Digitalització del transport de mercaderies a la Mediterrània: reflexions sobre els resultats de casos pràctics

Autors:

Marco Gorini

Consultor sènior, Circle Group

Valeria Burlando

Consultora sènior, Circle Group

Data: 17.10.2023

Lectura: 10 min.

Download Télécharger

Introducció

Resum

Digitalitzar les cadenes de subministrament i les duanes és un desafiament complex, però té el potencial de millorar significativament l’eficiència, la seguretat i la sostenibilitat del comerç global.

El Corredor de Comerç Internacional Ràpid i Segur (International Fast & Secure Trade Lane, IFSTL) és una iniciativa de facilitació del comerç que té com a objectiu abordar els reptes utilitzant tecnologies digitals interoperables.

La IFSTL ofereix diversos beneficis a tots els usuaris de la cadena de subministrament, incloent-hi millor coordinació i eficiència multimodal, millor visibilitat i traçabilitat de les mercaderies, reducció dels costos i temps de permanència, i major seguretat. L’aplicació d’aquest enfocament requereix polítiques i reglaments de suport a escala nacional i internacional, així com una tecnologia facilitadora madura i fiable.

Aquest article ofereix una perspectiva de les consideracions anteriors juntament amb una aplicació concreta en el projecte pilot que connecta els ports de La Spezia (Itàlia) i Casablanca (el Marroc); també il·lustra, amb les aportacions directes dels protagonistes, la perspectiva a l’hora d’afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats de negoci. No obstant això, el panorama va canviar radicalment fa uns mesos. Una combinació de factors externs en les cadenes logístiques, unida a tensions internes en la logística i el transport marítim, va donar lloc a la tempesta perfecta. Com a resultat, el sector del transport i la logística lluita ara més que mai per oferir un servei eficient i predictible.

Antecedents: El repte de la digitalització per a la cadena de subministrament i les duanes

La IFSTL és una iniciativa de facilitació del comerç destinada a optimitzar l’eficàcia estratègica i operativa en el sistema portuari mitjançant l’ús d’eines harmonitzades (solucions de programari, directrius operatives i models de governança) per abordar les complexitats de la cadena moderna de subministrament. De fet, l’avaluació contínua dels processos de gestió és crucial per a optimitzar l’eficàcia estratègica i operativa. El concepte IFSTL concedeix alguns beneficis clau a tots els usuaris de la cadena de subministrament:

Operacions multimodals coordinades en la cadena logística internacional, amb possibilitat de donar suport als processos de presa de decisions en temps real. [1,7]
Augment de l’eficiència dels diferents modes de transport (carretera, ferrocarril, marítim) mitjançant la canalització dels seus processos a través de plataformes tecnològiques.
Intercanvi avançat de dades mitjançant la implantació de noves eines per a una gestió eficient del transport de mercaderies.
Major visibilitat del transport multimodal i seguiment de les mercaderies a través d’una interfície única, amb una reducció significativa del temps de presa de decisions, la resolució d’incidències en temps real i el temps de permanència de les mercaderies.
Agilitació dels procediments duaners, mitjançant l’adopció generalitzada de tecnologies IoT (Internet de les coses).

Els objectius anteriors es poden assolir integrant solucions tecnològiques avançades al llarg de la cadena de subministrament i identificant cinc components d’IFSTL:

Plataforma: el component administratiu d’IFSTL implementa les lògiques de negoci per recollir, agregar i donar continuïtat a les dades per intercanviar-les amb sistemes externs.
Quadre de comandaments: proporciona una representació visual en temps real de l’estat del producte, fàcil d’utilitzar i de llegir, que permet una presa de decisions immediata i informada.
Component de camp (automatització de portes): conjunt d’equips, maquinari i programari per llegir i gestionar automàticament la informació dels precintes electrònics (eSeals) instal·lats en remolcs i vehicles, com etiquetes i tags passius RFID (Radio-Frequency IDentification) [4]
Component mòbil: aplicació de programari instal·lada en dispositius portàtils (per exemple, telèfon resistent) que permet als operadors “batejar” els precintes electrònics i verificar-ne la integritat en cada punt de control.
Optimitzador logístic: un DSS (Decision-Support System) opcional per modelitzar i optimitzar la planificació modal sincronitzada en terminals portuàries/ferroviàries.

