Plataformes logístiques post-COVID: perspectives i oportunitats

Autor:

Isabel Velasco Ortiz

Presidenta d’EUROPLATFORMS EEIG (Associació Europea de Plataformes Logístiques)

Data: 28.12.2020

Lectura: 10 min.

Introducció

Hi ha moltes especulacions sobre l’impacte de la crisi del Coronavirus en l’activitat econòmica, però en el sector del transport i la logística és cada vegada més evident que el seu efecte anirà molt més allà dels canvis en els processos i operacions.

La incertesa preval i és difícil homogeneïtzar les diferents situacions en cada país, ja que les mesures preses pels respectius governs tenen un gran impacte tant en la mobilitat de persones i mercaderies com en la situació econòmica.

Des d’Europlatforms, federació d’associacions nacionals de plataformes logístiques en tota Europa que presta serveis des de fa més de 25 anys, estem convençuts que la configuració de cadenes de subministrament no es pot concebre avui dia sense plataformes logístiques, que ja juguen un paper clau una vegada que aquestes cadenes logístiques s’han convertit en cadenes logístiques intermodals.

La nostra funció és elevar el perfil i la importància dels centres logístics en les institucions europees perquè siguin vists com un centre principal d’activitats relacionades amb el transport i la logística. És una obvietat: si no hi ha cadena de subministrament no hi ha desenvolupament econòmic. Sí, és així de simple. Les plataformes logístiques agreguen valor i ofereixen serveis; també es troben repartides pels corredors europeus. La Comissió Europea sempre parla de cohesió europea i els Centres Logístics en són un bon exemple.

Quant a la Xarxa Europea de Transport (TEN-T), les plataformes logístiques es configuren com a generadors de càrrega per als corredors de càrrega europeus, integradors de càrrega en tota Europa i punt d’unió dels diferents corredors de càrrega europeus.

En la seva forma actual, tant els centres existents com els nous que es poden desenvolupar tenen la capacitat de respondre a les necessitats canviants del sector logístic que demanda excel·lents mesures de connectivitat en una infraestructura de qualitat i de confiança.

Reptes del futur… que ja són a la nostra porta

Diversificació de proveïdors

Desenvolupament de la indústria local: la crisi ha posat en relleu la dependència de les indústries europees dels mercats asiàtics. Com a resultat, diversos professionals del sector han donat per descomptat un canvi en els fluxos logístics, per a reduir la dependència de tercers països, especialment en el continent asiàtic i, en un retorn a la fabricació local, amb un efecte en cadena sobre l’economia local, l’ocupació i canvis en els modes de transport.
Estan sorgint sistemes de producció localitzats i de fonts alternatives basats en la impressió 3D, la qual cosa pot portar a una disminució de la dependència dels proveïdors asiàtics.
Una revisió del paper de les existències que podria portar a reavaluar les polítiques “just a temps”.
Encara sembla ser una mica aviat per a identificar els països que es beneficien d’aquesta diversificació en la cadena de subministrament, però el que podem dir és que aquells que ja estan invertint en nova infraestructura i oferint majors facilitats per a la instal·lació de la indústria podrien rebre la majoria de les reubicacions. La recuperació d’una major activitat industrial a Europa és òbviament el que volen les empreses.
Aquest hipotètic escenari de desglobalització podria tenir dos efectes: un canvi en l’estratègia empresarial i una menor eficiència amb un efecte en cadena de majors costos. El sobrecost aniria inevitablement dirigit al consumidor final. Però és una cosa que haurem d’acceptar i que no es pot permetre que s’estengui a les cadenes de subministrament globals. Les empreses poden allunyar-se dels models “just a temps” per a adoptar models més segurs. Els nivells d’existències més alts impliquen una major necessitat que els vaixells emmagatzemin i serveixin de manera més eficient.
Aquestes circumstàncies, juntament amb la major consciència mediambiental dels hàbits de consum i l’impacte del transport en la qualitat de l’aire, també semblen incidir en la potenciació del comerç local, disminuint les compres a tercers països.

Mobilitat sostenible

Hem de tenir en compte les pautes establertes en el “Green Deal“, que ens porta al concepte de Logística Verda, és a dir, tots els esforços per a mesurar i minimitzar l’impacte ambiental de l’activitat logística, en particular el control de la petjada de carboni. El Pacte Verd va ser formalitzat al desembre de 2019 per la UE i s’està considerant el full de ruta per als pròxims anys. Més concretament, en el sector del transport s’està traduint en propostes legislatives i canvis que acceleraran la transició cap a la mobilitat sostenible i intel·ligent: l’objectiu primordial és reduir les emissions en un 90% per a 2050.

