Autor:
Anwar Zibaoui
Coordinador general, Associació de les Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani (ASCAME)
Data: 22.02.2021
Lectura: 11 min.
Estem davant d’un repte que canviarà el món. A mesura que els països prenen mesures essencials per protegir les seves poblacions, cap sector continua sent immune als canvis. Fronteres tancades, teletreball, prohibicions de viatges i confinament. El brot de coronavirus està redefinint la nostra manera de mantenir-nos connectats. I amb una cinquena part del planeta ja aïllada, és imprescindible mantenir el flux de mercaderies perquè els subministraments crítics arribin allà on siguin necessaris. La indústria logística mundial afronta el seu repte més gran.
El brot de la COVID-19 ha augmentat la importància de les cadenes de subministrament per respondre a les necessitats en temps real i en el transport de mercaderies, ja sigui per gestionar l’augment de la demanda minorista en línia o per mantenir la provisió de subministraments mèdics i productes frescos. La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que la logística ha d’evolucionar per construir cadenes de subministrament més fortes. Tots depenem d’elles per aconseguir seguretat alimentària, salut i estabilitat, ja que la seva missió és mantenir les persones segures i les empreses operatives, mentre els clients s’adapten als nous reptes.
El comerç manté el món connectat. El transport marítim, on circula el 80% de les mercaderies i el 50% del petroli consumit (UNCTAD, 2018), té una importància vital en la geopolítica mundial. A més, el transport i la logística afavoreixen la cooperació i el desenvolupament. Als països en vies de desenvolupament, la logística competitiva ajudaria a resoldre problemes de migració, radicalització o creació de llocs de treball. Sens dubte, l’economia és una palanca essencial per combatre la pobresa, la desigualtat i resoldre les condicions socioeconòmiques desesperades.
Impacte de la pandèmia de la COVID-19
La pandèmia ha convertit la quarta revolució industrial en realitat per a milions de persones. S’estan configurant els contorns d’un nou horitzó. El futur digital crearà noves oportunitats per a les persones, les empreses i els governs. Però si es gestiona malament, també comportarà noves amenaces, polaritzacions entre societats o economies divergents. Els models econòmics actuals han de donar noves respostes, ja que les mesures existents no són suficients. Es necessita més integració econòmica, plans d’emergència i solucions realistes per resoldre els problemes endèmics.
La magnitud del repte fa que les mesures existents siguin insuficients. Sense un sector logístic eficaç, l’economia no es pot desenvolupar. Una logística eficient redueix els costos d’exportació, importació i distribució al mercat nacional. És la palanca del creixement i la competitivitat. La internacionalització requereix emfatitzar el rendiment global de les xarxes de distribució i subministrament, però també la regionalització de sectors que es beneficien de la proximitat geogràfica i la complementarietat econòmica.
A més, el sector està compromès i ha reaccionat prioritzant els subministraments mèdics crítics, mantenint el flux de productes frescos i millorant l’ús de les tecnologies. L’esforç per mantenir el comerç ha estat global. Els governs i les autoritats aeroportuàries de tot el món estan implementant directrius estrictes, com ara una major desinfecció, protegint alhora la seguretat i la salut de la força de treball. Hem d’agrair als treballadors i empreses del sector la seva creativitat, innovació i dedicació per mantenir la cadena de subministrament operativa, àgil i robusta en aquests moments de crisi.
Més enllà del repte immediat, cal promoure amb urgència iniciatives per fer més robustos els fluxos comercials. La construcció de plataformes digitals serà crucial per adaptar-se a aquest nou tipus de crisi a llarg termini. La cadena de subministrament digitalitzada, a més de la xarxa mundial de ports, terminals i zones econòmiques, garantirà el transport de mercaderies d’un lloc a un altre amb només un clic. Les noves tecnologies impulsen la logística en línia i permeten un comerç més intel·ligent, amb més eficiència a tota la cadena de subministrament i una major visibilitat i transparència; al seu torn, permetent optimitzar el moviment de mercaderies i redirigir-les cap a on són més necessàries.
