COVID-19, una continuació de l’evolució del transport i la logística

COVID-19, un accelerador de tendències

La COVID-19 ha accelerat el desenvolupament de tendències regionals i globals que ja es manifestaven abans de l’inici de la pandèmia i ens permeten emmarcar les conclusions de la iniciativa. Principalment es refereix a l’augment dels processos de reshoring i nearshoring, la Quarta revolució industrial i l’augment de la resiliència a les cadenes de valor.

La primera tendència és l’augment dels processos de reshoring i nearshoring. La tendència de deslocalització d’algunes empreses dels països desenvolupats a la recerca de mà d’obra barata, esdevingut des dels anys 80 del segle XX, ha anat perdent suport en els darrers temps com a conseqüència de les guerres comercials entre països, la visualització de l’alta dependència de les cadenes de valor de països com la Xina, la crisi financera que va començar el 2008 o l’aparició de disrupcions regionals o globals que poden posar en perill el bon funcionament de les cadenes de valor globals. Sota aquestes premisses, els processos de reshoring (relocalització de la producció al país d’origen) i nearshoring (apropament de la producció al país d’origen) han anat augmentant en els darrers anys, facilitant el control de la producció, reduint els costos de transport i guanyant agilitat davant les interrupcions de les cadenes de valor. La crisi de la COVID-19 ha estat un exemple de disrupció, interrompent i desequilibrant el funcionament de les cadenes de valor globals, fet que ha portat a algunes d’elles a buscar alternatives més properes, teòricament menys fràgils.

Aquests processos de nearshoring són d’especial interès a la regió mediterrània, ja que enforteixen les relacions comercials entre territoris de la regió i fomenten la millora de la connectivitat entre ambdues ribes, afavorint la integració regional. A més, també hi ha l’impacte en el país que acull les empreses, contribuint al seu desenvolupament. Però a llarg termini, hauria de proporcionar un bon entorn empresarial i una logística eficient per atraure i retenir empreses potencials.

En segon lloc, la Quarta revolució industrial. Encara que popularment es coneix com a digitalització, la Quarta revolució industrial es basa en la integració i l’aprofitament mutu de les tecnologies existents per guanyar en productivitat i transparència, així com per millorar productes amb capacitats digitals i gestió d’actius, entre d’altres. Són tecnologies facilitadores clau, que es poden adoptar i aprovar de manera progressiva, donada la seva escalabilitat. El sector del transport i la logística pot aprofitar l’experiència d’altres sectors per adoptar selectivament aquestes noves tecnologies i aconseguir beneficis substancials, sense els riscos que els canvis tecnològics passats transmetien. La necessitat de reprendre l’activitat laboral i econòmica després de la primera onada de la pandèmia, garantint la seguretat de la població, va ajudar a visualitzar l’elevat potencial d’aplicació i desenvolupament d’aquestes tecnologies en els diferents sectors d’activitat.

Les tecnologies de la Quarta revolució industrial amb un impacte potencial en el transport i la logística són: la intel·ligència artificial (aprofitant l’anàlisi del Big Data); la robòtica i l’automatització; l’Internet de les coses (IoT); els vehicles autònoms i els drons; la realitat augmentada i virtual; la impressió 3D industrial; les plataformes digitals i el blockchain, entre d’altres. Com a exemple, es pot aconseguir una major connectivitat i visibilitat de la cadena de valor mitjançant una combinació d’IoT, la computació al núvol i la intel·ligència artificial.

L’última tendència és l’augment de la resiliència de les cadenes de valor. La COVID-19 ha tingut un gran impacte en les cadenes de valor globals. El tancament temporal dels centres de producció i la interrupció dels serveis de transport marítim, terrestre i aeri, no associats a productes de primera necessitat, van alterar el funcionament de les cadenes de valor. Les diferents velocitats de recuperació arreu del món i els canvis en els patrons de consum relacionats amb el comerç electrònic i l’augment d’inventari en previsió de les noves onades de la pandèmia van contribuir a augmentar els fluxos comercials. Però aquest creixement inesperat també va comportar canvis en el funcionament de les cadenes de valor respecte al període prepandèmia com l’augment dels preus del transport de contenidors. Aquesta disrupció a causa de la COVID-19 i les alteracions posteriors han fet que el concepte de resiliència guanyi protagonisme.

Aquesta resiliència està lligada a la sostenibilitat. El canvi climàtic i els seus efectes tindran un impacte important en la resiliència de les cadenes de valor. La sostenibilitat era el principal repte del sector del transport i la logística abans de la crisi sanitària, d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Acord de París sobre el Clima. La crisi de la COVID-19 ha servit per redoblar els esforços i el compromís de les institucions. En aquest sentit, la Comissió Europea, en el marc del Pacte Verd Europeu i d’acord amb la Llei del Clima de la UE de 14 de juliol de 2021, pretén reduir les seves emissions netes de gasos d’efecte hivernacle almenys en un 55% respecte als nivells de 1990. El transport juga un paper rellevant en aquesta reducció.