Aquestes polítiques també reflecteixen un interès a transferir el volum del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril i vies navegables interiors.

El moviment de mercaderies per ferrocarril ha de continuar si volem complir l’objectiu de reducció d’emissions i exportar al continent europeu en les mateixes condicions que els nostres competidors de l’Est, que depenen de la línia ferroviària xinesa, la Ruta de la Seda. Però per a això, tots els actors del sector ferroviari, en particular les administracions i entitats públiques amb competència en la matèria, han de canviar de mentalitat, d’una banda, per a buscar canviar l’enfocament de “adherència al transport”, i, d’altra banda, per a desenvolupar una aliança lleial amb les empreses de transport per carretera, les que actualment mouen la majoria de les mercaderies a Europa, importacions i exportacions.

A més, en l’actualitat les plataformes logístiques ja estan engegant polítiques actives per al desenvolupament d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient optimitzant les operacions de transport de curt recorregut, potenciant el trànsit ferroviari intermodal de llarga distància i integrant l’estructura urbana i el transport públic de viatgers.

El concepte de cooperació entre diferents modes de transport és fonamental per a les plataformes logístiques que permeten el desenvolupament sostenible de tots els operadors de transport i logística.

Les plataformes logístiques són clau dins d’un sistema de transport sostenible perquè faciliten el desenvolupament i la cooperació de diferents modes de transport (ferrocarril, carretera, avió i vaixell) per a reduir els temps de trànsit, baixar els costos i augmentar el volum de mercaderies transportades, incrementant efectivament l’eficiència general de transport mitjançant la promoció de grans corredors de trànsit de mercaderies.

Distribució urbana de mercaderies

L’auge del comerç electrònic i la incorporació de les compres en línia per part de nous i importants segments de la població ha avançat el desenvolupament fins a 5 anys. I això va arribar per a quedar-se.

El consum en els centres urbans està augmentant. Els operadors logístics hauran de trobar l’equilibri adequat per a ser eficients en l’anomenada “última milla” per a satisfer als clients amb costos de lliurament competitius. La logística inversa, els magatzems intel·ligents i robotitzats i la segregació dels magatzems de proximitat i de mitja rotació vinculats a grans centres logístics hiperconectats estan tornant.

Aquest creixement del comerç electrònic impulsarà la demanda de nous espais logístics, de dues formes: d’una banda, augmentarà la necessitat de grans espais logístics i plataformes d’emmagatzematge en ubicacions allunyades de les principals ciutats i, per altra, hi haurà una major necessitat de contenidors d’última milla amb cross-docking d’alta rotació situats a 5, 10 o 15 quilòmetres de les principals ciutats.

Aquest tipus de transport és fonamental per al desenvolupament de la distribució urbana per la seva operativitat, agilitat i contribució a la gestió de les ciutats. En la mateixa línia, no podem oblidar les necessitats derivades de la logística inversa. La gestió de devolucions és també un repte derivat del creixement de l’ecommerce i requerirà també una ampliació de superfícies logístiques.

El desenvolupament de plataformes urbanes de distribució, percebudes com una xarxa de sistemes electrònics per a gestionar el lliurament de mercaderies en aquestes plataformes de distribució urbana en els centres de les ciutats, sembla imparable.

Tot això transformarà totalment l’escenari dels tres tipus d’àrees logístiques en entorns de gran ciutat i les tipologies de naus logístiques i tot tipus de magatzems: baixa rotació, regional, alta rotació, capil·lar i distribució urbana.

Això fa que els parcs logístics vinculats al consum tradicional, els vinculats al comerç electrònic i ara també els vinculats a aquesta nova distribució urbana en les grans ciutats, hauran de canviar. Els magatzems tendiran a ser multivalents per a baixa rotació i alta rotació, evitant processos intermedis que incrementin costos i temps en produir un flux entre botigues departamentals allunyades dels centres de les ciutats pels seus baixos costos, la seva major accessibilitat, etc., i sobre superfícies de grans dimensions, amb plataformes de distribució urbana en el centre de les ciutats.

La introducció de noves mesures per a millorar la distribució urbana de mercaderies és complexa, principalment per la multiplicitat d’agents i sectors involucrats més enllà del comerç electrònic. Com a resultat, la col·laboració pública privada es revela com a clau per a desenvolupar possibles solucions.

Els centres de transport i logística, públics o privats, juguen un paper important en la definició d’aquest nou ecosistema, i hem de col·laborar per a implementar aquests nous models de distribució i transport. Les administracions públiques han d’establir una nova normativa per a garantir la mobilitat i la sostenibilitat, i els promotors dels centres logístics han de proporcionar la infraestructura necessària. Per a obtenir els millors resultats, el treball ha de realitzar-se des d’una perspectiva integradora.