El paper de la logística
Aquesta pandèmia arriba en un moment clau. El sector logístic mundial està en auge, amb una major demanda de serveis per part dels clients, l’aparició de nous competidors, la revisió dels processos logístics i la seva incorporació a la revolució digital. Ens esperen grans reptes, com l’ús de dades massives per gestionar eficaçment els fluxos logístics o la implementació de plataformes en línia que optimitzin els volums de càrrega transportats.
La logística és una de les principals columnes de suport per al desenvolupament continu de les economies i el seu indicador de competència global. La creixent internacionalització de les operacions requereix un èmfasi especial en el rendiment global de les xarxes de distribució i subministrament.
La logística comercial, o la capacitat de països i empreses d’exportar productes a mercats internacionals, és un ingredient clau per a la competitivitat econòmica, el creixement i la reducció de la pobresa. Un mal rendiment logístic crea una pèrdua no recuperable, tant per als productors com per als consumidors, i provoca una pèrdua neta de recursos. La millora de la logística comercial, en canvi, donaria un impuls positiu a l’economia en un moment de fràgil recuperació de la recessió mundial.
La logística és necessària pel reeixir de l’economia i fins i tot per la supervivència de la població. Per exemple, el transport i la logística afecten directament el preu i la disponibilitat local dels aliments. Als països en vies de desenvolupament, l’impacte del transport i la logística es troba entre el 20-60% sobre els preus dels aliments lliurats (Banc Mundial, 2012). Constitueixen per a alguns països el 40% del cost del blat importat. Per tant, en un moment de preus elevats dels aliments i les matèries primeres, és necessari potenciar i millorar el sector logístic. La competitivitat també és el resultat de reduir el temps i els costos de transport.
Efects en el começ global i la logística
El comerç mundial està canviant i el model centenari que va veure com les potències marítimes situades al món occidental controlaven els fluxos de càrrega està donant pas a un futur més multidireccional i multimodal.
En aquesta nova dinàmica, la Xina comença a exercir una major influència sobre el comerç mundial. El llançament de la Nova Ruta de la Seda, una iniciativa amb una inversió de diversos bilions de dòlars, té l’objectiu de remodelar el comerç intercontinental mitjançant una nova xarxa de connexions terrestres i marítimes entre Àsia, Europa i Àfrica, basada en les antigues rutes comercials. La Mediterrània és la clau. L’expansió de la Xina per aconseguir la supremacia als ports de la regió no para de créixer.
Fa 2000 anys es va crear el primer concepte de port franc entre caldeus, fenicis i cartaginesos per facilitar el comerç. Però el Mare Nostrum corre el risc de perdre el seu lideratge malgrat els seus avantatges. El Mediterrani es troba just on Àsia, Europa i Àfrica estan molt a prop, cosa que fa que aquest mar no només sigui un veí per les regions properes, sinó també pel món.
A més, tant al Mediterrani com a tot el món, el pes del sector és important. La logística ha de ser eficaç perquè, sense això, l’economia no es pot desenvolupar. Una logística eficaç contribuirà a reduir el cost total dels productes d’exportació, importació i distribució al mercat nacional. És simplement sang per a l’economia i una palanca real per al creixement i la competitivitat.
El model de potència marítima que des de fa segles transporta càrregues a alta mar està donant pas a un futur més multidireccional i multimodal. El mapa mundial d’enviaments canviarà. És necessari i urgent apostar per l’Agenda 2030 i per un model sostenible. El 23% de les emissions de CO2 s’atribueixen al transport (Banc Mundial, 2016), de manera que la prioritat comuna és avançar cap a una major eficiència i ecosostenibilitat a tota la regió mediterrània.
La indústria del transport marítim ha d’establir els seus propis objectius voluntaris de reducció de CO2 desafiants però assolibles per al sector marítim o arriscar-se a acceptar la imposició d’objectius. Els expedidors estan pressionant cada vegada més per respondre al repte del canvi climàtic. “Han de comprendre, supervisar i informar de la seva petjada de carboni de la cadena de subministrament per complir les seves obligacions de notificació i regulació“, va dir el GSF (Global Shippers Forum, 2015). “No obstant això, depenen de el sector del transport marítim per proporcionar dades precises sobre les emissions i el GSF creu que cal actuar urgentment per acordar objectius. És crucial seleccionar una estratègia que incentivi les mesures que incentivarà les mesures tècniques i operatives per reduir el CO2 i no simplement repercutir els costos addicionals als expedidors” (GSF, 2019).
