Autor:
Mark Furness
Investigador principal, Institut Alemany per al Desenvolupament i la Sostenibilitat, (IDOS)
Data: 30.11.2023
Lectura: 13 min.
Introducció
Les revoltes àrabs del 2011 prometien canvis polítics, econòmics i socials a tota la Mediterrània meridional i oriental. Des d’aleshores, el món àrab ha canviat, però no com s’esperava. Els sistemes polítics autoritaris de la regió n’han demostrat la resistència. Les turbulències polítiques i econòmiques provocades per les guerres, la geopolítica, una pandèmia mundial i el canvi climàtic han portat els socis internacionals a ajustar les seves estratègies de compromís amb els nombrosos reptes de desenvolupament i sostenibilitat a què s’enfronten els països de l’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica (regió MENA).
Aquest document analitza les estratègies de compromís de dos dels socis internacionals més importants per a la majoria dels països del sud i l’est de la Mediterrània: la Unió Europea (UE) i la Xina. Suposadament, la Xina ha estat capaç d’ocupar l’espai geoestratègic deixat per la retirada dels Estats Units i la relativa debilitat de les antigues potències colonials europees, sobretot en termes de compromís econòmic, però també com a actor de seguretat (Ghafar i Jacobs, 2020). La cooperació econòmica xinesa amb els països de la regió MENA s’ha dut a terme sota els auspicis de la «Belt and Road» Initiative (BRI), llançada el 2013 per construir una “nova Ruta de la Seda” que connecti el món amb la Xina.
Per a la política mediterrània de la UE, els anys transcorreguts des de la Primavera àrab han creat dilemes a causa de la infinita complexitat de les amenaces i oportunitats reals i percebudes. La UE ha passat de donar suport a la democràcia, a gestionar la migració, a promoure l’energia renovable, a invertir en infraestructura, però no ha convençut prou els actors regionals i observadors externs que tenia un control exhaustiu dels reptes de la regió veïna i fins i tot dels seus propis interessos. La seva estratègia d’inversió Global Gateway representa un esforç renovat per augmentar la influència europea al sud de la Mediterrània treballant com a “Equip Europa” per construir la “connectivitat” (CE/EEAS, 2021a).
Aquest document analitza les implicacions de les estratègies i les realitats de la BRI i del Global Gateway entre si, així com dels Estats i les societats del sud i l’est de la Mediterrània. La BRI ja ha tingut un impacte significatiu a la regió. La Global Gateway encara és una incògnita, però té el potencial de causar també un gran impacte. Ambdues estratègies d’inversió són essencialment mecanismes per exercir influència i accedir a recursos en un entorn geoestratègic global competitiu. No obstant això, hi ha importants solapaments i possibles sinergies que podrien aprofitar-se en benefici de les societats de la regió MENA, així com de la UE i la Xina.
També existeixen possibles implicacions negatives per a la població dels països MENA i perills per als inversors estrangers que contribueixen a finançar els projectes de prestigi dels autòcrates. Els responsables polítics europeus han de decidir fins a on poden arribar; i, a diferència dels dirigents xinesos, les seves decisions seran sotmeses a l’escrutini públic dels investigadors, de les organitzacions de la societat civil i dels mitjans de comunicació europeus.
La Belt and Road i la Global Gateway: dues estratègies per a construir la connectivitat en la conca mediterrània
La BRI i la Global Gateway són estratègies d’inversió diferents, però existeixen moltes similituds quant als seus enfocaments i metodologies.
La BRI
El document sobre la política àrab de la Xina assenyala que «l’amistat entre la Xina i els Estats àrabs es remunta a l’antiguitat… [quan] les Rutes de la Seda terrestres i marítimes unien les nacions xineses i àrabs» (RPC, 2016).
El document de política àrab de la Xina subratlla la importància de la BRI per a la seva estratègia regional:
«La Xina i els països àrabs realitzaran esforços conjunts per promoure la iniciativa «Belt and Road» sota els principis de consulta àmplia, contribució conjunta i benefici compartit. La Xina i els països àrabs adoptaran el patró de cooperació «1+2+3» per millorar la cooperació pragmàtica i prendran la cooperació energètica com a nucli; la construcció d’infraestructura i la facilitació del comerç i la inversió com les dues ales; i l’energia nuclear, els satèl·lits espacials i les noves energies com els tres nous camps tecnològics per a grans avenços ( RPC, 2016)».
