La Internet de les coses (de l’anglès Internet of Things o IoT) és un dels casos en què el soroll mediàtic ha subestimat i malentès la utilitat real d’aquesta tecnologia, en bona part, a causa de la seva inicial aplicació fallida en domòtica. Això ha enfosquit el fet que les aplicacions industrials i ambientals de la IoT han estat essencials per a la digitalització del món físic durant l’última revolució digital i que el seu actual rang de funcionalitat i impacte econòmic, en tots els sectors productius, des del transport i la logística a l’agricultura i la gestió mediambiental és, sens dubte, enorme.
INTERNET DE LES COSES. DEFINICIÓ
La Internet de les coses és una forma de computació distribuïda basada en xarxes de dispositius interconnectats. Cada dispositiu està dotat de sensors i actuadors per mesurar i reaccionar a paràmetres físics i està connectat a altres dispositius via internet, per intercanviar dades amb l’objectiu de realitzar millor la seva tasca individual o realitzar junts una tasca combinada.
El terme va ser encunyat en 1999 per Kevin Ashton en una presentació per al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Procter & Gamble (1). El seu ús inicial va ser per a etiquetes RFID (Identificació per Ràdio-Freqüència). Es va aplicar immediatament, amb una recepció poc entusiasta per part dels usuaris, a productes de consum com electrodomèstics i televisors intel·ligents i, sobretot, en domòtica, interconnectant electrodomèstics, il·luminació, termòstats, càmeres i sistemes de seguretat per a la llar.
La present situació i aplicació d’aquesta tecnologia és totalment diferent. Actualment, la Internet de les coses està orientada als sectors manufacturers i està experimentant un ràpid desenvolupament, amb noves capacitats, sensors més avançats a menor cost i més integració amb altres tecnologies. Com ara: robots, Big data, plataformes digitals i intel·ligència artificial, en la mesura que es considera un dels pilars de la quarta revolució industrial.
ACTUAL INTERNET INDUSTRIAL DE LES COSES (IIoT), DEFINICIÓ I COMPONENTS
La Internet Industrial de les coses (IIoT) es refereix a l’ús de la Internet de les coses en la producció industrial i, per extensió, a qualsevol sector productiu. La IIoT s’enfoca en la interconnexió de dispositius i màquines per executar processos complexos que requereixen ajust a l’entorn, automàticament i sense friccions.
Sensors i Actuadors de Baix Cost
Els sensors en miniatura i els dispositius intel·ligents de baix cost capturen paràmetres físics i químics, com ara: temperatura; distància; velocitat; càrrega; humitat; quantitat de llum; gas i dades relacionades amb el manteniment predictiu i l’eficiència energètica.
Els actuadors, dispositius capaços de transformar energia en una acció, com relés per tallar el corrent elèctric, indicadors lluminosos i electrovàlvules, permeten reaccionar als canvis detectats en els paràmetres físics. Dispositius amb sensors i actuadors interconnectats per internet són avui en dia d’aplicació general en el monitoratge, manteniment predictiu i eficiència energètica de màquines, instal·lacions, flotes de transport, mineria i grans plantacions agrícoles.
Computació al Núvol (Cloud Computing) i Plataformes Digitals
Les dades recopilades per sensors i actuadors s’envien sense friccions al núvol on generalment resideixen els sistemes informàtics de la IIoT.
Els components d’un sistema IIoT són aplicacions especialitzades, generalment administrades per potents plataformes de la Internet de les coses basades en el núvol que recopilen dades d’innombrables sensors i actuadors de dispositius. Després de l’anàlisi, posa la informació a disposició dels usuaris, operadors i també envia instruccions als dispositius originals i nous.
Per proporcionar una il·lustració de l’abast dels serveis prestats en l’actualitat, hi ha tres nivells d’aplicacions: el primer nivell són les aplicacions d’integració i operació que monitoren l’entorn, tasques, distàncies, vehicles, motors, etc. i integren les dades en cada empresa u organització.
El segon nivell d’aplicacions proporciona anàlisis històriques basades en intel·ligència artificial i input humà, que és reenviat als dispositius per generar alarmes, alertes, regles per dur a terme processos i canvis en aquestes regles. Addicionalment, hi ha una tercera capa d’aplicacions per aplicar les dades analitzades per millorar els controladors de dispositius i sensors i la seva gestió.
Tot això, sense la necessitat d’invertir en costosos sistemes ni augmentar el capital fix.
ADOPCIÓ I EFECTES DE L’IIoT
La combinació de nous i més econòmics sensors, d’accessible, fiable i potent computació en el núvol i de plataformes digitals de la IIoT sota demanda, permeten que els dispositius de la IIoT realitzin de manera provada i eficient tasques de manteniment intel·ligent, gestió d’operacions, monitoratge de flotes, monitoratge de rutes, vigilància d’àrees remotes i gestió intel·ligent de magatzems i inventaris.