Els governs nacionals i de la UE contribueixen, de manera significativa, a l’aplicació del concepte IFSTL en promoure el comerç i la seguretat a través de polítiques, inversions en infraestructures, sistemes de comerç digital i mesures de seguretat.

Marc polític: Consideracions polítiques clau per als corredors comercials internacionals ràpids i segurs

Les administracions duaneres i les organitzacions governamentals exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament de la tecnologia destinada a millorar la gestió de les activitats comercials. Això és possible a través de convenis internacionals, lleis nacionals i europees i acords transfronterers. Per maximitzar l’eficiència i la productivitat, els projectes d’infraestructures han de prioritzar l’eficiència, la sostenibilitat, les solucions digitals, la resiliència climàtica i les tecnologies emergents per millorar l’acompliment del sistema econòmic, les preferències d’ubicació de les empreses i l’eficiència institucional. [8,14]

A escala europea, aquestes són les normatives més destacades relacionades amb el concepte IFSTL:

Reglament (UE) 2016/679, Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que regula la recopilació, l’ús i l’intercanvi de dades personals. [11]
Reglament (UE) 2020/1056, Informació electrònica sobre el transport de mercaderies (eFTI), pel qual s’estableix un marc jurídic per a la comunicació electrònica d’informació reglamentària relativa al transport de mercaderies al territori de la Unió Europea. [9]
Reglament (UE) 2019/1239, pel qual s’estableix un entorn europeu de finestreta única marítima (EMSWe). [10]
Reglament (UE) 952/2013, pel qual s’estableix el Codi Duaner de la Unió. [12]

Els últims tres reglaments (i els corresponents actes d’execució) estableixen el marc regulador i tècnic per a l’intercanvi de dades en cada sector, però no aborden completament les qüestions d’interoperabilitat entre dominis i se centren en les transaccions B2A (d’empresa a autoritat), i A2A (d’autoritat a autoritat), i deixen fora de l’àmbit d’aplicació el domini B2B (d’empresa a empresa).

Per omplir aquest buit, la cooperació directa entre operadors públics i privats (que abasti tota mena de transaccions: B2A, A2A i B2B) és essencial per a un sistema de transport global eficient, mentre que la flexibilitat i adaptabilitat de les regulacions són factors clau en l’evolució de les polítiques. [11,13]

Seccions principals

Cas pilot: IFSTL de La Spezia (Itàlia) a Casablanca (el Marroc)

Els projectes de logística de la UE se centren en la digitalització dels ports, com a node estratègic dins de la cadena logística d’extrem a extrem, per a optimitzar els intercanvis, promoure la integració modal i millorar la interoperabilitat, d’acord amb les directrius dels instruments de finançament del European Green Deal i CEF (Connecting Europe Facility).

Sobre la base d’estudis previs i de projectes pilot a petita escala en corredors nacionals, el concepte IFSTL s’ha desenvolupat dins del projecte del CEF, FENIX European Federated Network of Information eXchange in LogistiX (Número d’acció: 2018-EU-TM-0077-S) [3], on s’ha posat a prova en el conjunt de tres corredors internacionals, entre Itàlia i el Marroc, Egipte i Turquia. Posteriorment, s’ha repetit en un altre projecte CEF que ha adoptat el seu nom complet (INTERNATIONAL FAST AND SECURE TRADE LANE Improving the Dublin – Cherbourg MoS route, Número d’Acció 2019-EU-TM-0193-S). [2,6]

Més concretament, el projecte pilot entre Itàlia i el Marroc tenia com a objectiu explorar els beneficis i efectes de les plataformes digitals interoperables i l’IoT en termes de [5]:

Millora de la coordinació multimodal en els ports de La Spezia i Casablanca (i corredor logístic connex).
Eliminació o mitigació dels colls d’ampolla (per exemple, intercanvi de documentació), en funció de les necessitats dels operadors logístics.
Millora de la coordinació entre els diferents modes de transport.
Augment de l’eficiència, la qualitat del servei i la facilitat d’ús mitjançant fluxos d’informació centralitzats.
Prestació de serveis avançats d’informació als operadors de transport i logística, per a una gestió més eficaç del transport de mercaderies.
Visibilitat i traçabilitat de les mercaderies expedides a través d’una interfície única, incloent-hi les connexions transfrontereres i extracomunitàries, per reduir la permanència de les mercaderies als ports.