La Xina està interessada a aprofundir en la cooperació amb els països del sud i est de la Mediterrània com a mitjà per connectar Àsia i Europa, un objectiu clau per a la BRI. Com assenyalen Ghafar i Jacobs (2020): «Els països del nord d’Àfrica són perspectives especialment atractives a causa de la proximitat als mercats europeus, africans i asiàtics, a l’elevat nombre de zones industrials i als alts nivells d’inversió en el desenvolupament d’infraestructures». Devonshire-Ellis (2021) afegeix que els acords de lliure comerç dels països nord-africans amb la UE i l’aprofundiment dels llaços amb l’Àfrica subsahariana han augmentat el seu atractiu com a destinació de la inversió xinesa. Tal com preveu Savic (2021): «La pròxima fase del BRI no serà únicament com a centre de la cadena de subministrament internacional de mercaderies i matèries primeres, sinó com a centre de turisme i de viatges euroasiàtics que permetrà als visitants globals explorar la fusió de les modernes i originals Rutes de la Seda amb el bressol de la civilització europea».
El model de desenvolupament autoritari de la Xina compta amb una legitimitat considerable entre les elits del sud de la Mediterrània (Ghafar i Jacobs, 2020). La Xina ha subratllat la diferència entre la seva política «sense lligams» i la condicionalitat europea, cosa que ressona als països MENA, encara que no sigui del tot cert. Moltes elits polítiques i empresarials àrabs donen la benvinguda a les finances, la tecnologia, els béns de consum, l’experiència i els mercats xinesos, sense que això vagi acompanyat de sermons sobre drets humans i democràcia. Khurma (2023) va més enllà i afirma que el «total menyspreu de la Xina pels drets humans i les llibertats individuals sembla atraure molts governs regionals». De fet, per a algun règim autoritari de la regió, la relació amb la Xina proporciona armes i tecnologia de vigilància que es poden fer servir per suprimir els moviments d’oposició als seus països. Khurma (2023) afegeix que «molts àrabs veuen la Xina com un amic» i que la Xina ha cultivat el seu poder feble, invertint uns 4.000 milions de dòlars a CGTV Aràbic, una plataforma d’estríming amb seu als EAU que ofereix notícies xineses i altres programes a milions de llars.
La Global Gateway
Com suggereix el títol, la Global Gateway de la UE està dissenyada per arribar molt més enllà de la conca mediterrània i establir la influència d’Europa a escala mundial. Quan es va llançar oficialment l’estratègia de connectivitat, el desembre del 2021, la Comissió Europea va afirmar que intentaria competir amb la BRI i equilibrar la influència xinesa, especialment a l’Àfrica i l’Orient Mitjà (Liboreiro i Pitchers, 2021). Des d’aleshores, la Comissió ha tret importància a aquest aspecte; d’altra banda, ressalta els avantatges d’un compromís basat en les normes europees i els valors democràtics (Furness & Keijzer, 2022).
L’estratègia de cooperació de la UE cap al seu “Veinatge Sud” ha canviat d’èmfasi des de les Primaveres àrabs. La reacció inicial de la UE a l’onada de protestes a tota la regió va ser oferir “més per més”: més suport a canvi de reformes més profundes en matèria de governança (CE/EEAS, 2021b). L’ajuda europea al desenvolupament als països del Sud de la Política Europea de Veïnatge (PEV) va augmentar considerablement després de les Primaveres àrabs (Bodenstein & Furness, 2023). En els darrers anys, el compromís de la UE s’ha condicionat a la cooperació en matèria de seguretat i lluita contra la immigració (Del Sarto, 2021). Aquest canvi d’èmfasi es va observar al fons fiduciari UE-Àfrica per a la migració després del 2015 i als acords globals amb Tunísia, Egipte i el Marroc, que han condicionat l’ajuda i, en grau més baix, la inversió a la gestió de la migració (Tocci, 2023).