Compromís amb una connectivitat de transport optimitzada

Les tendències anteriors ofereixen un marc que, creuat amb les reflexions dels diferents experts participants en aquesta iniciativa, ens permet visualitzar algunes idees clau per al sector del transport i la logística en un escenari a mitjà i llarg termini.

Es tracta d’aprofitar l’impuls i apostar per la regió. L’impacte de la COVID-19 planteja un escenari de canvi i acceleració de tendències com la Quarta revolució industrial i la sostenibilitat. Cal creure en el seu potencial i, sobretot, invertir en les seves infraestructures de transport per eliminar els colls d’ampolla, especialment a la riba sud, que dificulten la connectivitat mediterrània, afavorint el desenvolupament de les cadenes de valor Àfrica-Europa. Serà de gran ajuda per consolidar els processos de nearshoring i augmentar la resiliència de les cadenes de valor. Seguint l’exemple de la Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T) de la Unió Europea i els seus corredors prioritaris, l’exercici de planificació i identificació d’infraestructures a la riba sud ja està fet, ja sigui la Xarxa Multimodal d’Infraestructures de Transport del GTMO 5+5. (aprovada i enfocada als països del Magrib) amb el seu corredor transmagribí al capdavant o la Xarxa Transmediterrània de Transport (TMN-T) (pendent d’aprovació i enfocada a la riba sud de la Mediterrània). El que queda per fer és un compromís ferm amb la seva implementació i finançament.

Una segona conclusió és la visualització dels ports com a elements clau d’aquesta xarxa regional. Són la principal porta d’entrada i sortida de mercaderies de la regió, però també són la principal via de connexió entre els territoris de la regió. Per tant, cal fomentar el desenvolupament de connexions marítimes intrarregionals eficients que contribueixin a reforçar els fluxos comercials intrarregionals, fomentant les autopistes del mar. Però a més, cal mirar cap a l’interior i garantir una bona connexió amb la seva comunitat portuària, potenciant la multimodalitat. Són punts clau per fomentar el nearshoring. Els ports són el punt de trobada del transport terrestre i el transport marítim.

A més de la connectivitat física, han guanyat protagonisme la connectivitat digital i les eines relacionades amb la Quarta revolució industrial. Han vingut per quedar-se. La crisi sanitària i les corresponents mesures de protecció adoptades han posat de manifest com l’aplicació de determinades tecnologies pot contribuir a la seguretat, fiabilitat, robustesa, transparència i sostenibilitat de les cadenes de valor i xarxes de transport. Així doncs, la seva resiliència també millorarà. Això inclou l’ús de tecnologies com l’IoT o la IA; la desmaterialització de documents de transport; la cooperació i la confiança entre els actors, entre d’altres. Aplicable a diferents modes de transport, l’adopció de solucions tecnològiques interoperables arreu del territori és un valor afegit per a la integració i el funcionament eficient de les xarxes de transport.

L’harmonització de la normativa també s’aplica a tots els modes de transport, tant per al transport de viatgers com de mercaderies. És l’eina principal per facilitar el transport, garantint el bon funcionament de la xarxa de transport i beneficiant la resiliència de les cadenes de valor, però també és una eina per millorar els sistemes de transport. L’harmonització ha estat un tema recurrent des de l’inici de la cooperació regional en transport, liderada per UNECE i reforçada posteriorment amb projectes d’assistència tècnica engegats per la CE. L’adopció de convenis internacionals en l’àmbit del transport representa el primer pas cap a un funcionament homogeni basat en l’ús d’estàndards específics. Sense harmonització no es podria parlar de liberalització del transport aeri o de transport transfronterer per carretera eficient.

L’última de les conclusions a destacar és el paper de la descarbonització del transport per aconseguir una xarxa de transport sostenible. Malgrat l’impacte negatiu de la COVID-19, la pandèmia va oferir l’oportunitat de visualitzar com seria viure en un entorn més pacificat, amb menys emissions de GEH i menys contaminació acústica. Aquesta imatge representa una motivació addicional a l’aposta del sector pel futur del planeta. En aquest sentit, la sostenibilitat és un dels requisits en la recuperació econòmica post-COVID-19 i en el cas del transport, es tradueix en l’aposta per mitjans de transport menys contaminants com el ferrocarril, suport a la multimodalitat per optimitzar les rutes de transport i fomentar col·laboració entre modes, la promoció del transport urbà com a eix vertebrador d’una mobilitat urbana més sostenible… Però la sostenibilitat en el transport també s’hauria d’associar a la transició cap a sistemes energètics més sostenibles i amb baixes emissions de carboni, treballant per aconseguir una xarxa d’energia verda que doni suport a la xarxa de transport.

Reflexions finals

En definitiva, la visió del sector del transport i la logística a la Mediterrània occidental en una era post-COVID-19 fa referència a una connectivitat de transport optimitzada, amb els ports com a eix vertebrador de la xarxa de transport multimodal, gràcies a la seva contribució al desenvolupament econòmic. Una xarxa que reforça els vincles entre diferents modes de transport i la connectivitat entre territoris de la regió, especialment entre les dues ribes de la Mediterrània. A més, gràcies a aquesta connectivitat i als processos d’harmonització, afavoreix la integració regional. Finalment, l’ús d’eines i tecnologies digitals contribueix a l’optimització i sostenibilitat de la xarxa i a la coordinació i cooperació entre els seus actors.