Els mencionats objectius s’han aconseguit mitjançant la digitalització/automatització dels fluxos d’informació següents:

Manifest de càrrega i dades duaneres: declaració de les mercaderies a bord del vaixell, a l’efecte del despatx de duanes.
Hora prevista d’arribada del vaixell, actualitzada en temps real.
Entrada/sortida del port: trànsit del contenidor per la terminal portuària.
Embarcament/desembarcament del contenidor.
Estat de l’eSeal: estat d’integritat del precinte electrònic col·locat en el contenidor.

El diagrama següent reflecteix com es gestiona la informació anterior en una mostra del cicle d’exportació de La Spezia a Casablanca. Cal tenir en compte que tots els operadors logístics italians (P2P, Carbox, etc.) formen part del Grup Tarros.

Flux d’informació digitalitzada en una mostra del cicle d’exportació d’Itàlia al Marroc

(Font: Circle Group; projecte FENIX)

La digitalització dels fluxos d’informació ofereix avantatges com la simplificació i fiabilitat dels documents, la rapidesa dels intercanvis i l’estalvi de costos. Els avantatges són encara més importants quan s’apliquen als processos duaners en els quals l’anticipació de documents i certificats, el despatx previ de mercaderies i l’automatització dels controls de seguretat portuaris suposen una reducció substancial del temps total de despatx. Els documents digitalitzats són carregats i associats a cada contenidor pel carregador, i després es posen a la disposició de les parts logístiques a l’efecte de seguretat i duanes, mitjançant la simple consulta del quadre de comandaments (segons el nivell d’accés concedit).

La tecnologia IoT constitueix el nucli de l’IFSTL, i permet que els dispositius de contenidors comparteixin informació sobre el seu estat, millorant la seguretat i els processos de despatx de duanes. Aquest punt necessita més recerca. L’IFSTL utilitza precintes electrònics (eSeals) per seguir els moviments dels contenidors i informar sobre el seu estat cada vegada que són llegits per dispositius específics (antenes RFID a les portes de les terminals o dispositius portàtils per als operadors de les terminals), compartint informació sobre el seu estat, com a obert, tancat o trencat.

A més, els eSeals s’associen (“bategen”) als documents de transport a través del component mòbil, la qual cosa permet realitzar un seguiment continu del seu estat d’integritat, i automatitzar els procediments de despatx duaner.

Tots els beneficis esmentats s’han mesurat i avaluat mitjançant una campanya de validació generalitzada basada en els KPI (Indicadors Clau de Rendiment) següents:

Reducció del nombre total de documents en paper i de la introducció manual de dades per enviament.
Reducció del temps de tramitació dels documents duaners.
Reducció del temps de parada dels camions de les terminals portuàries, per a les operacions d’entrada i sortida.
Reducció de la durada dels procediments de despatx de duanes.

La perspectiva dels agents privats: Grup Tarros

El Grup Tarros és un dels principals operadors logístics italians que connecta 16 països i 31 ports a través de la mar Mediterrània. En particular, el trànsit entre Itàlia i el Marroc, estimat en més d’1,5 milions d’euros/any, representa un negoci estratègic per a Tarros, que en fa rellevant el projecte pilot de l’IFSTL al corredor La Spezia-Casablanca.

Totes les empreses logístiques del Grup Tarros van participar en el projecte pilot, i van posar en pràctica els avantatges del concepte IFSTL en cada etapa de la cadena logística.

Des del punt de vista del transitari, un major control i una traçabilitat electrònica precisa de la càrrega es van traduir en una major eficàcia en la transmissió de dades, la reducció (o eliminació) d’errors en la introducció de dades, un millor seguiment de les mercaderies, la detecció immediata de qualsevol manipulació; i, el que és més important, la certesa de rebre la càrrega intacta emmagatzemada per l’exportador en la destinació final.

Des del punt de vista de les duanes, el sistema no canvia els tipus de documents; el que és molt diferent és com es transmeten a la destinació. Tradicionalment, realitzen un seguiment “físic” de les mercaderies utilitzant el mateix vaixell o amb missatgeria urgent. Amb IFSTL els documents es digitalitzen i s’envien mitjançant un procediment sense paper.