Atesa la manca d’èxit de gairebé trenta anys de «condicionalitat positiva» al Veïnatge sud, hi ha la sensació que el canvi d’estratègia de la UE és, en part, el resultat de la frustració. La UE s’ha adonat que incentivar el canvi a països tercers és difícil i qüestionable des del punt de vista de la legitimitat. La Global Gateway representa un pas enrere pel que fa al model tradicional de cooperació de la UE basat a recolzar i recompensar les reformes. La UE ha estat explícita sobre el seu enfocament més «geopolític» dels interessos europeus i els projectes mútuament beneficiosos. El suport a la democràcia i la justícia social als països veïns s’ha convertit en una prioritat de segon ordre.
Els analistes han argumentat que la Global Gateway té potencial per tenir més èxit que les anteriors estratègies. Rizzi i Varvelli (2023) consideren que la UE hauria de donar prioritat al Veïnatge sud per als projectes de la Global Gateway. També assenyalen el potencial d’inversions en projectes d’energia verda, millors connexions d’infraestructures entre els països MENA i Europa, i sectors manufacturers amb cadenes de subministrament més curtes, que podrien convertir la regió en un centre de nearshoring per a la UE. Tot i que la democràcia ja no és a l’agenda, la UE ambiciona exportar normes i estàndards de governança econòmica a través de regles de regulació financera que sustentin els projectes d’inversió (Prontera & Quitzow, 2023).
La Belt and Road i la Global Gateway: Una nova realitat per a la Mediterrània meridional i oriental?
La BRI
Les xifres del Ministeri d’Afers Estrangers xinès revelen que la cooperació econòmica i comercial entre la Xina i els Estats àrabs ha augmentat dràsticament des de les Primaveres àrabs. El 2021, les inversions estrangeres directes de la Xina als països àrabs van superar els 23.000 milions de dòlars, fet que suposa un augment de més del 260 % en deu anys. Els volums comercials van assolir els 330.300 milions de dòlars, una vegada i mitja més que el 2011, fet que converteix la Xina en el major soci comercial de diversos països de la PEV-Sud (PRC MFA, 2022).
A mesura que han augmentat les inversions xineses a la regió MENA, la BRI s’ha convertit en una eina vital de la política exterior de Pequín. Segons un informe xinès sobre la inversió de la BRI, el 2021 la majoria dels seus projectes d’inversió eren a la regió MENA. El 2022, els països MENA van ampliar la seva cooperació amb la Xina i van rebre al voltant del 23 % de la participació xinesa a la BRI, davant del 16,5 % de l’any anterior. Entre els projectes hi havia la zona TEDA de l’Autoritat del canal de Suez i l’explotació de la nova terminal portuària de la badia de Haifa (Nedopil-Wang, 2022).
Les inversions xineses estan creant oportunitats per a les empreses europees. El gener del 2021, l’Autoritat Nacional de Túnels d’Egipte va signar un memoràndum d’entesa amb les empreses egípcies Orascom Construction i Arab Contractors i amb l’alemanya Siemens Mobility per dissenyar i construir el tren d’alta velocitat que unirà el mar Roig i la Mediterrània. Segons Devonshire-Ellis (2021), aquestes empreses rebran 23.000 milions de dòlars per construir i mantenir la xarxa durant quinze anys.
L’escepticisme sobre les motivacions xineses i, sobretot, sobre l’eficàcia de la inversió xinesa pot augmentar. Com assenyala Malik (2023), els megaprojectes a diversos països MENA demoleixen habitatges i patrimoni cultural gairebé sense consultar la població. L’escàndol a Jordània entorn del projecte energètic Attar at, que prometia proporcionar a Jordània una important font d’electricitat i bones relacions amb la Xina, serveix d’advertiment a altres països MENA. Segons Debre (2023), atès que existeixen fonts més netes, l’energia de la planta de petroli d’esquist ja no és necessària, cosa que significa que Jordània ha manllevat milers de milions per a una tecnologia obsoleta.