El Mediterrani compta amb més de 450 ports i terminals, representa el 30% del volum del comerç marítim mundial i és la principal destinació turística del món (UpM, 2016). És el punt de confluència de tres continents (Àfrica, Àsia i Europa), on viuen 500 milions de persones. A partir d’aquesta nova situació, pot sorgir una gran plataforma amb característiques úniques per facilitar el comerç mundial.
Aquesta ubicació estratègica és única per facilitar el comerç i la logística mundials. Però cal desbloquejar el potencial econòmic regional. Per a això, hem d’apostar per la integració i construir una estratègia unificada que fomenti les inversions, la construcció, la modernització i la gestió d’infraestructures, que també permeti el creixement i la competència amb una altra regió.
És urgent desenvolupar la interconnexió del Sud, crear una xarxa de comunicacions eficient per al transport terrestre, aeri i marítim i promoure corredors multimodals. En aquest sentit, el corredor mediterrani hauria de ser primordial. La regió té un gran potencial per construir solucions intermodals que impliquin recursos marítims i ferroviaris amb altres modes de transport per augmentar els seus volums globals de mercaderies i la seva viabilitat. El que queda per fer és promoure i mantenir les demandes intermodals emergents mitjançant la provisió d’un marc legal i incentius financers o regulatoris, per tal de fomentar el transport intermodal, que només es pot fer realitat amb una aliança regional i la seva associació amb Europa. Cal un full de ruta per permetre un creixement més eficient i sostenible de les operacions intermodals.
Després de la pandèmia de la COVID-19, la globalització queda ferida. Per aquest motiu, es recomana anar cap a la regionalització de l’economia, apostant pels sectors que es beneficien de la proximitat geogràfica i la complementarietat econòmica. La integració econòmica regional i la creació d’una associació econòmica euromediterrània comuna han de ser objectius per assolir per afrontar els nous reptes post-pandèmics.
La importància econòmica i social de la logística i la consciència de les seves mancances al Mediterrani requereixen una visió estratègica compartida per actors públics i privats. També cal una política nacional i regional articulada amb actors professionals que integri els altres objectius estratègics (transició ecològica, indústria, planificació territorial…), així com un enfocament organitzatiu sostenible i una planificació logística del territori, articulada amb una nova política industrial reorientada cap als intercanvis europeus, mediterranis i africans.
Conclusions
La pandèmia ha fet que la revolució industrial 4.0 sigui una realitat per a milions de persones. S’estan configurant els contorns d’un nou horitzó i el futur digital crearà noves oportunitats per a les persones, les empreses i els governs.
És fonamental donar suport logísticament al trasllat d’un determinat nombre d’activitats industrials, fomentant l’economia mediterrània local i l’agrupació industrial i reforçant cadenes de subministrament més curtes, reactives i més resilients. També és essencial una nova cooperació industrial i logística, més equilibrada entre Europa i el Mediterrani.
Perquè el Mediterrani i Europa recuperin la sobirania, cal tenir en compte la logística al més alt nivell de l’Estat, amb una governança i recursos adequats. L’èxit del sector no es pot demostrar sense la incorporació de dones a llocs de treball qualificats, especialment en camps que tradicionalment són dominats per homes.
Apostar per la integració mediterrània canviaria les tendències i beneficiaria tothom. Atrauria empreses internacionals, augmentaria les exportacions i impulsaria la creació de llocs de treball i empreses locals. Tancar les bretxes existents entre dues ribes mediterrànies no serà fàcil, però aconseguir-ho suposaria una xarxa de transport més eficaç, més comerç i desenvolupament. La regió té la capacitat i l’ambició de convertir-se en un actor clau del panorama logístic internacional.
S’estima que les necessitats d’inversió a la regió mediterrània del sector seran al voltant del 2% del PIB, una quantitat a la qual el sector públic no pot fer front i que farà necessària la contribució del sector privat.
Per arribar a una conclusió exitosa, cal superar els obstacles i treballar per aprofundir en l’associació per controlar millor els reptes del desenvolupament i afavorir les reformes al respecte, enfortir la capacitat de les institucions internacionals per assumir riscos en el finançament de les infraestructures i facilitar l’accés d’organitzacions i operadors financers apostant per un paper més gran del sector privat podria ajudar a assolir l’objectiu.