S’estima que els estalvis globals de IIoT en gestió d’inventari, transport, logística i cadena de subministrament en general aconseguiran els 460-700 mil milions d’euros anuals per a 2025. (2)
Anàlisi CETMO, adaptat de McKinsey & Company (3)
Per totes aquestes raons la implantació de la IIoT està creixent ràpidament en el sector del transport i la logística. DLH estima que l’adopció generalitzada d’aquesta tecnologia, i amb efectes econòmics ja provats, s’assolirà dins de 3 a 5 anys (4). A més, els fabricants de components de la IIoT i els proveïdors de plataformes digitals com Microsoft, IBM, Oracle, SAP i Hitachi continuen consolidant i expandint els seus serveis amb un sòlid historial de bon funcionament.
EFECTES DE IIoT SOBRE LA DISPARITAT ENTRE PAÏSOS I EMPRESES
La IIoT està definida per no requerir ni gran infraestructura prèvia, ni inversions plurianuals i ser escalable en la seva implementació, en estar la majoria de la seva gestió completament externalitzada. Això proporciona, a escala competitiva i de disparitat entre països, un gran potencial d’anivellar el terreny de joc.
Considerant el seu impacte econòmic i funcional, els ràpids avenços, la caiguda dels costos, la naturalesa escalable i la moderada inversió requerida, podem suggerir a administracions i empreses, fins i tot petits operadors, explorar algun tipus d’adopció moderada i amb riscos limitats.
La IIoT té una directa aplicació en els països en desenvolupament per sortejar i eludir limitacions actuals en infraestructura productiva i de transport. Per exemple, en gestió de flotes, gestió urbana, gestió agrícola i monitoratge d’infraestructures en regions aïllades.
Referències:
- RFID Journal, Volume 22, Ashton,Kevin, The Internet of Things, 2009
- Mackinsey & Company, The Internet of Things: Mapping the Value Beyond Hype, 2015 link
- McKinsey & Company. Ashutosh, Hastings, Murnane, Neuhaus, Automation in Logistics: Big Opportunity, Bigger Uncertainty, 2019. link
- DHL, Logistics Trend Radar, 5th Edition, 2020. link
LA IoT, EFECTES EN TRANSPORT I LOGÍSTICA
La IoT, facilitat per la Computació Distribuïda en el Núvol (Cloud Computing, CC) recopila, integra i analitza l’enorme quantitat de dades proporcionades per sensors i actuadors. Això permet la recol·lecció i anàlisi de multitud de paràmetres operacionals i mediambientals, i la presa de decisions automatitzades o semiautomatitzades generant una àmplia gamma d’efectes i aplicacions.
Transport de Mercaderies
Salt qualitatiu en planificació. La gran quantitat de punts d’informació i variables, registrades i analitzades a baix cost, proporciona un salt qualitatiu en les capacitats de planificació i ràpid ajust en rutes, manteniment, operacions i compres, amb una reducció neta del delta entre la planificació i l’operació.
Augment de l’eficiència en operacions de magatzematge i càrrega. Avui dia ja existeixen magatzems completament automatitzats i la majoria d’empreses i operadors ja usen la IoT en alguna funció com, per exemple, en el control de temperatura i en la seguretat. La IoT, en conjunció amb la robòtica i l’automatització de dispositius, genera un efecte directe en reducció de costos i augment en totes les mètriques d’eficiència.
Millor control de les operacions portuàries, com a estiba i control de càrrega, control de consum de combustible i reducció d’emissions de combustible. També millora la detecció i prevenció de riscos.
Localització de mercaderies en temps real i amb informació ampliada sobre, per exemple, temperatura, humitat, control de seguretat, reposició de contenidors, etc., que permeten un control més efectiu de la mercaderia, que requereixen serveis específics.
Traçabilitat ininterrompuda i transparència al llarg de tot el procés logístic. Les dades recollides per la IoT faciliten traçar i analitzar automàticament multitud d’indicadors de rendiment. Amb aquesta informació, les Plataformes Digitals dotades de la IA són capaces d’integrar les dades i oferir un Quadre de Comandaments (Dashboard) amb una imatge integrada de la situació de les operacions i de tota l’empresa, la qual cosa facilita millor comprensió del negoci i situació, així com la presa de decisions.
Transport de Passatgers
Major eficiència en planificació i operacions de flota, servei, manteniment i proveïment, de manera similar al cas del transport de mercaderies.
Millora en la planificació i operacions dels serveis oferts mitjançant monitoratge, anàlisi i ràpida resposta a canvis en paràmetres operacionals i ambientals.
Traçabilitat i transparència en els processos de manteniment, magatzematge i proveïment, de manera similar al cas del transport de mercaderies.
Traçabilitat i transparència en la prestació de servei i gestió d’usuaris: equips dotats de la IoT faciliten el control i gestió del flux d’usuaris, ajustos de ruta i horaris, així com el monitoratge de les condicions de viatge.
Fonts: CETMO i “Impacte de les KETs en la digitalització dels diferents àmbits del transport”, CENIT-CINESI – Desembre 2020
Amb el suport de:
Amb el suport de:
Subscriure’s a la nostra newsletter
Rebeu una actualització periòdica de notícies i esdeveniments