La Global Gateway
Les principals eines d’implementació del Global Gateway són les “Iniciatives de l’Equip Europa (TEI, per les sigles en anglès) i el finançament combinat. Les TEI van sorgir durant la pandèmia de la covid-19 per tal de mobilitzar recursos per donar suport als països veïns. Després de molts anys d’esforços per integrar el finançament del desenvolupament i coordinar la cooperació exterior, les TEI han esdevingut l’opció preferida dels estats membres de la UE (Hodson & Howarth, 2023). Les TEI són un enfocament intergovernamental en què les decisions es prenen cas per cas, cosa que significa que els estats membres tenen una influència considerable sobre les opcions estratègiques en el marc de la Global Gateway. El finançament combinat, per la seva banda, és un mecanisme per augmentar el poder de la Comissió Europea a través de reglaments financers (Prontera & Quitzow, 2023). La PEV ha estat el camp de proves de la Global Gateway, ja que el finançament combinat ha estat un instrument important de la «caixa d’eines» de la PEV des del llançament del Mecanisme d’Inversió en el marc de la Política Europea de Veïnatge el 2008.
Fins ara, la Global Gateway ha tingut un començament lent, però constant, a la regió PEV-Sud. Els objectius polítics generals dels projectes als països de la PEV s’estableixen als Plans d’Inversió Econòmica de la PEV, que pretenen impulsar el desenvolupament econòmic i connectar els països socis entre si i amb la UE, i se centren en les mancances de connectivitat en infraestructures digitals, energètiques i de transport (CE/EEAS, 2021c). Segons la informació disponible de la Comissió Europea, s’han posat en marxa o s’estan planificant projectes a cinc països de la PEV-Sud.
El projecte més destacat és el Medusa Submarine Cable System, l’objectiu del qual és connectar universitats i petites i mitjanes empreses (PIME) d’Egipte, Tunísia, Algèria i el Marroc amb els Estats del sud de la UE. Un segon projecte interregional és el Global Maritime Green Corridor, l’objectiu del qual és produir sis milions de tones anuals de metanol per al transport marítim ecològic. Al Marroc i Egipte està a punt de concloure’s un estudi de viabilitat per a la primera fase, el qual comptarà amb participants del sector privat. A Egipte es durà a terme el projecte TEI Connected Economy and Society, que inclou un projecte de modernització del Centre de Control de l’Àrea d’Alexandria, finançat per l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD) i una subvenció de la UE.
A Tunísia, el projecte ELMED Interconnector Electricity Transmission Project recolza la construcció d’un cable elèctric submarí d’alta tensió entre Itàlia i Tunísia. La canalització «SoutH2 Corridor» transportarà hidrogen de Tunísia al sud d’Alemanya a través d’Itàlia i Àustria, i entrarà en funcionament el 2030. Al Marroc, una TEI preveu combinar préstecs de l’AFD i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb una subvenció de la UE per finançar l’ampliació de la xarxa de tramvies de Rabat. A Jordània, el projecte de dessalinització d’Aqaba-Amman pretén posar fi al problema d’escassetat d’aigua del país. Es tracta del projecte d’infraestructures més gran de la història de Jordània, que costarà 3.000 milions d’euros i crearà 4.000 llocs de treball a la fase de construcció, l’inici del qual està previst per al juny del 2024.
Sinergies i dificultats potencials
Quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar la iniciativa Global Gateway en el seu discurs sobre l’estat de la Unió davant el Parlament Europeu el setembre del 2021, va afirmar que: en lloc de «construir una carretera perfecta entre una mina de coure de propietat xinesa i un port de propietat xinesa», Europa hi hauria de «… ser més intel·ligent quan es tracta d’aquest tipus d’inversions». Molts projectes d’infraestructures, sobretot en l’àmbit de la connectivitat, pretenen proporcionar béns públics que beneficiïn tothom. Per tant, l’opció més intel·ligent és explorar les possibilitats que Europa i la Xina treballin juntes al sud i l’est de la Mediterrània, allà on tingui sentit fer-ho. Tot i que l’escepticisme sobre els motius dels altres és inevitable, l’experiència d’integració de la UE demostra que les inversions entrellaçades i la dependència mútua són fonamentals per mantenir una cooperació pacífica a llarg termini.