25 anys després del llançament del Procés de Barcelona, i proveït dels mecanismes necessaris per accelerar els terminis previstos per a l’entrada en vigor de l’Associació Euromediterrània, el sector del transport i la logística es considera un pilar econòmic i un factor important per a aquesta integració de tots els projectes d’acció prioritària.
La necessitat d’invertir en el sector logístic mediterrani és un motor per al desenvolupament, que pot ser més si es reforcen diversos elements, com ara el desenvolupament d’infraestructures, el sector privat i la complementarietat de les xarxes entre ambdues parts. Unir els punts a tants països mediterranis no és fàcil. El resultat seria una infraestructura de transport més eficaç, més comerç i desenvolupament i un Mediterrani més fort i unit.
A més, hem de reforçar la cooperació en matèria de legislació sobre transports i desenvolupar infraestructures per connectar els dos costats del mar Mediterrani. El transport és un vector clau per aconseguir una integració més estreta del mercat i contribuir a la integració regional, el creixement econòmic, l’ocupació, el turisme i l’augment del comerç regional. En el context d’un canvi profund a la regió mediterrània, la cooperació en transport entre la UE i els seus veïns és crucial i cal donar-li suport.
Les relacions en matèria de transport entre la Unió Europea i els seus socis del sud es van establir formalment el 1995 amb el Procés de Barcelona. La prioritat clau d’aquesta cooperació és la consecució d’un sistema de transport segur, sostenible i eficient a la zona euromediterrània.
El futur de la regió depèn de la capacitat d’adaptar-se a les noves realitats, construir ponts, crear espais de trobada per transformar aquesta amenaça en una oportunitat i convertir la feblesa en força. Això permetria afrontar adequadament els reptes, crear un futur comú afegint capacitats i aplicar aquesta sinergia a la recerca de nous camins.
La tasca de fer d’aquest mar una gran plataforma capaç de competir amb altres regions serà difícil, però no impossible. Això només pot esdevenir una realitat en una aliança entre ambdues ribes en aquest Mare Nostrum.
És hora d’actuar per reposicionar el Mediterrani com la gran plataforma logística per als fluxos est-oest i com la millor opció per canalitzar la càrrega entre Àsia, Àfrica i Europa. La logística mai ha estat tan important com avui.
Bibliografia i referències
Global Shippers Forum (2015, December). CO2 emissions from the maritime sector: GSF policy statement for COP21 Paris. Global Shippers Forum. Retrieved from: https://www.globalshippersforum.com/media/1217/gsf_maritime_policy_statement_cop21_paris_2015.pdf
Global Shippers Forum (2019, May 24). Dialogue between policy makers and shippers key to decarbonisation. Global Shippers Forum. Retrieved from: https://globalshippersforum.com/media/dialogue-between-policy-makers-and-shippers-key-to-decarbonisation/
Union for the Mediterranean (2016, 24 May). Untapping the potential of the blue economy in the Mediterranean region. Union for the Mediterranean. Retrieved from: https://ufmsecretariat.org/untapping-the-potential-of-blue-economy-in-the-mediterranean-region/
United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD) (2018). Review of Maritime Transport 2018. New York: United Nations Publications, 2018 (UNCTAD/RMT/2018). Retrieved from: https://unctad.org/system/files/official-document/rmt2018_en.pdf
World Bank (2012, May 6). Global Trade Logistics Performance Slows Down Amid Recession and Major Events. The World Bank Group. Retrieved from: https://www.worldbank.org/en/news/press-release/2012/05/16/global-trade-logistics-performance-slows-down-amid-recession-and-major-events
World Bank (2016, May 6). Leaders Call for Global Action to Reduce Transport’s Climate Footprint. The World Bank Group. Retrieved from: https://www.worldbank.org/en/news/press-release/2016/05/05/leaders-call-for-global-action-to-reduce-transports-climate-footprint
Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.
Amb el suport de:
És una iniciativa de:
Subscriure’s a la nostra newsletter
Rebi una actualització periòdica de notícies i esdeveniments