Els centres logístics juguen un doble rol en aquest context: s’incorporen als plans i programes d’ordenament territorial urbà-metropolità per les externalitats positives que generen: en facilitar la distribució centralitzada, reduir el nombre de vehicles en flotes i escurçar el recorregut dels vehicles, que alleuja la congestió en les xarxes viàries urbanes, i d’aquesta manera mitiga l’emissió de contaminants i gasos d’efecte d’hivernacle i incorpora també la indústria immobiliària.

Transformació digital de la logística (BIG DATA)

La digitalització implica l’intercanvi de dades entre diferents actors del sector del transport per a ajustar l’oferta i la demanda en temps real, la qual cosa porta a un ús més eficient dels recursos. La digitalització pot ajudar a crear un sistema de transport veritablement multimodal que combini tots els modes de transport en un servei de mobilitat que funcioni bé.

Un requisit previ de BIG DATA és la formació complementària que incorpori noves habilitats com l’automatització del magatzematge, la tècnica per a optimitzar l’estoc, etc. La formació serà la clau i, tant en logística com en transport, en els pròxims anys seran demandades professions vinculades a la personalització i la satisfacció del client.

La transformació digital crearà la necessitat de professionalitzar encara més els recursos humans que treballen en els processos del negoci logístic, on avui dia encara hi ha una gran quantitat de professionals que hauran d’adaptar-se a aquest entorn digital.

Qualsevol empresa requerirà professionals amb una combinació d’habilitats i coneixements no tan fàcils de trobar en la força laboral actual. La logística i la tecnologia són, sens dubte, sectors que generen ocupació i per a això també hem d’estar preparats.

El professional de la logística ha de caracteritzar-se per:

Multidisciplinari: La logística s’ha dividit en àrees de coneixement compactes, altament especialitzades amb tecnologia molt específica, però el futur estarà marcat per un professional més polivalent, amb coneixement de totes les àrees de la cadena de subministrament, capaç d’adaptar-se a les diferents situacions que puguin sorgir i prendre les decisions correctes en temps complicats en tenir una visió més global de tots els processos.
Digital: Ha de ser capaç d’utilitzar diferents eines, especialment programari de gestió i simuladors de processos per a anticipar diverses situacions que els mercats porten a la taula. Un altre aspecte interessant del professional de la logística serà discernir si una tecnologia oferta a l’empresa és necessària per a l’organització operativament i també econòmicament rendible.
Flexible: Capaç d’adaptar-se ràpidament als canvis radicals que poden sofrir les cadenes de subministrament i amb una forta capacitat per a prendre decisions en temps real, per a ajustar els procediments de treball en els diferents processos operatius sota el seu comandament.

Les plataformes logístiques són un element proactiu del sistema de transport, que treballa per a permetre que les empreses augmentin la seva competitivitat.

Les plataformes logístiques estan configurades i preparades per a aprofitar tota l’evolució i el canvi del sector a nivell global.

Això destaca la necessitat de plataformes més eficients.

Per aquest motiu, avui més que mai, els dissenyadors d’aquestes infraestructures han de ser capaces de desenvolupar plataformes que responguin a aquestes noves demandes, per a mantenir-se a l’avantguarda.

La infraestructura determina la mobilitat. Cap canvi fonamental en el transport serà possible si no està recolzat per una xarxa adequada, més eficient i intel·ligent. A nivell mundial, les inversions en infraestructura de transport tenen un impacte positiu en el creixement econòmic, creen riquesa i ocupacions, i augmenten el comerç, l’accessibilitat geogràfica i la mobilitat.

El canvi ha de planificar-se de manera que maximitzi l’impacte positiu en el creixement econòmic i minimitzi l’impacte negatiu en el medi ambient.

Si hi ha una cosa positiva que podem destacar d’aquesta pandèmia és la visibilitat que se li dóna al sector del transport i la consciència del que aquest sector suposa per a l’economia.

És per això que no vull acabar sense expressar el meu reconeixement i agraïment a tots els professionals del sector de la logística i el transport, que han assegurat el subministrament de mercaderies en general i de productes mèdics i alimentosos en particular, que han garantit el subministrament durant aquesta terrible situació provocada per la pandèmia.

Es tracta d’una crisi que segur té data de caducitat i solució i sens dubte no ens deixarà sense valuoses lliçons de vida personal i professional. M’agradaria destacar un d’ells: la perspectiva del treball col·laboratiu.

Qualsevol ús o reproducció de la informació presentada en aquest article ha d’anar acompanyada d’una cita dels drets de propietat intel·lectual del CETMO i l’IEMed.