La Unió Europea considera la seva relació amb la Xina com un tríptic: la Xina és un soci per a la cooperació i la negociació, un competidor econòmic i un rival sistèmic (CE/EEAE, 2021). Aquesta visió tridimensional de la relació posa en relleu que Europa i la Xina són actors globals amb interessos complexos que de vegades se superposen i, en altres ocasions, entren en conflicte. La narrativa oficial de la Xina és la de la sinergia més que no pas la de la competència. Mentre que els grups de reflexió i els mitjans de comunicació occidentals solen descriure la BRI com un complot xinès per soscavar la unitat europea i crear càrregues de deute insostenibles, els mitjans estatals xinesos preveuen un futur brillant en què europeus i xinesos són civilitzacions antigues que s’uneixen com a socis estratègics en un futur brillant (Savic, 2021).
La Global Gateway i la BRI presenten certes similituds. Totes dues iniciatives són marques que ofereixen cooperació econòmica exterior i inversió a canvi d’accedir a recursos i influència política. També comprenen un ampli conjunt d’activitats en constant expansió i inclouen projectes preexistents. Cap de les dues iniciatives “desapareixerà” en un futur pròxim.
També hi ha diferències clau, però semblen complementar-se més que no pas contradir-se. Una gran diferència és que els projectes de Global Gateway es finançaran, en part, mitjançant subvencions, a més de préstecs. Rizzi i Varvelli (2023) sostenen que això vol dir que la UE pot proposar ofertes d’inversió més atractives que la Xina. Una segona diferència és la intenció de la UE d’implicar el sector privat en els projectes de la Global Gateway. Segons el BEI, està previst un nou Fons Global Gateway de 400 milions d’euros per facilitar la inversió del sector privat, del qual s’espera que catalitzi més de 4.000 milions d’euros en fons (Shirley, 2023). Segons Nedoil-Wang (2022), el Govern xinès també està interessat a explorar les possibilitats de cofinançar iniciatives amb la Global Gateway.
El principal problema i la vulnerabilitat de la UE davant la Xina és la seva credibilitat i la seva disposició a complir les seves promeses. Des del punt de vista financer, l’objectiu d’inversió de 300.000 milions d’euros al Global Gateway per al 2027 és una xifra important. No obstant això, aquest objectiu empal·lideix en comparació dels 964.000 milions de dòlars que la Xina ha invertit a la BRI des del 2013 (Scissors, 2023). Tot i que s’han plantejat preguntes pertinents sobre si la UE pot assolir el seu objectiu, 300.000 milions d’euros a tot el món, amb una bona proporció que s’invertirà al nord d’Àfrica i al Llevant, no haurien de ser un problema per a la UE, sempre que es trobi la voluntat política de donar prioritat a la Global Gateway. De fet, perquè la Global Gateway tingui l’impacte previst a la PEV-Sud i a tot el món, 300.000 milions d’euros només hauran de ser el començament.
Des del punt de vista dels valors, les garanties que les inversions es faran d’acord amb els valors i les normes europeus plantegen un dilema que ha assolat la PEV durant molts anys. La UE s’ha enfrontat durant molt de temps a la realitat per abordar els reptes polítics, socials i econòmics a la PEV-Sud requereix la cooperació amb governs autoritaris. Això ha significat que la UE ha estat vulnerable a l’acusació d’hipocresia i, per abordar-la, ha hagut de moderar el seu llenguatge o comprometre els seus valors. En la majoria dels casos, la UE ha optat per aquest darrer enfocament, fet que ha donat lloc a acusacions d’actuar de forma neocolonial en parlar de valors superiors mentre practica una doble moral en matèria de drets humans (Grimm & Roll, 2023) .
Conclusions
La UE té raó en veure la Xina a través del seu prisma tripartit. A la Xina no li interessa un ordre mundial basat en la cooperació i l’intercanvi entre democràcies liberals. Al govern xinès no li importen els drets del ciutadà de carrer dels països MENA. Tot i això, hi ha oportunitats per cooperar amb la Xina en projectes d’interès mutu. Aquestes oportunitats s’han de cercar activament i aprofitar-se quan sorgeixin.