La combinació de la digitalització i els precintes electrònics va permetre una reducció valuosa tant dels temps de despatx de duanes en destinació (pràcticament nuls) com dels controls físics de la mercaderia. Dins del projecte pilot, s’ha estimat que el temps mitjà de navegació des de La Spezia fins a Casablanca triga uns 5,5 dies, mentre que el temps de conducció corresponent per transportar un sol contenidor per França i Espanya és d’uns quatre dies. En ambdós casos els terminis de liquidació de duanes són d’uns 2,5 dies i 0,5 dies, respectivament, i el temps de “porta a porta” de 8 i 4,5 dies. Fins i tot, tenint en compte el preu molt més baix del transport marítim, el temps gairebé duplicat constitueix una pèrdua de competitivitat greu enfront del transport per carretera.

La reducció del temps de despatx de duanes per al transport marítim (com permet l’IFSTL) faria que el temps “porta a porta” (5,5 dies) fos gairebé comparable al del transport per carretera; per tant, una aplicació a gran escala del concepte IFSTL permetria una recuperació notable de la competitivitat, la qual cosa s’espera que contribueixi al canvi modal, i aporti beneficis directes al Grup Tarros (en termes d’eficiència i ingressos) juntament amb beneficis indirectes, com una reducció dels fluxos de trànsit de camions i un important estalvi de CO₂.

Durant la preparació i execució del projecte pilot, els únics problemes destacables van ser les dificultats inicials per establir un enllaç de comunicacions entre les dues agències duaneres i la manca d’harmonització entre els dos sistemes legislatius.

Per concloure, Grup Tarros creu que, a llarg termini, el concepte IFSTL pot garantir la creació de corredors duaners eficaços que permetin un control de les mercaderies i un trànsit àgil a través de les fronteres.

La perspectiva dels actors públics: Autoritat del Sistema Portuari de Ligúria Oriental

El projecte pilot IFSTL va ajudar a l’Autoritat del Sistema Portuari del Sistema Portuari del Mar de Ligúria Oriental a avaluar eines innovadores per a la digitalització dels corredors logístics cap a i des del port de La Spezia. L’Autoritat Portuària té com a objectiu estratègic donar suport als operadors de la comunitat del sistema portuari, fomentant l’aplicació de tecnologies innovadores que incentivin els intercanvis comercials en benefici de la comunitat econòmica local.

Des del punt de vista tecnològic, l’objectiu s’ha assolit mitjançant la millora de la interoperabilitat entre el PCS (Port Community System) de La Spezia (APnet) i el seu homòleg marroquí (Portnet), a través d’un mòdul dedicat (International Corridor Management Platform).

No obstant això, sense el Memoràndum d’Entesa signat per l’Autoritat del Sistema Portuari del Mar de Ligúria Oriental i l’Agència Nacional dels Ports (ANP) marroquí, no s’hauria materialitzat el repte d’integrar els sistemes d’informació implantats als ports de La Spezia i Casablanca a través d’un corredor logístic global. A més, l’harmonització de les diferents normes i protocols es va fer realitat gràcies a la col·laboració amb l’Agència Italiana de Duanes.

En conclusió, el comerç entre els ports de La Spezia i Casablanca és més eficient gràcies als resultats positius del projecte pilot IFTSL, l’objectiu del qual és crear un corredor logístic internacional fluït entre els dos ports.

Projectes innovadors d’aquest tipus, en els quals l’Autoritat del Sistema Portuari del Mar de Ligúria Oriental espera invertir cada vegada més, podrien contribuir a enfortir les relacions entre els seus ports i els països de la conca Mediterrània, socis estratègics des de l’àmbit comercial.

Conclusions i recomanacions

Els projectes pilot duts a terme en el marc de FENIX van demostrar que el concepte IFSTL és un factor facilitador per millorar l’eficiència global de la cadena logística multimodal. Més concretament, la solució validada al corredor La Spezia-Casablanca va obtenir la plena satisfacció dels operadors públics i privats implicats, amb resultats tangibles assolits en termes de simplificació de la gestió de documents i del temps de despatx de duana. Com a conseqüència, es va obtenir una major eficiència dels processos administratius i operatius, amb inversions raonables en infraestructures (per exemple, portes automatitzades en les terminals portuàries) i costos operatius (per exemple, precintes electrònics no reciclables). Una reducció substancial del temps de despatx de duanes faria que el temps de “porta a porta” del transport marítim fos més atractiu i, en la mesura del possible, comparable al del transport per carretera, cosa que milloraria la competitivitat de transport i probablement traslladaria part del trànsit de mercaderies de la carretera al mar.