La iniciativa “Transport i logística mediterranis en una era post-COVID-19: perspectives i oportunitats” tenia com a objectiu construir regió desenvolupant un coneixement col·lectiu a partir de les contribucions d’institucions internacionals i experts de la regió.

Aquest procés de recerca, reflexió i socialització ha posat de manifest la situació de transformació que viu el sector del transport i la logística, accelerada per la COVID-19. Una transformació que continua viva i que caldrà seguir de prop per aprofitar les oportunitats que es puguin presentar per construir un sistema de transport més sostenible, segur, accessible i connectat.

Mentrestant, aprofitem per seguir treballant plegats, generant i compartint coneixement, establint diàlegs sobre les prioritats de la regió i identificant visions i estratègies comunes.

Referències

Airports Council International (2021). The Impact of COVID-19 on the Airport Business and the Path to Recovery. ACI. (25 març 2021). Recuperat de https://aci.aero/news/2021/03/25/the-impact-of-covid-19-on-the-airport-business-and-the-path-to-recovery/

Arezki, R., Moreno-Dodson, B., Yuting Fan, R., Gansey, R., Nguyen, H., Nguyen, M. C., Mottaghi, L., Tsakas, C., Wood & Christina A. (2020). “Trading Together: Reviving Middle East and North Africa Regional Integration in the Post-Covid Era” Middle East and North Africa Economic Update (Octubre 2020), Washington, DC: World Bank. Doi: 10.1596/978-1-4648-1639-0. License: Creative Commons Attribution CC BY 3.0 IGO

Anderton R., Botelho V., Consolo A., da Silva A.D., Foroni C., Mohr M. & Vivian L. (2020). The Impact of the COVID-19 Pnademic on the Euro Area Labour Market. ECB Economic Bulletin, Issue 8/2020. European Central Bank (August 2020). Recuperat de https://www.ecb.europa.eu/pub/economic-bulletin/articles/2021/html/ecb.ebart202008_02~bc749d90e7.en.html

Centre for Transportation Studies for the Western Mediterranean (CETMO) (2021). Key Enabling Technologies in Transport and Logistics (KETTL).  Centre for Transportation Studies for the Western Mediterranean (CETMO) (2021) Recuperat de https://www.cetmo.org/insight-emerging-technologies-introduction/

European Commission (EC) (2021). A European Green Deal. Striving to be the first climate-neutral continent. European Commission (EC) (14 juliol 2021). Recuperat de https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal_en

ICAO Air Transport Bureau (2021). Effects on Novel Coronavirus (COVID-19) on Civil Aviation: Economic Impact Analysis. ICAO. Montréal, Canada (13 juliol 2021) Recuperat de https://www.icao.int/sustainability/Documents/COVID-19/ICAO_Coronavirus_Econ_Impact.pdf

International Union of Railways (UIC) (2020). Management of Covid-19. First Estimation of the Global Economic Impact of COVID-19 on Rail Transport. International Union of Railways (UIC). Paris. (Juliol 2020). Recuperat de https://uic.org/IMG/pdf/economic_impact_v2.pdf

IRU (2020). COVID-19 Impact on the Road Transport Industry. Update: November 2020. IRU (4 gener 2021) 

OECD (2020). COVID-19 Crisis Response in MENA Countries. OECD Policy Responses to Coronavirus (COVID-19). OECD. (Updated 6 novembre 2020). Recuperat de https://www.oecd.org/coronavirus/policy-responses/covid-19-crisis-response-in-mena-countries-4b366396/

United Nations Conference on Trade and Development (2021). Container Shipping in Times of COVID-19: Why Freight Rates Have Surged, and Implications for Policymakers. Policy Brief Nº84. United Nations Conference on Trade and Development. Geneva. (Avril 2021). Recuperat de https://www.enterprisegreece.gov.gr/en/covid-19-trade/unctad-container-shipping-in-times-of-covid-19-why-freight-rates-have-surged-and-implications-for-policy-makers

United Nations Conference on Trade and Development (2021). COVID-19 and Maritime Transport. Impact and Responses. Transport and Trade Facilitation Series Nº 15. United Nations Conference on Trade and Development. Geneva. (23 març 2021). Recuperat de https://unctad.org/system/files/official-document/dtltlb2021d1_en.pdf

World Bank. 2020. The Global Economic Outlook During the COVID-19 Pandemic: A Changed World. World Bank. 8 juny 2020. Recuperat de https://www.worldbank.org/en/news/feature/2020/06/08/the-global-economic-outlook-during-the-covid-19-pandemic-a-changed-world

World Bank. 2021. Global Economic Prospects, juny 2021. Washington, DC: World Bank. doi:10.1596/978-1-4648-1665-9. Llicència: Creative Commons Attribution CC BY 3.0 IGO