Alhora, la UE faria bé a assumir la seva pròpia promesa d’oferir als governs i les societats del sud i l’est de la Mediterrània un acord millor que el de la BRI. No n’hi haurà prou que la UE es limiti a parlar dels seus valors, especialment de l’elaboració participativa de polítiques, la responsabilitat per les decisions i la transparència dels processos. Aquests valors són al cor de la integració europea i fan d’Europa un model atractiu per a persones de tot el món.
La UE no necessita adoptar un plantejament de confrontació davant el compromís xinès al Veïnatge sud. És més probable que Europa assoleixi els seus objectius quan prediqui amb l’exemple, i ofereixi millors acords que beneficiïn totes les parts. Si la UE és capaç de demostrar que els beneficis per als països MENA de cooperar amb el “model europeu” són més grans que els de cooperar amb el «model xinès», és probable que la Xina també vulgui cooperar amb Europa.
Referències
Bodenstein, T., & Furness, M. (2023). European Aid to the MENA Region After the Arab Uprisings: A Window of Opportunity Missed (UNU-WIDER Working Paper 2023/48). Recuperat de: https://doi.org/10.35188/UNU-WIDER/2023/356-7
Debre, I. (2023). A troubled new power plant leaves Jordan in debt to China, raising concerns over Beijing’s influence. AP News, 5 July 2023. Recuperat de: https://apnews.com/article/china-jordan-mideast-oil-shale-power-energy-d80f4801e61560a897cc5ef3b4524ac3
Del Sarto, R. A. (2021). From European Colonial Enterprise to ‘Normative Empire Europe’. In Del Sarto, R. (Ed.), Borderlands: Europe and the Mediterranean Middle East (Chapter 3). Oxford: Oxford Academic., online edn. Recuperat de: https://doi.org/10.1093/oso/9780198833550.003.0003
Devonshire-Ellis, C. (2021). New High-Speed Egyptian Rail to Link Red & Mediterranean Sea. Silk Road Briefing., 19 February 2021. Recuperat de: https://www.silkroadbriefing.com/news/2021/02/19/new-egyptian-rail-to-link-red-mediterranean-seas/
Eslami, M. & Papageorgiou, M. (2023). China’s Increasing Role in the Middle East: Implications for Regional and International Dynamics. Georgetown Journal of International Affairs, 2 June 2023. Recuperat de: https://gjia.georgetown.edu/2023/06/02/chinas-increasing-role-in-the-middle-east-implications-for-regional-and-international-dynamics/
European Commission / European External Action Service (EC/EEAS). (2021a). Joint Communication to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee, the Committee of the Regions and the European Investment Bank: The Global Gateway (JOIN/2021/30 final). Brussels: EUR-Lex. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A52021JC0030
EC/EEAS. (2021b). Joint Communication to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee, the Committee of the Regions: Renewed partnership with the Southern Neighbourhood. A new Agenda for the Mediterranean (JOIN/2021/2 final), 9 February 2021. Brussels: EUR-Lex. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A52021JC0002&lang1=EN&from=ES&lang3=choose&lang2=choose&_csrf=8395354c-ec6c-4e36-961e-87e2f5d63c24
EC/EEAS. (2021c). Joint Staff Working Document Renewed Partnership with the Southern Neighbourhood Economic and Investment Plan for the Southern Neighbours (SWD/2021/23 final), 9 February 2021. Brussels: EUR-Lex. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=CELEX%3A52021SC0023
Furness, M., & Keijzer, N. (2022). Europe’s Global Gateway: A new geostrategic framework for development policy? German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Briefing Paper No. 1/2022. Recuperat de: https://doi.org/10.23661/bp1.2022
Ghafar, A. A., & Jacobs, A. L. (2020). China in the Mediterranean: Implications of Expanding Sino-North Africa Relations. Global China: Assessing China’s Growing Role in the World. Brookings Institute. Recuperat de: https://www.brookings.edu/articles/china-in-the-mediterranean-implications-of-expanding-sino-north-africa-relations/
