El CETMO realitza el diagnòstic Connectivitat marítima a la Mediterrània occidental

  • El diagnòstic presenta una anàlisi quantitativa, a partir d’indicadors, però també qualitativa amb la col·laboració d’experts i professionals del sector marítim i portuari.
  • Unes polítiques en favor del transport marítim per ambdues ribes de la regió, uns processos duaners més homogenis i un augment dels nivells de multimodalitat representen els principals reptes de les dimensions de la connectivitat marítima a la Mediterrània occidental, juntament amb els associats a la sostenibilitat i la transició energètica, la transformació digital i l’adaptació al canvi climàtic.

En el marc del programa de treball de la presidència maltesa del Grup de Ministres de Transport per a la Mediterrània Occidental (GTMO 5+5), el CETMO, com a secretariat tècnic del grup, ha elaborat el diagnòstic «Connectivitat marítima a la Mediterrània occidental».

Finalitzat el desembre de 2022, el diagnòstic presenta l’estat de la connectivitat marítima a la regió i les principals tendències globals del sector transport, que poden condicionar el seu desenvolupament. L’objectiu del diagnòstic es identificar una sèrie de línies d’actuació que permetin la millora i l’adaptabilitat de la connectivitat marítima a les condicions canviants del transport marítim a la Mediterrània occidental. Les informacions i reflexions presents en el document se centren en els fluxos de mercaderia general de contenidors i de càrrega rodada.

En primer lloc, el diagnòstic ofereix una visió general dels processos que han marcat l’estructuració del transport marítim mundial en els últims anys i la seva expressió concreta en la regió mediterrània, per centrar-se posteriorment en el concepte de connectivitat marítima i les seves dimensions: la xarxa de connexions marítimes entre ports, el pas portuari de les mercaderies i la connexió amb el hinterland.

El diagnòstic de la situació s’inicia amb una anàlisi d’indicadors i informació existents que mesuren la connectivitat marítima a la Mediterrània Occidental, complementada amb una anàlisi qualitativa de la connectivitat basada en múltiples opinions d’experts i professionals relacionats amb els ecosistemes marítims i portuaris de la regió. Aquesta anàlisi qualitativa també assenyala les principals tendències mundials que s’han de tenir en compte per al futur de la connectivitat marítima a la Mediterrània occidental.

La principal conclusió de l’anàlisi dels indicadors existents és l’absència d’un indicador o sistema d’indicadors que permeti una avaluació periòdica de les tres dimensions de la connectivitat marítima a la Mediterrània occidental, ja que els indicadors existents es limiten a avaluar les connexions marítimes dels serveis regulars i el pas portuari del transport de contenidors.

Quant a les dimensions de la connectivitat marítima i, més concretament, la xarxa de connexions marítimes entre ports, s’indica que una major implicació d’altres actors a més de les navilieres, la millora de les infraestructures al Magreb; i l’existència d’unes polítiques destinades a totes dues ribes del mar Mediterrani en favor del transport marítim podrien afavorir el sorgiment de nous serveis marítims.

Sobre el pas portuari de la mercaderia, el principal condicionant és l’existència d’un tractament duaner diferenciat entre alguns països de la regió, per la qual cosa és necessari desenvolupar alternatives o procediments que ajudin a reduir les diferències de temps, cost i facilitació del pas de mercaderies pels ports d’aquests països.

Pel que fa a les connexions amb el hinterland, destaquen la multimodalitat, com el principal repte de la regió, i l’expansió del hinterland portuari i el canvi en la visió unimodal de determinats actors com a factors incentivadors per millorar aquestes connexions.

A més, el diagnòstic assenyala la sostenibilitat i la transició energètica, la transformació digital, els processos de relocalització i de regionalització i la resiliència a les pertorbacions, com les tendències amb més influència en el desenvolupament de la connectivitat marítima a la Mediterrània occidental. En aquest sentit, les principals preocupacions se centren en l’elevat nivell d’inversió que es requereix per satisfer els requisits mediambientals, la manca d’un compromís tecnològic clarament definit i acordat que faciliti la coordinació entre les autoritats portuàries i navilieres de la regió en temes de sostenibilitat, la interoperabilitat entre les diferents tecnologies utilitzades i la cooperació tecnològica per no deixar ningú enrere i el foment d’un treball conjunt per garantir l’adaptació regional als impactes del canvi climàtic.

Per al CETMO, com a secretariat tècnic del GTMO  5+5, el moment de transformacions i reptes en el qual es troba la connectivitat marítima és una oportunitat de diàleg i cooperació entre els diferents actors nacionals, regionals o internacionals, públics o privats, d’ambdues ribes de la Mediterrània, per tal d’avançar conjuntament i de manera coordinada cap a una Mediterrània més integrada, eficient i sostenible.