccions.
Potser l’exemple més clar és la transversalitat de l’element ambiental en diversos àmbits de la millora del transport i la logística. Si la sostenibilitat del sistema de transport es pot considerar un objectiu de per si, amb les millores que ha de suposar per al medi ambient, la salut i la mitigació del canvi climàtic, no és menys cert que es configura com un element central en l’eficiència i modernització tant de les futures cadenes de subministrament com dels sistemes productius. A més, les possibilitats que ofereix l’escenari actual per a una veritable integració comercial a la Mediterrània passa per aquests dos elements: les cadenes de subministrament i els sistemes productius.
Altres mesures que cal assenyalar per la seva transversalitat són les que fan referència a la transformació digital. No només es tracta de digitalitzar els processos d’intercanvi de dades lligats als fluxos, sinó també d’englobar aspectes tan diversos com la formació de professionals del transport; la millora de l’eficiència energètica i, per tant, ambiental de les flotes de vehicles terrestres i marítims, així com la productivitat de sectors econòmics destinats a aconseguir més integració regional i global de la Mediterrània. En aquest procés d’integració, a més de mesures de facilitació del comerç, es requereixen sistemes eficients de transport i logística, sectors econòmics moderns, i la formació i mobilitat dels professionals adequats als múltiples reptes que es plantegen.
Conclusió
Els diferents articles recopilats el 2022 mostren la singularitat d’aquest moment, en què diferents crisis o disrupcions plantegen múltiples reptes i diverses oportunitats. La visió d’una Mediterrània integrada, eficient i sostenible implica una àmplia gamma de decisions que requereixen l’assumpció dels reptes i les oportunitats de manera compartida. És a dir, el diàleg, la coordinació, la cooperació i el multilateralisme entre els diferents països, regions o sectors públics i privats d’ambdós costats de la Mediterrània són necessaris per afrontar amb èxit el moment disruptiu actual.
Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.
És una iniciativa de:
Subscriure’s a la nostra newsletter
Rebi una actualització periòdica de notícies i esdeveniments
