Transport urbà
El confinament aplicat per reduir l’expansió de la COVID-19 va tenir un impacte evident en la mobilitat de les ciutats que, en alguns casos, va suposar una reducció de prop del 90% dels desplaçaments. D’una banda, en les ciutats s’experimentava el com podria ser viure en entorns amb baixes emissions de contaminants, però de l’altra, es produïa una caiguda de confiança en l’ús del transport públic, un dels principals mitjans per aconseguir aquest escenari, baix en emissions, objectiu a mitjà i llarg termini.
El període postconfinament va ser una oportunitat per planificar i testejar un seguit de mesures que han de contribuir a dibuixar un model de ciutat (i el seu sistema de transport) compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i amb l’Acord per al Clima de París. Entre d’altres, es parla d’urbanisme tàctic, de mobilitat intel·ligent i sostenible, del transport públic com a eix vertebrador de la mobilitat o de digitalització com a eina de facilitació del transport.