No obstant això, els resultats només són possibles mitjançant una sèrie generalitzada d’iniciatives que vagin més enllà del mateix desplegament de tecnologies; a aquest efecte, les recomanacions principals per a futures implantacions del concepte IFSTL són les següents:

Per garantir el bon funcionament del concepte, és crucial construir un ecosistema receptiu a escala portuària. En aquest aspecte, les Autoritats Portuàries exerceixen un paper clau a l’hora d’implicar a tots els operadors públics/privats.
A aquest efecte, es recomana planificar una campanya de comunicació generalitzada (seminaris web, reunions, grups de discussió) per crear un enteniment comú i una unitat de propòsit, per a totes les parts, des de les primeres fases del projecte.
El compromís de les autoritats públiques pot requerir temps; per tant, com a part de les activitats de llançament, és crucial establir un grup de treball públic/privat que inclogui totes les autoritats implicades a banda i banda del corredor. Una vegada més, les autoritats portuàries han d’actuar com a facilitadores per arribar a tots els organismes administratius necessaris.

Lista de referencias

Al-Fuqaha, A.; Guizani, M.; Mohammadi, M.; Aledhari, M.; Ayyash, M.; 2015; Internet of Things: A Survey on Enabling Technologies, Protocols, and Applications [Google Scholar] [CrossRef]
Digitalisation of Maritime Supply Chains in the Atlantic Area (2023), Marine Institute, https://www.marine.ie/site-area/news-events/events/international-fast-and-secure-trade-lane-ifstl-project-final-event
FENIX, A European Federated Network of Information eXchange in LogistiX, (2019), https://fenix-network.eu/
Gu, P.; Hua, C.; Xu, W.; Khatoun, R.; Wu, Y.; Serhrouchni, A.; 2020 Control Channel Anti-Jamming in Vehicular Networks via Cooperative Relay Beamforming [Google Scholar] [CrossRef]
International Fast and Secure Trade Lane” (IFSTL) between the ports of La Spezia in Italia and Casablanca in Morocco (2019), On The Mos Way, https://www.onthemosway.eu/international-fast-and-secure-trade-lane-ifstl-between-the-ports-of-la-spezia-and-casablanca/
Jehan Ashmore, (2022), Afloat, https://afloat.ie/port-news/port-and-shipping-news/item/54056-international-fast-and-secure-trade-lane-project
Jinying Li, Ananda Maiti Jiangang Fei (2023) Features and Scope of Regulatory Technologies: Challenges and Opportunities with Industrial Internet of Things, Future Internet, https://doi.org/10.3390/fi15080256
Nazariy H. (2023), The Challenges And Opportunities In Regulating Emerging Technologies, Geniusee, https://geniusee.com/single-blog/regulating-emerging-technologies
Regulation (EU) 2020/1056 of the European Parliament and of the Council of 15 July 2020 on electronic freight transport information (Text with EEA relevance), (2020), Eurlex, EUR-Lex – 32020R1056 – EN – EUR-Lex (europa.eu)
Regulation (EU) 2019/1239 of the European Parliament and of the Council of 20 June 2019 establishing a European Maritime Single Window environment and repealing Directive 2010/65/EU, (2019), Eurlex, EUR-Lex – 32019R1239 – EN – EUR-Lex (europa.eu)
Regulation (EU) 2016/679 of the European Parliament and of the Council of 27 April 2016 on the protection of natural persons with regard to the processing of personal data and on the free movement of such data, and repealing Directive 95/46/EC (General Data Protection Regulation) (Text with EEA relevance), (2016), Eurlex, EUR-Lex – 32016R0679 – EN – EUR-Lex (europa.eu)
Regulation (EU) No 952/2013 of the European Parliament and of the Council of 9 October 2013 laying down the Union Customs Code (recast), (2013), Eurlex, EUR-Lex – 32013R0952 – EN – EUR-Lex (europa.eu)
Taeihagh A., Ramesh M., Howlett M. (2021), Assessing the regulatory challenges of emerging disruptive technologies, Wiley, https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/rego.12392
Zuniga-Teran A.A; Staddon C.; de Vito L.; Gerlak K.A; Ward S.; Schoeman Y.; Hart Y.; Booth G.; 2020; Challenges of mainstreaming green infrastructure in built environment professions, Journal of Environmental Planning and Management, 63:4, 710-732, DOI: 10.1080/09640568.2019.1605890

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.