Grimm, J., & Roll, S. (2023). Human Rights Dialogue with Arab States: Argumentation patterns of authoritarian regimes as a challenge for a values-based foreign policy. SWP Comment, No. 41, July 2023. Recuperat de: https://doi.org/10.18449/2023C41
Hodson, D., & Howarth, D. (2023). From the Wieser report to Team Europe: Explaining the ‘battle of the banks’ in development finance. Journal of European Public Policy. Recuperat de: https://doi.org/10.1080/13501763.2023.2221301
Khurma, M. (2023). China has a Growing Presence in Arab Hearts and Minds. Wilson Center, Viewpoints Series, 5 June 2023. Recuperat de: https://www.wilsoncenter.org/article/china-has-growing-presence-arab-hearts-and-minds
Liboreiro, J., & Pitchers, C. (2021). EU plans to raise €300 billion to counter China’s infrastructure spending. EuroNews. 1 December 2021. Recuperat de: https://www.euronews.com/my-europe/2021/12/01/eu-plans-to-raise-300bn-to-counter-china-s-infrastructure-spending
Malik, N. (2023). Megacities in the desert: the human cost of Egypt and Saudi Arabia’s bold new projects. The Guardian, 11 September 2023. Recuperat de: https://www.theguardian.com/commentisfree/2023/sep/11/egypt-saudi-arabia-megacity-human-cost
Nedopil Wang, C. (2022). China Belt and Road Initiative (BRI) Investment Report 2021. In Green Finance & Development Center, FISF Fudan University. Recuperat de: https://greenfdc.org/china-belt-and-road-initiative-bri-investment-report-2022/
People’s Republic of China (PRC). (2016). Full text of China’s Arab Policy Paper. The State Council of the People’s Republic of China. Recuperat de: http://english.www.gov.cn/archive/publications/2016/01/13/content_281475271412746.htm
People’s Republic of China, Ministry of Foreign Affairs (PRC MFA) (2022). Foreign Ministry Spokesperson Mao Ning’s Regular Press Conference on December 9, 2022. Recuperat de: https://www.fmprc.gov.cn/mfa_eng/xwfw_665399/s2510_665401/202212/t20221209_10988054.html
Prontera, A., & Quitzow, R. (2023). Catalytic Power Europe: Blended Finance in European External Action. Journal of Common Market Studies (JCMS), 61(4), 988–1006. Recuperat de: https://doi.org/10.1111/jcms.13442
Rizzi, A., & Varvelli, A. (2023). Opening the Global Gateway: Why the EU should invest more in the southern neighbourhood. Policy Brief, March 2023. European Council on Foreign Relations. Recuperat de: https://ecfr.eu/publication/opening-the-global-gateway-why-the-eu-should-invest-more-in-the-southern-neighbourhood/#:~:text=The%20EU%20should%20deploy%20the,and%20promote%20the%20green%20transition
Savic, B. (2021). China’s Belt & Road In The Mediterranean: From Giant Container Ships To Cruise Liners. Silk Road Briefing, 3 October 2021. Recuperat de: https://www.silkroadbriefing.com/news/2021/10/03/chinas-belt-road-in-the-mediterranean-from-giant-container-ships-to-cruise-liners/
Scissors, D. (2023). China Global Investment Tracker. American Enterprise Institute / Heritage Foundation. Recuperat de: https://www.aei.org/china-global-investment-tracker/
Shirley, C. (2023). How EU Global Gateway boosts developing country infrastructure: A gateway to partnership. European Investment Bank Media Centre, 2 June 2023. Recuperat de: https://www.eib.org/en/stories/global-gateway-investment-developing-countries-climate-change
Tocci, N. (2023). The EU’s fear of migration is back – but a squalid deal with Tunisia is no way to tackle it, The Guardian, 2 August 2023. Recuperat de: https://www.theguardian.com/commentisfree/2023/aug/02/eu-migration-deal-tunisia-europe-cash-regimes
Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.
És una iniciativa de:
Subscriure’s a la nostra newsletter
Rebi una actualització periòdica de notícies i esdeveniments
